...

Document 6013484

by user

on
Category: Documents
1

views

Report

Comments

Transcript

Document 6013484
Projecte final del grau en comunicació cultural
Fiona Gallofré Suari
DNI: 41589741- z
Universitat de Girona
Tutora: Mita Casacuberta
INDEX
1.DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE INTERNATIONAL YEAR OF LIGHT 2015
1.1 Declaració UNESCO
1.2 Aniversaris científics
1.3 La llum
1.4 Activitats proposades
1.5 Plataformes de recolzament
1.6 Amb quins objectius ens familiaritzem amb el projecte?
1.7 Enfocament
1.8 Finançament
2. CIÈNCIA, LLUM I ART
2.1 La llum i l’art
2.2 Llum natural
2.3 Llum artificial
2.4 Pintura i llum
2.5 Escultura i llum
2.6 Arquitectura i llum
2.7 Llum, fotografia i cinema
2.8 Tipus d’il·luminació
2.9 Exemplificació i casos tècnics sobre el tractament i l’ús de la llum.
3. GIRONA I LA LLUM
3.1 Girona esdevé la primera ciutat amb enllumenat públic
3.2 Girona i el primer simpòsium
3.3 L’art de la llum a Girona
3.4 Sortides escolars al Museu del Cinema: Llum i ombra.
3.5 Temps de flors: Llum, color i aigua
3.6 Festival Mapping
4. EL PROJECTE
4.1 Sinopsis del projecte
4.2 Justificació del projecte
4.3 Objectius generals
4.4 Descripció del projecte
4.5 Usuaris
4.6 Usabilitat
4.7 Objectius específics
4.8 Diagrames de flux
4.9 Naming
4.10 Anàlisi de continguts
4.11 Aspectes formals
4.12 Recursos necessàris i viabilitat
4.13 Recursos específics del projecte
4.14 Manteniment i actualitzacions del projecte
4.15 DAFO
4.16 Viabilitat del projecte i finançament
4.17 Permisos i legislació
4.18 Pressupost
5. REFERENTS
5.1 Girona, ciutat de festivals
5.2 Àmbits expositius
5.3 Festivals, actes i organitzacions de referència
5.4 Artistes propers
5.5 Artistes internacionals
5.6 Desenvolupament web i aplicació
6. ANNEXOS
6.1 Conclusions
6.2 Bibliografia
6.3 Webgrafia
6.4 Dossier educatiu
AGRAÏMENTS
Vull agraïr a totes les dones que d’una manera o una altre m’han ajudat a
tirar endavant aquest projecte. Totes i cada un d’elles, han sabut aportar
un granet de sorra per acabar construint Il·luminart-e, el meu projecte
final de grau.
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i de nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
-Maria Mercè Marçal-
10
1_DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE INTERNATIONAL YEAR OF LIGHT
El 12 de febrer del 2014, l’ Assemblea General de les Nacions Unides es va reunir
per tal de decidir que l’any 2015, esdevindria l’Any Internacional de la Llum.
Dins de la resolució oficial, es reconeix la importància de la llum i les tecnologies
basades en la llum i es destaca, el paper fonamental que aquestes juguen dins
la vida de tots els ciutadans. S’entén doncs, que la llum és una eina d’evolució
social global a molts nivells.
en àmbits tant diversos com: la medicina, l’energia, la informació, les comunicacions, la fibra òptica, l’agricultura, la mineria, l’astronomia, l’arquitectura, l’arqueologia, l’entreteniment, l’art i la cultura.
L’any Internacional de la Llum és una iniciativa global que destacarà la importància de la llum i les tecnologies òptiques en les nostres vides, pel futur i pel
desenvolupament de la societat. L’any internacional consisteix en crear activitats
coordinades a nivell nacional, regional i internacional. Les activitats es programaran per tal que les persones, d’arreu del món i de totes les edats, apreciïn el
paper central de la llum, la ciència i la cultura i la manera com; una disciplina
científica transversal pot arribar a promoure el desenvolupament sostenible.
Des de la UNESCO, se subratlla la necessitat d’incrementar la consciència global
i aplicar una educació més exhaustiva en l’àmbit de les ciències i les tecnologies
de la llum, matèria que esdevindrà vital, per tal d’abordar reptes com: la salut
comunitària, l’energia i el desenvolupament sostenible, així com, la millora de
la qualitat de vida en països poc desenvolupats o en vies de desenvolupament.
S’han d’educar a les generacions futures per tal de crear un planeta més sostenible basat en l’aplicació i ús d’energies renovables.
S’ha de tenir en compte que les aplicacions de la llum, dins el món científic i
tecnològic, son vitals per els invents ja existents i els futurs avançaments tècnics
11
ANIVERSARIS CIENTÍFICS
El pròxim any, se celebren una sèrie d’aniversari de treballs, invents i estudis científics relacionats amb la matèria Llum. A continuació es mostrarà una llista dels
diversos esdeveniments que, com a referència d’innovació i desenvolupament
l’International Year of Light els inclourà, dins l’apartat d’aniversaris científics, com
exemple de recerca i innovació i com a referent per les generacions futures. L’any
2015 coincideix amb els següents aniversaris científics:
finalment, l’any 1905, Einstein4 va assumir la hipòtesi que ,com l’emissió, l’absorció de la llum també es produeix de manera discreta.
per tal de commemorar el centenari de l’aniversari d’Albert Einstein, la UNESCO creà una medalla commemorativa amb una imatge del científic i la seva silueta cranial junt amb tres equacions matemàtiques realitzades
pel científic, que son les que van contribuir en el món de
la física i la fotònica i que actualment encara s’empren
per tal d’innovar científicament.)
El Doctor en òptica Ibn Al-Haytham1 que desenvolupà els seus treball dins el món
de l’òptica l’any 1015.
Fresnel2 va proposar la noció de la llum entesa com una ona l’any 1815.
Pioner en l’estudi del fenomen de la càmera
estenopeica. El concepte com a tal es basa en
una caixa amb un forat minúscul en un costat
la qual és capaç, de projectar una imatge de
l’exterior a l’interior de la caixa. Actualment
coneixem aquest invent com a càmera moderna
incloent-hi l’adquisició de la lent.
Maxwell3 l’any 1865, proposà la teoria electromagnètica de la propagació lleugera.
James Clerk Maxwell (1831–1879), Cavendish Professor
(1871–1879), by Jemima Blackburn, Oil on wood or millboard,
58.1 x 43.5 cm
Collection: Cavendish Laboratory, University of Cambridge
12
L’explicació d’Einstein va ser polèmica, perquè semblava contradictòria a la visió
de la llum com un fenomen ondulatori i un «retorn» al concepte que tenia Newton5 de la llum com a partícula, i que a principis del segle XX es considerava erroni.
Finalment, l’any 1965, es descobreix el fons còsmic de les microones, invents relatius a la transmissió de la llum en fibres per la comunicació òptica.
Aquests descobriments han canviat la física profundament i continuen fent-ho, ja
que tenen un fort impacte sobre la ciència i la tecnologia. La teoria ondulatòria de
la llum i les lleis de l’electrodinàmica han portat a l’evolució que va des dels làsers
i DVD’s als telèfons mòbils, internet inal·làmbric i la radioastronomia. Les lleis de
la relativitat general i l’estudi dels fons còsmics de microones, han impactat en
les àrees del disseny del sistema de satèl·lits GPS global. I més a nivell global l’any
2015, també representa els 400 anys des de la invenció de la primera tecnologia
accionada solar, a través de la invenció de 1615; d’un motor impulsat per llum
solar, prototip francès.
Totes aquestes dates senyalades, ens ensenyen que els descobriments científics estan en contínua evolució i per tant aprofitant que el 2015 és l’any de llum,
s’aconseguirà donar ressò a una matèria molts cops oblidada i que sense ella no
viuríem com vivim; la ciència i més concretament: la llum.
L’oportunitat per part del Consell econòmic i social, d’organitzar un projecte
d’aquestes característiques a nivell ministerial sota el lema “ciència, tecnologia
i innovació” és sense cap mena de dubte el que potenciarà el desenvolupament
sostenible i aconseguirà assolir, els objectius del desenvolupament del mil·lenni
en que vivim. Una reafirmació del document final de la Conferència de les Nacions
Unides, sobre el desenvolupament sostenible, celebrada a Rio de Janeiro, Brasil,
del 20 al 22 de juny del 2012, titulada: “El futur que volem”. El fet de realitzar un any
dedicat a la llum proporcionarà l’oportunitat de ressaltar:
amb l’objectiu d’aconseguir els següents objectius:
-Millora de la comprensió del públic, per tal de veure com la llum i les tecnologies
basades en la llum, juguen un paper fonamental en la vida de les persones i son
fonamentals pel futur del desenvolupament de la societat global.
El continu esforç que es fa des de les institucions públiques i privades per tal de
realitzar descobriments científics.
·- Promoure la cooperació internacional actuant com un recurs central d’informació per activitats coordinades per societats, doctes, institucions educatives i
indústries.
-El creixement continu de dones que accedeixen al sector de la ciència.
-La promoció de l’educació científica entre els joves.
-Es promou el projecte des de les Nacions Unides però la sentència que converteix
l’any 2015 en l’Any Internacional de la Llum declara que:
-Per tal de facilitar la organització i la implementació de l’any internacional, es
col·laborarà amb els governs, les organitzacions competents del sistema de les
Nacions Unides, el Consell Internacional per la ciència i altres organitzacions acadèmiques i no governamentals pertinents com: el consell econòmic i social.
-Insisteix en que, els costos de totes les activitats que puguin derivar-se de l’aplicació de la present resolució, més enllà de les activitats que, actualment ja es troben
dins del mandat de l’Agència, hauran d’acomplir amb les contribucions voluntàries i la influència del sector privat.
Anima a tots els Estats, el sistema de les Nacions Unides i a tota la resta d’actors
perquè aprofitin l’any internacional per promoure accions a tots els nivells, inclús
mitjançant la cooperació internacional, per tal d’augmentar la sensibilització del
públic sobre la importància de la llum de la ciència, òptica i tecnologies basades
amb la llum i promoure l’accés generalitzat, a nous coneixements i activitats relacionades.
L’any internacional de la llum coordinarà les activitats nacionals i internacionals
- Crear capacitat educativa a tot el món, a través de les activitats dirigides a la ciència per joves, problemes d’equilibri entre sexes i focalitzant en temàtiques de vies
de desenvolupament i economies emergents.
- Enfocament de descobriments del segle XIX i XX que han mostrat la importància
fonamental de la llum dins la ciència.
-Subratllar la importància de la investigació tant en la ciència fonamental de la
llum i les seves aplicacions i promoure les carreres de ciències en aquests camps
per tal de propiciar, la importància de la tecnologia de la il·luminació en el desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida en el món en vies de
desenvolupament.
1. Ibn Al-Haytham (965 dC- 1040) , científic àrab, erudit, matemàtic, astrònom i filòsof que va fer
importants aportacions als principis de l’òptica, l’astronomia, les matemàtiques i la metereología,
a més de treballar amb la percepció visual i el mètode científic. Es coneix com el pare de l’òptica
moderna, l’oftalmologia i la física experimental.
2. Augustin-Jean Fresnel (1788-1827), físic francès que contribueix significativament a la creació
de la teoria de l’òptica de l’ona. Estudia el comportament de la llum tant teòricament com experimentalment. Es coneix Fresnel com l’inventor de la lent.
3. James Clerk Maxwell (1831-1879), erudit, físic i científic escocès. Fou pioner al segle XIX en
química, física i articulà la idea de l’electromagnetisme.
4. Albert Einstein (1879-1955), físic alemany premiat amb el Nobel de Física, destaca per les seves
teories generals i restringides sobre la relativitat i per la seva hipòtesis sobre la naturalesa crepuscular de la llum.. Se’l considera el científic més conegut del segle XX.
5. L’efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum d’ionitzar (és a dir, d’alliberar electrons) una superfície metàl·lica. Aquesta capacitat depèn de la freqüència de la llum, però no de la seva intensitat.
L’explicació d’Einstein considera que l’energia de la llum només pot ser absorbida amb «paquets»
(fotons) l’energia dels quals està relacionada amb la freqüència de la llum incident.
13
-Remarcar i explicar l’íntima relació entre llum i art i cultura, enfortint el paper de
la tecnologia òptica per preservar el patrimoni cultural.
-Mantenir aquestes metes i descobertes en el futur més enllà de l’any internacional de la llum.
Amb totes aquestes metes, l’any internacional contribuirà significament al compliment de les missions de la UNESCO per tal d’aconseguir la pau, mitigar la pobresa, avesar la societat dins les normes del desenvolupament sostenible i arribar al
diàleg intercultural a través de l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació.
LA LLUM
La llum és un tema que comprèn tant la fotosíntesi i la biologia de la ciència com
la cultura habitual, tant és així que entenem la llum com l’origen de la vida. La
ciència i les tecnologies de la llum són essencials pel desenvolupament del futur
de la humanitat i la cerca de solucions per tal de resoldre els problemes globals de
sostenibilitat i cura de la salut a través de la cooperació internacional.
Els estudis habituals de la ciència, fonamentalment, oscil·len entre la física de partícules i la cosmologia; ja que la llum obre una finestra a l’univers, i els nostres
esforços per tal de comprendre les propietats de la llum ens han conduit a la revolució dins del món de la ciència i la ingenyeria.
L’any internacional de la llum no només tracta la ciència i tecnologia. La llum és el
mitjà pel qual la humanitat hi veu, i són moltes les maneres com la llum impacte
en la societat.
Al llarg de la història, la llum ens ha inspirat en l’art, la música i la literatura i la
filosofia. Llum, és un terme que unifica la humanitat ja que totes les nacions i tots
els pobles, veiem sortir el mateix sol cada dia, i que totes les cultures al llarg de la
història, hem manifestat la mateixa bellesa davant la llum natural és hora d’universalitzar la llum i que les vàries aplicacions que té la llum puguin ser apreciades
per a tothom.
14
LLUM I NATURA
És un plaer indescriptible veure la llum i el color que es revelen, de manera espectacular, en efectes com la posta de sol, l’arc de sant Martí, les ombres i els milers
d’exemples de fenòmens òptics que podem trobar a la naturalesa. Aquest tema
esdevé l’elevació de la consciència de la bellesa i l’accés de la ciència a través
d’activitats que animin i recolzin l’observació de la llum i el color en el món natural. És indiferent del lloc d’on provens o quina edat tens, t’és tasca fàcil i deliciosa
entendre la naturalesa a través de la llum: cristalls de gel a l’Àrtic, miratges en el
desert, ombres al bosc i imatges canviants de l’aigua dels rierols... bellesa i meravella d’òptiques naturals que trobem arreu del planeta.
I per suposat, en aquest tema es proporciona un lloc natural per considerar com
observar la llum de la natura, que moltes vegades simbolitza donar la volta al món
i apagar la llum de la societat moderna. Si bé, la il·luminació moderna proporciona l’oportunitat important i crucial d’avantatjar a la societat a través de la millora
de la qualitat de vida. La sensibilització sobre el problema de la contaminació lumínica també és una característica important a destacar. En un moment com el
present, en què els usuaris es descarreguen imatges de la naturalesa a la xarxa i
ho substitueixen en gran mesura per l’observació directa, les activitats que es puguin dur a terme a través d’aquesta temàtica es desenvoluparan en gran mesura
a l’aire lliure en tots els temps i totes les latituds de l’hemisferi, com a objectiu
inspirador per una nova generació de científics.
LLUM I TECNOLOGIA
La ciència de la llum s’aplica en el camp tecnològic conegut com a fotònica, temàtica que aborda formes importants com l’impacte en els dispositius fotònics en
àrees com la medicina, la comunicació i l’energia. La llum juga un paper vital dins
la vida i el món moderns. La llum permet a nivell mundial connectar tecnologies
inal·làmbriques, satèl·lits i el que coneixem com a internet global. Això a més de
permetre la lliure comunicació, permet que en el lloc més remot del planeta, hi
pugui arribar atenció mèdica i per tant, la llum esdevé vital dins la vida de les
persones.
La tecnologia de la llum és fonamental per tal de millor la independència energètica de la societat a través de dispositius que la converteixin, eficientment de llum
solar a altres energies i noves formes d’il·luminació verda de baix cost.
La invenció i revolució tecnològica és possible gràcies als invents i lleis descobertes fa milers d’anys. Les ulleres correctores de visió millorada són un bon exemple:
Son simples instruments òptics que s’han convertit en la pedra angular del diagnòstic mèdic modern a través de l’invent que coneixem com a microscopi.
pont entre la ciència i la cultura i ajudarà a trencar amb les fronteres entre aquests
dos camps que estan essent separats cada cop més dins del món modern.
La llum és un tema inspirador, tant en el camp de l’art, com en la ciència, per tant,
la promoció de l’educació en el camp de la llum, esdevé una palanca natural que
promulga als joves a observar i veure el món des d’una altre punt de vista.
La tecnologia de la llum i les seves múltiples aplicacions, son un dels factors claus
de la innovació en el segle XX.
LLUM I CULTURA
Les activitats sobre aquest tema són destacables i s’han desenvolupat de múltiples maneres, en les que la llum ha influenciat i continuarà influenciant a la nostra cultura. Des dels primers artistes i científics de l’Antiguitat que van estudiar el
desenvolupament de la perspectiva i la comprensió de la llum i les ombres durant
el Renaixement, fins a les impressions i les tècniques modernes de desenvolupament artístic; aquest tema es descriu com l’estudi de la llum i l’art, matèria fonamental per comprendre i apreciar el nostre patrimoni cultural.
Al descriure els vincles continus entre la llum i la cultura al llarg de la historia trobem que hi ha informació molt valuosa entre la connexió entre ciència, art i la
humanitat en general.
En un context contemporani, aquest tema podrà descriure les formes en què la
llum es pot emprar per tal de millor els nostres valors en termes de patrimoni cultural en àmbits com l’aplicació de tècniques òptiques per la realització d’obres
artístiques i visuals o l’ús de la tecnologia moderna en els museus, eina que ens
serveix per experimentar amb la cultura dins d’un entorn interactiu i l’ús de la llum
natural i la il·luminació de baix consum per tal d’il·luminar l’arquitectura, monuments i espais públics.
La llum ha influït i continua influint en les arts visuals i escèniques, també en la literatura i dins de tot el pensament humà. Aquest tema proporcionarà un important
15
ACTIVITATS PROPOSADES
Cada tema proposat inclou divulgació i activitats educatives a tots els nivells.
Internacional, nacional i local. Un comitè directiu proporcionarà supervisió i coordinació, planificació detallada de l’activitat...
Les activitats són diverses i variades:
-Realització d’un calendari de dotze mesos que associarà cada mes amb un científic determinat i la seva contribució a la ciència de la llum.
-Kits d’aula per escoles que proporcionarà informació biogràfica i científica.
països en desenvolupament serà una prioritat.
-Scientist Volunteer és una iniciativa que pretén animar als estudiants de doctorat
i als professors a comunicar les seves experiències quotidianes a tot el públic en
general emprant sempre els mitjans socials com blog, facebook, twitter o youtube.
Això permetrà col·locar un rostre humà a la comunitat científica i a la ingenyeria.
-Light Nature: activitat que proporcionarà molts exemples inspiradors d’efectes
òptics com els miratges, l’arc de sant Martí i successivament. Un any de duració
a nivell internacional és el temps, que entre escoles, es sol·licitaran fotografies de
fenòmens òptics naturals i es podrà teixir una xarxa de col·laboracions entre centres a través de la web central del projecte. I hi haurà un concurs a més a més de
premis pels guanyadors de cada mes.
-Calendaris que es realitzaran per tal de fer difusió internacional i regional.
- Dins les celebracions de Universe Particular es crearàn exposicions per tal de remarcar els grans avançaments de 1815, 1865, 1915 i 1965. Els 200 anys de la teoria
de lona de les llums, els 150 anys de la teoria de l’electrodinàmica, els 100 anys
de la relativitat general i els 50 anys des del descobriment del fons còsmic de microones.
-Planificació i desenvolupament d’un Light Day arreu del món, per tal d’il·lustrar
el caràcter unificador de la llum, un dia particular de l’any es centrarà internacionalment en el paper de la llum en la naturalesa, conservació lleugera i mitjans
per reduir la contaminació lumínica. Es preveu coordinar aquests esdeveniments
anuals des de la UNESCO.
-Projecte Light Touch-Optics Building. Kit educatiu que il·lustra els principis de
l’òptica adequada a les necessitats de les institucions en el món desenvolupat
i en vies de desenvolupament. Remarcarem els instruments com les ulleres, els
microscopis... i assegurem una rellevància social.
-Futures is brillant, és una activitat que serà un programa anual d’activitats educatives que s’uneix específicament a les carreres de ciències. Ja que abordar les
qüestions de gènere i la promoció de les carreres de ciències per les dones en els
16
PLATAFORMES DE RECOLZAMENT AL PROJECTE
Per tal de desenvolupar certs projectes relacionats amb la iniciativa internacional
de l’any de la llum s’han creat diverses plataformes digitals per tal de fer una bona
tasca des de tots els punts de vista.
En primer lloc, s’ha creat una pàgina web: light2015.org. Que encapçala el projecte
i el descriu. A més d’explicar a l’usuari de què es tracta el projecte, presenta les
diferents influències de la llum en els camps de la tecnologia, la natura, la ciència
i la cultura i finalment hi trobem, un apartat de calendari d’activitats que es duran
a terme i finalment, la pàgina on s’explica tots els invents relacionats amb la llum
que celebren el seu aniversari el pròxim 2015. Aquesta pàgina web s’ha promocionat des de Lightsources.org, una col·laboració entre comunicacions partint dels
recursos i facilitats que aporta la llum dins del món.
Lightsources.org és un recurs global regulador d’informació, que encapçala i guarda tots els recursos que coneixem sobre la llum a més, de mostrar activitats realitzades a nivel mundial. Aquesta web conté noticíes rellevants sobre ciència, a més
de; fotos, vídeos, educació i recursos pedagògics, un calendari de conferències i
esdeveniments i un recull de recursos i facilitats per tal, de compendre més bé la
matèria llum. Aquests recursos són possibles gràcies al finançament i el suport
d’una sèrie de membres i institucions.
L’ECOP és una aliança per crear associacions a llarg plaç, per crear un augment del
compromís amb la fotònica. L’objectiu de l’ECOP és promoure la importància potencial, omnipresent i ubiqua de l’òptica i la fotònica. L’aliança es concreta a través del lligam de països europeus mitjançant la construcció d’una xarxa de grups
d’investigació fotònica i la superació dels equips que tenen com a objectiu enfortir
els vincles de la comunitat local. Aquests objectius s’aconsegueix mitjançant el
desenvolupament de programes i activitats a les escoles de direcció i universitats,
museus, mitjans de comunicació, indústries, hospitals... Així doncs, l’ECOP pretén
alinear els seus objectius amb els socis més actius en Fotònica a nivell europeu i
internacional, i particularment amb la plataforma PHOTONIC21
Logotip lightsources.org
La plataforma digital encarregada de reunir tots els projectes, difondre i explicar
el projecte International Year of Light 2015 és GoPhoton! És un projecte d’àmbit
europeu, destinat als centres europeus de divulgació en Fotònica(ECOP)i finançat,
a través del setè programa del marc de la Comisió Europea. El seu objectiu és
atraure la fotònica a la societat, mitjançant la informació al públic, sobre la naturalesa obliqua i omnipresent de la fotònica dins de les nostres vides. L’objectiu
és fer de la fotònica, una paraula comuna, guanyant reconeixement i suport a les
grans oportunitats i potencials, de creixement, que la fotònica representa dins la
nostra societat
Logotip de l’ECOP
Photonics21 és la plataforma tecnològica Europea de fotònica que representa la
Comunitat Europea i les organitzacions de la industria i la investigació i el desenvolupament d’estratègies europees per la fotònica
I l’Organització encarregada de coordinar el projecte és l’ICFO. L’any 2002, el Govern de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech van
inaugurar un centre de recerca que tenia l’objectiu d’atraure científics destacats
d’arreu del món per dur a terme recerca bàsica i aplicada en Fotònica al més alt
nivell. L’objectiu fundacional de l’ICFO era promoure la ciència i tecnologia de la
llum per crear una nova comprensió de la realitat que aportés noves eines i solucions que ajudessin a la indústria i a la societat en general abordar els principals
reptes d’avui en dia.
Logotip Go Photon!
17
Logotip de Photonics21 i ICFO
PROJECTES REALITZATS AL NOSTRE ENTORN
La llum, la seva naturalesa i les seves propietats són tant extraordinàries com
sorprenents i útils. El nostre dia a dia, les coses que fem, els objectes que
utilitzem, l’energia de la qual ens proveïm, com ens comuniquem i com cuidem la nostra salut tenen, i més que tindran, un estret lligam amb llum i les
seves propietats. A continuació mostrarem diferents activitats que es duen o
es duràn a terme a Barcelona.
18
Com podem veure en aquestes imatges, les activitats desenvolupades es realitzen
a Barcelona i engloben des de conferències, xerrades i col·loquis científcs, com
tallers, sortides, excursions per estudiants, fires, exposicions als museus com El
Museu de la Ciència o bé, estades per a joves de tot el món.
AMB QUINS OBJECTIUS ENS FAMILIARITZEM
AMB EL PROJECTE IYL 2015?
Després de fer una cerca exhaustiva de tota la informació, que hi ha a la xarxa, fins
al dia d’avui, considero que seria oportú i d’un gran valor cultural, desenvolupar
un projecte relacionat amb el IYL2015 a la nostra ciutat: Girona.
Girona, s’ha adherit al conjunt de ciutats com Barcelona, Londres o Nova York i ha
decidit destacar l’activitat cultural, social i històrica de la ciutat.
Per tal de poder començar a teixir el que serà el projecte IluminART-e serà bo fer
una llista dels objectius amb els quals ens sentim més a prop amb el projecte IYL
2015.
Tal com marca un dels punts destacats dels objectius del projecte IYL 2015, el nostre projecte escull com a base la següent meta:
·Remarcar i explicar l’ íntima relació entre llum i art i cultura i enfortir el paper de la
tecnologia òptica per preservar el patrimoni cultural.
Aquest objectiu ens ha portat a la reflexió i a continuació, a la creació d’un festival
que relaciona íntimament l’art i la llum i que pretén revolucionar el concepte d’art
des del punt de vista artístic, cultural i tecnològic.
Per tal de crear l’anomenat vincle entre llum i persones tal com marca la UNESCO
en primer lloc crearem un projecte que inclogui a un nombre infinit de persones.
La llum és un univers infinit i complex i el que pretén aquest projecte és teixir una
xarxa infinita de material artístic, pedagògic, cultural, científic i tecnològic relacionat amb la matèria llum.
La cooperació internacional regeix el projecte de la UNESCO; la coordinació a nivell internacional, nacional, regional i local pretén ser l’eina de desenvolupament
de projectes com el nostre que es mostren disposats, a adquirir en primer lloc: les
metes que el projecte, anomenat International Year of Light proposa, i en segon
lloc, crear una eina de treball a través de la matèria principal; la llum. Sempre,
jugant amb les normes de la societat actual: a través de la tecnologia com a eina
d’aprenentatge. Tal com s’explica en l’apartat de LLUM I TECNOLOGIA: “La ciència
de la llum s’aplica en el camp tecnològic conegut com a fotònica, temàtica que
Arrticle de premsa, Diari de Girona
19
aborda formes importants com l’impacte en els dispositius fotònics en àrees com
la medicina, la comunicació i l’energia. La llum juga un paper vital dins la vida i el
món moderns. La llum permet a nivell mundial connectar tecnologies inal·làmbriques, satèl·lits i el que coneixem com a internet global”.
Un dels punts claus per destacar, és el fet, que la col·laboració amb Barcelona i
els projectes que GoPhoton! Hi desenvoluparà, ens farà adquirir com a projecte
una magnitud encara més gran, ja no només a nivell de província, sinó a nivell de
Catalunya. Aquest procés incideix en la matèria llum des del punt de vista educatiu i científic però sobretot artístic, cultural i tecnològic. El que pretenem és que, a
través de la matèria llum obrim les portes a un món infinit d’interpretacions artístiques emprant com a eina principal: la tecnologia. Si a més, del material realitzat
hi sumem les activitats dutes a terme a Barcelona, el visitant/usuari/artista podrà
incidir accentuadament dins el projecte submergint-se en la seva totalitat dins la
matèria llum.
ENFOCAMENT
Un dels punts claus a l’hora d’iniciar el projecte IYL 2015 és que el 2015 coincideix
amb la celebració dels descobriments més destacables dins del món científic de
la llum. Les activitats dutes a terme a nivell europeu es desenvoluparan en les
següents ciutats: Barcelona, Berlin, Bratislava, Brussel·les, Galway, Londres, Milà
iParis.
Com ja hem destacat en l’apartat anterior les contribucions de la ciutat Comptal
son moltes i variades. A més de Barcelona, Berlín també consta com a programada per un congrés tecnològic per dones, que es farà el pròxim octubre 2014. La
resta de ciutats encara no tenen cap activitat per desenvolupar, això ens porta al
punt econòmic de la matèria:
20
FINANÇAMENT
En primer lloc, la UNESCO com a Institució organitzadora aporta gran part
d’ajudes al desenvolupament de projectes d’investigació en el camp de les tecnologies de la llum. No obstant, al tractar-se d’un projecte de grans i infinites dimensions és totalment necessari gaudir del patrocini exclusiu d’una gran multinacional.
En aquest cas, el dia 1 d’abril del 2014 es va anunciar que Philips patrocinaria el
projecte, a mesura que van passant els dies es van sumant al projecte diverses
empreses que pretenen patrocinar l’IYL no obstant, només Philips destaca com a
sponsor inicial i no es coneixen més empreses d’aquesta categoria que se sumint
al projecte. Malgrat tot, al tractar-se d’un futur projecte que de moment, no ha
tingut ressò a nivell internacional, és evident que no destaqui per un gran equip
de patrocinadors, encara que, si es vol desenvolupar en la seva totalitat necessita
els diners per poder-ho fer.
2_CIENCIA, LLUM I ART
La llum és bella en si mateixa, perquè la seva naturalesa és senzilla i ho abasta tot:
Hexaemerón.
El sol és la font de llum i calor més important del nostre sistema solar. Gràcies
aquesta poderosa energia que desprèn, és possible l’existència de vida terrestre.
Gran part de l’energia emprada per la humanitat procedeix del Sol, les plantes
l’absorbeixen directament i realitzen el procés que coneixem com a fotosíntesi,
els herbívors absorbeixen indirectament una petita quantitat d’aquesta energia
menjant plantes i, els carnívors absorbeixen indirectament una quantitat més petita quan es mengen els herbívors. La majoria de les fonts d’energia emprada per
l’home deriven indirectament del Sol.
Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d’anys mitjançant la fotosíntesis, l’energia hidroelèctrica empra l’energia potencial de l’aigua que es condensa a una certa altura després d’haver sigut evaporada per la
calor que emet el Sol. A diferència de la projecció de llum artificial, que sempre
és de forma cònica, la llum del sol es projecta paral·lelament. Això es deu que al
trobar-nos la font de llum tant llunyana de la terra, els rajos de llum blanca siguin
paral·lels entre sí.
En el sistema dièdric molt emprat per realitzar dibuixos industrials, s’empra aquest
tipus de projeccions. Les peces es projecten a cada un dels plans mitjançant projeccions paral·leles i ortogonals.
LA LLUM I L’ART
Per a l’art, la llum ho és tot. Des del mateix moment en el que la llum és la font que
ens dona la possibilitat de visionar les coses que ens envolten, es converteix en
l’element fonamental a tenir en compte en qualsevol manifestació artística. Des
dels més antics artistes fins als contemporanis, sempre ha existit una especial
preocupació per la llum.
A nivell artístic, la llum natural permet que podem observar el món en el qual
vivim, ja que els rajos solars reboten sobre els objectes i produeixen al nostre cervell i a través dels ulls: les imatges que coneixem. Depèn de com incideix la llum
sobre els objectes, els percebem de forma diferents. Per exemple, un paisatge es
veurà de formes molt diferents: si és a primera hora del matí o s’està fent fosc.
La llum en l’art inclou, l’ús real de la matèria però també, inclou la il·luminació
d’obres d’art i la manera com la font de llum interactua amb l’obra, l’ús de la llum
com a mitjà artístic i també, l’ús implícit de la llum per crear la il·lusió en obres
bidimensionals.
La llum natural ha jugat des de sempre un paper vital en l’art, tant bidimensional
com tridimensional. Es coneixen els efectes lumínics, com el contrast, el volum, el
contrallum o la perspectiva aèria. Chevreul, l’any 1839 va publicar un famós llibre
anomenat Els principis de l’harmonia i el contrast dels colors i la seva aplicació a
les arts. En aquest volum, exposava algunes de les teories que inspiren als impressionistes a crear obres noves. La recreació de la llum en les arts ha sigut des
de sempre un dels temes més tractats per les tècniques artístiques, especialment
les denominades arts visuals. No només es limita a la representació de la llum i
el seu oposat: l’ombra, sinó que s’estén a la consideració de la il·luminació més
LLUM NATURAL
El terme art lumínic engloba totes les corrents artístiques i pretén destacar la
importància que juga la llum a l’hora de veure, interpretar i viure una obra.
21
Solia dir Leonardo da Vinci que una de les principals diferències entre pintura i
escultura és que la primera té llum pròpia i il·lusòria, mentre que la llum de l’escultura prové realment de l’exterior.
LLUM ARTIFICIAL
La llum artificial forma part de la nostra vida diària i ha assolit una gran importància dins la societat moderna. Des de la il·luminació que emprem dins de les cases,
que és la forma més comuna d’il·luminació artificial, fins a la multitud d’aplicacions que té com: decoració, publicitat, il·lusionisme, cinema, teatre, fotografia....
Gràcies a la llum artificial podem crear ambients agradables i sobrecollidors, es
pot arribar a captar l’atenció dels espectadors i inclús s’empra amb objectius medicinals com l’ús de les làmpades ultravioletes o teràpies basades en la llum com
objecte d’utilitat psicològica.
Una de les característiques fonamentals de la llum artificial és la facilitat per ser
manipulada. Per això, la seva gran versatilitat i el seu gran ventall d’aplicacions
la converteixen en matèria primordial, vital i única. Una de les possibilitats que
la fan tan atractiva, és el fet de canviar-l’hi el color, ja sigui pintant les bombetes,
posant un filtre o reflectint la llum sobre una superfície de color. No obstant això,
hem d’intentar emprar al màxim la llum natural, ja que les propietat lumíniques
són millors. Només en els moments, en que no disposem de llum solar; emprarem
la llum artificial. No hem d’oblidar que la llum que emprem a casa, consumeix
molts recursos mentre, que la llum natural no consumeix recursos i fins i tot, aporta energia.
La llum artificial no es projecte de la mateixa manera que la natural. Es projecte
de forma cònica. Els rajos de llum surten de l’objecte lluminós (una bombeta per
exemple) i es dirigeixen cap a totes les direccions de forma que els rajos adopten
forma de con.
Existeixen quatre tipus de llum:
La làmpada incandescent, la làmpada fluorescent, la làmpada halògena i les làmpades de neó.
22
PINTURA I LLUM
La llum en la pintura ha definit les formes representades. Durant molts segles, els
pintors han intentat plasmar en les seves obres la màgia de la llum natural estudiant les propietats físiques i òptiques de la llum blanca. En cada un dels estils
pictòrics es poden veure les diferents formes de concebre i representar la llum
natural. En el món pictòric, la llum és un objecte especial, que incideix en el quadre i li dóna la visió d’un contorn, una textura i uns colors ubicats en un espai. La
utilització de diferents tipus de focus lumínic:
Rembrandt va ser un dels mestres de l’ús de la
llum en les seves obres. Més que aportar lluminositat als seus personatges, semblava que la llum
brotés d’ells mateixos.
intern, extern, zenital inferior, llum interior natural (llum d’una espelma), llum lateral, anterior, posterior, a contrallum, obliqua, reflectida, natural, artificial i filtrada,
És la sensibilitat dels artistes la que millor ha sabut comunicar les diferents llums
dels llocs, la llum platejada dels Països Baixos en els pintors flamencs, el groc de
la llum veneciana en Canaletto, la llum transparent nord-americana de Edward
Hopper o l’ encès malenconiós d’un capvespre a les serres. Un dels autors que
experimenten amb les possibilitats pictòriques de la llum és Pablo Picasso, que
aconseguia donar moviment a la llum i materialitzava la llum a través del seu
moviment.
ESCULTURA I LLUM
L’escutura pot a ser tractada des de dues postures diferens:
La pròpia que el mateix escultor procura al treballar els plans de volum, amb els
sortints i entrants, i la del focus lluminós que la il·lumina.
Podem, doncs, percebre conjuntament un focus
lluminós, el clarobscur de l’escultura i les ombres
que projecten els volums més enllà de la figura. La
tridimensionalitat pròpia de l’escultura fa que la
il·luminació sigui particularment important en la
seva contemplació, i que es consideri la ubicació
de les escultures, en el seu entorn, en funció de la
manera com serà contemplada.
L’ús estètic de Caravaggio pels
jocs de llums i ombres, mitjançant
el clarobscur serveix aquí com a
creador de volums i de profunditat, a
més d’afergir-hi a l’acció un efecte de
dramatisme.
ARQUITECTURA I LLUM
La llum natural en l’arquitectura és un element bàsic per la configuració dels espais. L’orientació de l’espai és una tasca importantíssima a l’hora d’idear un edifici,
tenir clar per on surt el sol i per on es pon i quines seran les hores de més llum.
A més, de la llum natural, també hi juga un paper important la llum artificial, que
il·lumina l’interior i l’exterior dels edificis destacats. Emprar llum artificial en l’interior dels edificis, segons el seu ús, és una de les funcions més important de la
disciplina denominada interiorisme, que ha passat a convertir-se en una branca
del disseny.
El primer cas que coneixem d’inserció de llum en espais arquitectònics data del
segle I d.C. En temps de l’emperador romà Adrià, es va permetre rebre la llum solar,
a través de l’ull de la cúpula, del Panteó d’Agripa a Roma.
Segles, més tard, l’estil Romànic es caracteritza per fer un tractament de la llum
més tallant i puntual, que es contraposa i exalta la gravetat dels amples murs de
pedra. Contràriament, l’estil Gòtic contribueix a la desmaterialització típica de la
llum amb la implementació dels contraforts i els vitralls.
El temple va ser construït, precisament per dirigir un feix de llum, que
il·uminés l’entrada en el moment
exacte que l’emperador accedia a la
cúpula
Dins de l’arquitectura Islàmica, les parets retallades actuen com filtres i les superfícies s’encarreguen de fer vibrar l’encegadora llum de la Mediterrània.
Aquesta estètica islàmica s’obté en edificis com l’Institut del Món Àrab,
l’emblemàtica Biblioteca de París dissenyada per l’arquitecte Jean Nouvel.
La intensitat com a la quantitat de flux lluminós propagant-se en una direcció donada, suportable per l’ull humà, ha estat motiu de preocupació per arquitectes i
artistes des de l’antiguitat, que han cercat la lluentor superficial més apropiada
per als objectes i els interiors.
Cada obertura té una sèrie de sensors, semblants al diafragma d’una càmera de fotos,
que s’obren quan menys llum exterior reben i
viceversa. Geomètricament disposades, aquests
elements donen lloc a figures que recorden els
dibuixos de les gelosies tradicionals dels edificis
àrabs, símil molt ben acollit pels promotors de la
fundació. Com que es mouen amb energia eòlica, d’aquesta manera l’edifici controla automàticament la seva pròpia lluminositat al mateix
que crea un joc de llums i reflexos (el sòl interior
és reflector) en el seu interior. El temple va ser
construït, precisament per dirigir un feix de llum,
que il·uminés l’entrada en el moment exacte que
l’emperador accedia a la cúpula
23
LLUM, FOTOGRAFIA I CINEMA
La llum és un dels elements més important en la fotografia i el cinema. S’empra
constantment amb objectius plàstic o expressius. En tots els laboratoris de fotografia hi ha un equip de làmpades de llum artificial. I el mateix passa al cinema on
un equip de persones es dedica només a la il·luminació d’escenes.
La llum s’empra per dramatitzar l’escena, afegir un to misteriós, ressaltar els detalls d’algun objecte o personatge, cridar l’atenció de l’espectador...
En pel·lícules de dibuixos animats s’empra la llum i la infografia i el món virtual en
3D i per tant, es treballa amb focus de llum per crear escenaris virtuals a través de
l’ús de la tecnologia, fruit de la invenció de les tecnologies de la llum
minacions generals o bé, localitzades. En el món artístic trobem llum artificial dins
de tots els camps i especialitats, des de la pintura, l’escultura i l’arquitectura fins
a les tendències més modernes com les instal·lacions lumíniques, performance i
accions... on la llum esdevé una notable protagonista. En la pintura, podem veure
molts exemples d’il·luminacions que tenen una estreta relació amb l’època, les
tendències artístiques o els descobriments científics del moment. En l’arquitectura, predomina la llum artificial i en l’era moderna, la importància per decorar els
interiors recau en l’ús i protagonisme de la llum.
1.
2.
1.
1. En l’escena de: “El senyor dels anells”, veiem
una llum natural directe en un costat de la cara
i un reflex de llum natural a l’altre costat, així
aconseguim que la cara no quedi amb cap sombra
plana i alhora aconseguim més volum.
2. A la dreta: En el film “Psicosis” s’empra el
contrallum, per donar vida a l’intriga amagant la
identitat de l’assassi. és un efecte dramàtic que
converteix els volums en siluetes
TIPUS D’IL.LUMINACIÓ
Dependent de la utilitat que vulguem donar-l’hi a la llum, existeixen diferents formes d’il·luminar les habitacions, els objectes i les persones. Podem establir il·lu24
2.
1. En aquesta escena nocturna, anomenada “Ronde de Nit”, la llum és artificial i té molts focus i
matisos, com si l’autor hagués estudiat l’escena per una representació teatral.
2. En l’art modern, les noves tendències artístiques cobren una gran importància. Les exposicions clàssiques estem acostumats a veure, passen a esdevenir una experiència interactiva amb
l’espectador. Aquí veiem moltes llum focalitzades que formen un túnel de 60 metres de LEDS
exposats a la National Gallery of Art a Washintong DC
Des de la invenció de la llum artificial fins els nostres dies, les diferents llums que
podem trobar en el mercat i els diferents efectes que es poden aconseguir, han
inspirat els artistes per realitzar moltes de les seves obres contemporànies. Les
instal·lacions i happenings es recolzen completament en l’ús de la llum artificial.
Els artistes introdueixen a l’espectador en sales on, mitjançant la il·luminació i el
mobiliari, els objectes creen espais totalment sorprenents on la reacció de l’espectador forma part de la mateixa obra d’art.
Amb aquest tipus d’obres, s’obren les portes a mons inimaginables, un món artístic on l’espectador s’involucra i es familiaritza completament amb l’obra. Les llums
a més poden ser dinàmiques de manera, que interectuen amb les decisions dels
espectadors.
esdevé vital per donar suport al significat de l’obra. La il·luminació forta crea forts
destacats i ombres reals, això permet millorar la forma física de l’objecte representat.
La llum en l’art pot estar implícita en les formes naturals - com ho experimentem
en el món físic - o l’artista pot inventar la seva pròpia forma d’utilitzar la llum, que
no està limitat per les seves propietats físiques naturals.
A vegades la llum es
mescla amb formes
escultòriques donant pas
a formes orgàniques molt
interessants
EXEMPLIFICACIÓ I CASOS TÈCNICS SOBRE
EL TRACTAMENT I L’ÚS DE LA LLUM
La llum és un dels elements més important en la fotografia i el cinema. S’empra
constantment amb objectius plàstic o expressius. En tots els laboratoris de fotografia hi ha un equip de làmpades de llum artificial. I el mateix passa al cinema on
un equip de persones es dedica només a la il·luminació d’escenes.
La llum s’empra per dramatitzar l’escena, afegir un to misteriós, ressaltar els detalls d’algun objecte o personatge, cridar l’atenció de l’espectador...
En pel·lícules de dibuixos animats s’empra la llum i la infografia i el món virtual en
3D i per tant, es treballa amb focus de llum per crear escenaris
LA LLUM I EL VOLUM
L’efecte que es produeix quan la llum incideix en l’objecte que veiem de forma
diferent a la frontal. A més, d’aquest fenomen també influeixen altres factors com
la intensitat de la llum, la direcció o la font d’on prové. Els pintors sempre han intentat representar l’efecte del volum i la profunditat dins dels seus quadres encara
que l’obra tingui un format bidimensional. Gràficament existeixen diversos recursos tècnics per representar efectes de volum en les obres bidimensionals com són:
la perspectiva, el clarobscur, perspectiva aèria o la superposició dels elements.
Els contorns del castell es fan més
imprecisos per l’espessor de la boira. En
aquest paisatge de Friedrich, pintor del
romanticisme, podem observar un clima
fred i misteriós on domina la neu i la boira.
Els colors per tant son freds ( gamma de
blaus) i casi monotonal. A més, existeix un
fort protagonisme de la perspectiva aèria
amb la que es difuminen els contorns del
castell mesclant-se amb la boira. Podem
veure clarament el constrast dels primers
plans amb el degradat dels objectes més
llunyans.
L’ÚS DE LA LLUM EN L’ART
TIPUS D’IL·LUMINACIÓ APLICADES A L’ESCULTURA
Hi ha un nombre infinit de maneres en què la llum afecta o interactua amb obres
d’art, la llum tant pot jugar amb l’obra il·luminant-la o bé la pròpia obra, pot incorporar la interacció amb la llum deliberadament.
Per tal d’exemplificar aquesta dualitat entre la il·luminació forta i la il·luminació difusa, compararem una escultura grega clàssica i una escultura figurativa romana.
La il · luminació forta s’utilitza sovint amb escultures clàssiques gregues i romanes del cos humà. La representació del cos humà com una figura harmònica,
equilibrada amb proporcions idealitzades és un aspecte important de l’escultura
Coneixem diversos tipus d’il·luminació: La il·luminació de les il·lustracions que
25
clàssica que reflecteix clarament la ideologia de la cultura d’aquell moment. La
figura humana ideal, és una metàfora de la calma, la moderació, l’ordre i la disciplina. La il · luminació forta revela els contorns de la figura i posa l’accent en el seu
aspecte físic.
1.
2.
1. El Dorífor d’Artista Desconegut.
2. figura masculina egípci Gambades.
Aquesta escultura egípcia s’encén amb una il·luminació
més difusa, el ​​que significa que la llum sobre l’objecte està
més dispersa i això, minimitza les ombres i els contrastos
i provoca que l’objecte sembli tenir menys volum del que
realment té. Aquesta diferència s’accentua a l’emprar la
il·luminació en un sol punt, una forma més directa que crea
un fort contrast i realitza un joc d’ombres considerable. La
il·luminació difusa minimitza l’aspecte físic i els contorns
del cos, accentuant la seva posició rígida. Això reflecteix
l’antic èmfasi egípci sobre els béns permanents i la idea
d’immortalitat.
INTERECCIÓ DE LA LLUM DINS L’ESPAI ARQUITECTÒNIC
En l’època bizantina, el color daurat de les tessel·les dels mosaics ajudaven
a crear una llum i atmosfera artificial, no terrenal. Que en conjunt, dins d’una
basílica creava una atmosfera celestial. Aquesta lluminositat atorgava a les imatges un caràcter espiritual de gran simbolisme religiós, en aquest cas doncs, la llum
incidia directament amb aquestes peces i espais, aconseguint un resultat que a la
vegada donava un missatge i transmetia unes idees als seus receptors. El conjunt
daurat, dins d’aquests espais cedien una gran solemnitat i sensació de dimensió
atemporal.
Podem pensar en basíliques com la de Montreale a Palermo, la de Sant Marco o a
Venècia o la que veiem a continuació, una de les més imponents del món.
Ciutats, totes elles que es van veure influenciades per l’estil bizantí a causa del
moviment i recorreguts que es van produir pel Mediterrani.
L’ÚS D’OMBRES EN LA IL·LUMINACIÓ D’OBRES D’ART
L’ombra i la llum juguen un paper vital a l’hora de desenvolupar una obra. Si bé la
llum és objecte de treball en gairebé totes les obres que hem vist, l’ombra esdevé
protagonista en aquest cas creant així un joc de llum i penombres creades a partir
de la mateixa obra.
Peter Forakis Hyper-Cube.
. La il · luminació d’aquesta escultura
realça les seves qualitats geomètriques mitjançant l’ús d’un fort punt
de llum que projecta una ombra
diferent. En obres com aquesta, la
interacció entre l’objecte i l’ombra
afegeix complexitat a l’objecte i profunditat al significat de l’obra.
26
BASÍLICA de Hagia Sofia, Turquia. dissenyada per Isidor de Milet, Antemio de Tralles
Hagia Sophia (“Santa Saviesa”) és una
estructura que va ser construïda i pensada
com un lloc sagrat, i té una llarga història
tant de l’època de la cristiandat com en
matèria de culte musulmà. La llum que
flueix a l’interior de l’edifici té una qualitat
etèria, com si fos un edifici del món antic,
això millora la seva història sagrada. L’ús
de l’or a l’interior és simbòlic (en moltes
tradicions religioses l’or representa la
divinitat), i que destaca per la forta llum que
flueix a l’interior de l’edifici. La il · luminació
exterior també és dramàtica i denota certa
espiritualitat.
ÚS SIMBÒLIC DE LA LLUM
En moltes ocasions les coses volen representar quelcom diferent del que simbolitzen realment. En aquest sentit, hi entren en joc els conceptes de significat i significant de la imatge. Els historiadors de l’art han estudiat la simbologia en els
quadres, buscant el significat reals de les coses que representen. La llum és un
dels elements que sovint esdevé quelcom conceptual a més de tenir un significat
plàstic. El significat simbòlic de la llum ha de ser considerat dins d’una obra quan
s’utilitza la llum com a element principal.
En l’art medieval, el simbolisme de la llum estava estretament lligat a la religió,
representant a través de brillantor i resplendor que simbolitzen, allò espiritual, el
més enllà. Podem veure molts exemples durant el desenvolupament de la pintura
gòtica i barroca. La llum sempre ha estat associada a la puresa, allò clar, diví i bondadós. Per al contrari, l’absència de llum, la foscor, s’associa a totes les qualitats
contràries a la bondat i la puresa de la llum.
The Orrerry, Joseph Wright of Derby. Aquesta
pintura idealitza la filosofia de la Il · lustració
en el seu ús de la matèria - una conferència
acadèmica sobre el sistema solar, el que representa el seu èmfasi en els nous descobriments
científics. Irònicament, la conferència és sobre
una font de llum - el sol - i una llum com la seva
representació simbòlica. La il · luminació dramàtica dels personatges simbolitza la llum del
coneixement racional substituït per la llum de
l’orientació religiosa (fonts de llum que inclouen
a Déu, Crist, els àngels i els sants).
MANUSCRITS IL·LUMINATS
Mentre que aparentment, els artistes medievals prestaven poca atenció a la
llum, no podem dir al mateix de les obres que en van sorgir d’aquella època. Per
exemple els manuscrits il·luminats.
A la pintura de l’època medieval destaca la il·luminació, de les miniatures amb què
s’il·lustraven els llibres i sobretot les icones.
Foli 4 vers del bestiari d’Aberdeen . 1542 La il · luminació mostra el Crist en Majestat.
Un bestiari és un manuscrit amb descripcions d’animals, reals i imaginaris, aus i roques, acompanyats d’una explicació moralitzant
Els Manuscrits il · luminats contenen or o pa de plata, i tenen el propòsit de captar
la llum que les pàgines contenen per tal d’il·luminar la pàgina. És gairebé impossible, en una fotografia, capturar l’efecte dramàtic i sorprenent de l’or i la plata ja
que en capturar la llum, la brillantor de la pàgina es dispara. L’or va ser utilitzat en
els manuscrits i pintures per representar el poder diví. L’efecte impressionant de
la il · luminació aplicada a les pàgines denota la presència constant i omnipresent
de Déu.
Les seves figures no reflectien ombres i això denota una certa pèrdua d’interès pel
tractament de la llum, aquesta idea es contradiu amb la lluminositat de l’arquitectura medieval, que com bé sabem es caracteritza per la importància de la llum
dins dels espais religiosos, un exemple són les catedrals gòtiques.
La nova espiritualitat religiosa de l’època i les innovacions tècniques i constructives van permetre construir edificis més alts i lluminosos. Els elements que van fer
possible aquest canvi van ésser fonamentalment: l’arc apuntat i la volta de creueria, aquesta estructura permetia descarregar el pes directament sobre columnes
27
i pilars i alliberaven així, el mur de la funció de suport. Gràcies aquests dos elements els arquitectes van tenir la possibilitat d’obrir, gran finestral, que després
van esdevenir meravellosament ornamentats amb vitralls de colors. Aquestes
idees que trobem reflectides en l’arquitectura tenen també, una base filosòfica.
Durant aquesta època va sorgir el que coneixement com a Filosofia de la Llum,
divulgada per Plotí i que, com a principal idea concebia la llum com objecte de
veritat celestial.
EL GRAVAT
EL CLAROBSCUR
El gravat és el procediment que permet la impressió de làmines o estampes mitjançant la realització d’un dibuix invertit en una superfície de fusta o metall denominada planxa. Aquest procés s’efectua per mitjà d’eines tallants i punxants o
d’àcids que ataquen la superfície metàl·lica.
Els orígens del gravat es remunten a Europa a mitjans del segle XIV. Probablement,
tant el paper com la xilografia són un invent oriental i arribaren a Europa a través
dels àrabs.
Una de les primeres aplicacions fou l’estampat de teles i en orfebreria s’utilitzà el
calc, amb una peça de metall ennegrida, per a l’aplicació de dibuixos i ornaments.
El segle XV s’estampen els primers llibres d’imatges. Al començament es gravava
la il·lustració i el text sobre planxes de fusta: són els denominats llibres xilogràfics.
Amb l’aparició de la impremta i els caràcters mòbils, a finals del segle XV, es dóna
pas al llibre tipogràfic i proliferen una gran quantitat d’imatges impreses.
Rembrandt Van Rijn, El cent florins.
En aquesta impressió, es combinen diversos
processos. Això permet que tant es vegin la
claredat de línies i línies suaus, i les àrees de
vellutada foscor. S’observa la gamma extrema de valors des de
l’encegadora lluminositat a la penombra. Això
afegeix una sensació de dramatisme a l’escena. La imatge representa diversos episodis descrits
en el capítol 19 de l’Evangeli de Mateu, en el
Nou Testament.
28
A finals del segle XIX es propaga la realització de gravats originals per part dels artistes que utilitzen les tècniques de la litografia i de l’aiguafort, però no serà fins als
moviments d’avantguarda, en ple segle XX, que gràcies a l’experimentació de les
tècniques de gravat s’aconsegueix una gran difusió de l’obra gràfica.
La penombra hi afegeix una sensació de dramatisme a l’escena. Un dels aspectes remarcables del Barroc és l’ús del Clarobscur per mitjà del qual,
tant pintors com escultors feien destacar unes parts més que altres, de les seves
obres, a través de la potència de la llum. Clarobscur es refereix a una tècnica que
s’utilitza per crear una sensació de volum en dues dimensions de l’art i dotar de
volum els cossos representats. La tècnica empra l’ús de forts contrastos entre la
llum i la foscor en el modelatge d’objectes tridimensionals, com el cos humà. El
Clarobscur també es refereix als contrastos audaços de llum i foscor dins d’una
composició sencera. L’ús de forts contrastos a la llum - afegeix un sentit de drama
a una obra d’art. Combinant forts contrastos entre la llum i la foscor amb l’ús de
diagonals li dóna encara més drama. El període Barroc a Europa era conegut per
a aquests usos dramàtics de la llum i la foscor.
Si pensem amb pintura, Rembrandt fou un dels grans destacats de l’ús d’aquesta
tècnica. Per aconseguir aquest efecte, el pintor holandès, perfilava amb nitidesa
els contorns de les figures a partir d’un feix de llum, potent i artificiós.
A la lliçó d’anatomia del professor Tul, aquesta llum entra per la part esquerra de
la tela, creant un focus que il·lumina el cadàver, situat al centre de l’escena i deixa
en penombra la resta de la pintura. El negre, esdevé el color principal de l’escena,
contrastat intensament pels punts il·luminats i per la blancor del coll dels vestits
dels personatges. Rembrandt va saber assimilar perfectament, els models de l’art
barroc europeu malgrat que fou en gran part, un seguidor fidel del naturalisme de
Caravaggio. D’aquí va adoptar el tractament tenebrós de la llum, el dramatisme
escènic i l’ús de gent vulgar com a models per la construcció dels seus personatges.
Posterior a Caravaggio, com exemple de l’ús de la llum i les ombres destaquem
a Diego Velázquez, un exemple excepcional de la tècnica pictòrica que opta per
captar la llum, tant en els efectes generals com en el detall.
2.
En l’obra de las Meninas per exemple,
hi ha dos focus lumínics: un d’artificial
irradia directament sobre les figures
situades en primer pla, i un altre que
entra a l’habitació a través de la porta
oberta del fons, mentre que la resta de la
composició és penombra.
ÚS EXPRESSIONISTA DE LA LLUM
L’ expressionisme és un moviment artístic desenvolupat principalment a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre els anys 1905, data de la constitució del grup
Die Brücke i 1930.
Tot i que els expressionistes declararen el seu art com la manifestació d’un goig de
viure, s’inspiraren en una llarga tradició artística. Munch i Ensor i el seu expressiu
simbolisme foren un model per a ells, així com els quadres de Gauguin i la pintura
gestual de Van Gogh.
Els artistes expressionistes pretenien evidenciar les emocions interiors mitjançant
la deformació violenta, l’exageració i la utilització de colors intensos i molta llum.
3.
2. En aquest soldat de Velázquez podem apreciar l’aplicació del clarobscur mitjançant un
tractament naturalista del cos humà. Mitjançant la degradació tonal aconsegueix la construcció
anatòmica denotant una esplèndida execució i bellesa. El domini del dibuix és un factor importantíssim per aquet tipus d’obres realistes.
3. Thomas Cole El viatge de la vida: Vellesa , 1842.. Mestre de la pintura de paisatge, destaca
per la seva comprensió i coneixement del cel. Va pintar la glòria del paisatge americà, i també va
utilitzar paisatges metafòrics, com en aquesta sobre el viatge d’ la vida de la joventut a la vellesa.
Aquesta pintura és un exemple més de lluminositat dramàtica. La París més bohèmia no només
va fer néixer les grans obres de la literatura universal com Les il·lusions perdudes de Balzac, sinó
que també es va reflectir en moltes de les obres dels artistes de la capital de les llums. Toulouse
Lautrec no només caricaturitzava personatges públics de l’època, en les seves manifestacions
artístiques, sinó que, la llum com veiem en l’obra anterior, ajudava a ressaltar els personatges
fins a portar a terme una ridiculització. Degut a la paràlisis que patia l’autor, l’aspecte de les
seves obres denota certa alienació envers la resta de la societat.
A la versió de Toulouse-Lautrec del Moulin Rouge, l’autor se sent nerviós, gairebé d’una manera
sobrenatural. L’ús de la llum crea aquesta sensació de desassossec. La llum té un motlle d’un
fred verd que provoca que augmenti la sensació d’inquietud.
ÚS DE LA LLUM EN L’ART: REFLEXES
Un dels aspectes de la interacció de la llum i els materials més quotidià i experimentat des dels primers anys de vida és la utilització de superfícies reflectores per
29
a formar imatges o produir reflexos.
L’ús d’objectes brillants amb finalitats decoratives o comunicatives i dels miralls
per veure allò que es difícil o impossible de veure1.sense ells, és una de les tecnologies més antigues relacionades amb la llum, segurament només comparable en
antiguitat amb l’ús dels colors.
1.
2.
1. El Palau de Versalles .Seguint el model francès, l’interior s’articula al voltant d’una escala
construïda al cos central del palau. En aquest cos hi destaca la cèlebre galeria dels miralls. Un
espai rectangular de 75 metres de llargària, rigurosament decorat amb pintures i aranyes de cristall, en els quals, els grans finestrals que donen al jardí, es contraposen amb els enormes miralls
que reflecteixen la llum solar i la de les espelmes. Tot això crea un joc llumínic intens i teatral,
que comporta una interacció interessant pel paisatge interior amb l’exterior i ajuda a aconseguir
l’efectisme tant propi del període Barroc.
2. Yayoi Kusama Lluernes sobre l’Aigua. Yayoi Kusama té una notable capacitat de transformar
un espai i transformar-lo fins a ser capaç de crear una altra dimensió. L’espai pot ser petit i humil,
però en el moment en què no s’acaba, es converteix en infinit. Kusama va fer una sèrie, que ella
anomenava Infinity mirrored room.
Cada mirall es posa estratègicament per crear l’efecte d’espai infinit que cerca l’artista a més a
més, de crear un espai encantat, gairebé sobrenatural.
EL TEMPS COM A FACTOR ARTÍSTIC
Freqüentment, podem observar en els quadres de molts pintors, moltes característiques del seu entorn. Les obres d’art, a més de reflectir la ideologia, sentiment
i pensament de l’artista, també mostra aspectes física del lloc on van ser pintats.
És curiosa la comparació de quadres on el clima juga un paper important dels que
el clima passa a ser un afer secundari. Per exemple, la llum del mediterrani amb la
30
que pinta Sorolla, determinarà en gran mesura la paleta de colors que utilitza. Al
contrari que Sorolla, Friedrich relaciona els paisatges melancòlics i romàntics amb
l’hivern, la neu, el gel i els vespres quan es pon el sol.
Altres exemples on la llum esdevé protagonista son: la sèrie de Monet de la St.
Romain Soleil, on pinta a diferents hores del dia un mateix edifici i ho caracteritza
amb tonalitats molt diferents. Encara que el motiu i l’enquadrament son els mateixos, el resultat és molt diferent segons la posició del sol i la intensitat lumínica.
1. Monet pinta la Catedral de Rouen, a
diferents hores del dia observant els diferents
resultats d’un mateix model influenciat pels
efectes de la llum. Depenent de l’hora del dia,
la intensitat i el color de la llum varien. De la
mateixa manera, hi ha dies en els que l’aire és
més dens i no es precisen tant bé, els contor1. vistes nocturnes apareixen les llums
ns. En les
artificials que dennoten resultats molt diferents
en relació la llum diürna. L’era de l’impresionisme es caracteritza per aquesta preocupació pels efectes de la llum i la representació
d’aquests efectes en l’obra
1.
2.
2. James Turrell treballa amb la llum. Ell empra la ciència i la converteix en art visual d’una manera memorable, gairebé màgica. Skyspace va ser dissenyat per proporcionar una experiència
de reflexió i meditació. L’espai canvia dramàticament en diferents moments del dia i en la nit. El
cel està emmarcat per tal de proporcionar l’efecte òptim de la llum canviant. Turrell ha dissenyat
altres Skyspaces per tot el món.
L’ÚS DE LA LLUM COM UN ASPECTE DELIBERAT D’OBRES D’ART
L’arquitectura
projecta i construeix edi1
l’arquitectura és un procés tècnic i de
d’estructures que organitzen l’espai per
espai i cedir-l’hi l’ús humà.
ficis. Denominada l’art de l’espai,
disseny que permet la construcció
tal de donar una versatilitat aquest
construcció d’habitatges, instal·lacions o edificis públics, ha evolucionat amb la incorporació de valors
estètics i plàstics i aportant equilibri i harmonia dins de competències pròpies
com l’urbanisme o el paisatgisme. El disseny arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació creativa, de la massa, l’espai, el volum, la textura, la llum
i els materials.
reflex de les piscines ofereix un espai on retirar-se del món real durant un temps i
tornar amb un estat d’ànim renovat.
1.
2.
A partir de la seva funció utilitària en la
2.
1. Newgrange l’est d’Irlanda circa. Newgrange és un lloc
prehistòric construït durant el durant el període neolític,
al voltant deL 3100 - 2900 a.C. Es compon d’un gran
turó, de 250 metres d’ample i 40 metres d’alt, que
cobreix un acre de terreny, construïda de capes de terra
i pedres alternades. L’herba creix a la part superior i la
façana està feta de pedres de quars blanc.
2. A l’interior del turó artificial hi veiem el joc de llums
que la pròpia naturalesa empra per ensenyar-nos
aquesta obra d’art. Durant el solstici d’hivern la llum que
viatja a través del passatge és una, i durant l’estiu la
llum que encén l’àrea final de la càmera sembla sortida
de la màgica admiració de la naturalesa Es tracta d’un
monument que ha generat molts debats ja que es desconeix el propòsit pel qual es va construir, no obstant, la
seva sofisticació i els coneixements científics que s’han
aplicat són inqüestionables.
L’ÚS DE LA LLUM NATURAL COM A REFLEX A L’AIGUA
L’aigua s’utilitza sovint en jardins i altres llocs per crear una sensació de pau, calma i serenitat. L’aigua té un efecte natural calmant en les persones, i la profunditat
de la reflexió dins d’una piscina crea una oportunitat per a la contemplació. El
3.
4.
1.La Reflecting Pool Lincoln Memorial reflecteix més que el Monument a Washington; és un
recordatori dels molts esdeveniments històrics que han tingut lloc allà, i un símbol dels principis
sobre els quals el govern nord-americà es va fundar. La piscina engloba més de d’un kilòmetre
de llarg i se situa en els jardins de la Constitució, entre els monuments de Lincoln i Washington..
2. Taj Mahal d’Agra, Índia. Construït per Mughal emperador Shah Jahan en memòria de la seva
tercera esposa, Mumtaz Mahal. Està considerat com un dels edicis més bells del món. El lloc
s’ha convertit en un símbol d’amor etern. L’edifici està envoltat per 980 metres quadrats de
jardins. Una de les seves característiques distintives és la llarga piscina reflectant que reflecteix
la grandiositat del memorial resplendent.
3. L’Alhambra, Granada, Espanya.. Una de les piscines més encantadores i amb elements d’aigua més complets. L’Alhambra de Granada és el mirall d’aigua que impera l’estructura principal.
4 Roques pel Llac Superior. Reflexions que es troben en els llocs més inesperats poden transformar un dia normal en una cosa extraordinària.
31
IL·LUSIÓ DE DUES DIMENSIONS DE REFLEXIÓ:
LA PINTURA NÒRDICA
A través de la llum i els seus reflexos, aquets pintors volen transmetre a l’espectador l’aura d’un indret inhòspit, la història d’una imatge, d’un moment captivat pel
reflex a l’aigua d’un sentiments, unes emocions...
Eilif Peterssen, Nit d’Estiu. En
aquesta pintura, el bell cel de la
nit d’un estiu noruec es mostra
en la seva totalitat en una reflexió
sobre un llac. Irònicament, en lloc
de mirar cap amunt per veure el
cel, hem de mirar cap avall en les
profunditats de l’aigua. Això ens fa
veure el cel de la nit - i la profunditat de l’aigua en un llac - d’una
manera nova.
La llum i l’ombra són fonament principals de tota imatge, el seu comportament
atorga volum i definició, es a dir: major realisme. En molts casos, la llum deixa de
ser un suport destinat a la consecució de l’obra d’art i es converteix en l’obra d’art.
Kit Webster es proveeix de l’art d’avantguarda tecnològica i del disseny de
Melbourne (Austràlia). Els seus treballs van des de projeccions específiques
d’escultures digitals fins a enigmàtiques instal.lacions audiovisuals. Utilitza
programació de precisió i tècniques de visualització avançades per crear entorns
d’immersió fascinants que desafien la percepció extrasensorial a través de conceptes experimentals.
Totes aquestes escultures geomètriques inspirades amb l’anomenat op-art també, inspirat en la dècada dels 60, creen una sintonia sincronitzada que combina la
llum, el so, el color, les formes i els espais en moviment.
Olafur Eliasson va rebre el Premi Joan Miró l’any 2007 i està considerat com un dels
artistes més importants i compromesos amb el seu treball del nostre temps.
La seva obra explora la relació entre naturalesa i tecnologia. Elements com la temperatura, la llum, l’olor o l’aire es converteixen en part de l’escultura quan es representen en un context artístic.
LA LLUM COM A MITJÀ ARTÍSTIC
La llum és un element natural efímer. Alguns artistes troben que aquesta qualitat
característica de llum pot ser una possibilitat per explorar i empren la llum com
a mitjà artístic. A diferències de la idea tradicional d’art, aquest tipus d’obres esdevenen transitòries en el temps i el moment esdevé més important que la preservació de l’obra. Fins al moment, totes les tècniques explicades requerien d’un
objecte per tal d’explicar com hi interactuava la llum. Actualment, la llum esdevé
matèria i es converteix en objecte, en aquest últim període la llum esdevé en un
primer pla i crea formes, il·lusions i dimensions deixant d’estar subordinada com
una propietat i esdevenint una corrent artística en si mateixa.
Els anys 1960, van aportar el Minimal art o Minimalisme, un moviment artístic amb
el qual l’element llum arribaria a un estatus primordial.
32
Va representar a Dinamarca en la biennal de Venècia de 2003 i ha exposat en diversos museus i galeries d’art internacionals. A la Tate Modern de Londres va estar
exposada la gegantina instal.lació Weather Project.
James Turrell, que va dissenyar l’ Skyspace a Live Oak Meeting House, és conegut
com un artista que treballa quasi exclusivament amb la llum, i sovint amb la llum,
tal com existeix en el món natural. El seu projecte més gran és el Cràter Roden a
Arizona. Es tracta d’un con de cendra volcànica situat a una altitud d’aproximadament 5.400 metres a San Francisco en el Camp Volcànic prop del Desert Pintat
d’Arizona i el Gran Canó. L’obra s’ha convertit en una obra monumental d’art i un
observatori inspirador per l’artista James Turrell. Treballar amb fenòmens visuals
que tenen a l’home interessat des dels inicis de la civilització és molt interessant
i més si el projecte portarà la llum del cel fins a la terra, unint els visitant amb els
moviments celestes dels planetes, estrelles i galàxies. Per tant ens trobem davant
d’una obra que interactua amb la llum i que fa de la llum art.
1.
2.
1. Rebecca Horn, Esperits de la mare-perla. Coneguda artista de la dècada de 1960 que es
dedica a la construcció d’escultures cinètiques i grans
instal · lacions en llocs d’especial rellevància històrica
o política. La seva capacitat única d’interpretar l’ànima
d’un lloc converteix la Piazza del Plebiscito en un camp
de energia magnètica entre el cel i la terra, el cos i l’ànima, la vida i la mort.
2. Tribut a la llum. instal · lació d’art memorial en record
dels esdeveniments de l’11 setembre de 2001. 188
reflectors col · locats al costat del lloc del World Trade
Center per crear dues columnes verticals de llum. Inicialment es va presentar com una instal · lació temporal el
març 2002.
3. El projecte de temps es va instal · lar a London a la
Tate Modern el 2003 com a part de la popular sèrie
Unilever . La instal · lació va omplir l’espai obert de la
galeria Turbine Hall. Olafur Eliasson fou l’encarregat de
representar el sol dins d’un espai tancat.
4.Daydream, NANOTAK 2012, Kit Webster.
3.
4.
33
3_GIRONA I LA LLUM
En aquest apartat portem a terme un recorregut històric per tots els esdeveniments que han tingut lloc a la ciutat de Girona relacionats amb la llum, tant a
nivell d’il·luminació funcional com a nivell artístic.
GIRONA ESDEVÉ LA PRIMERA CIUTAT AMB
ENLLUMENAT PÚBLIC
Narcís Xifra Masmitjà va néixer, al carrer de la Barca de Girona, l’any 1848 i va cursar
la carrera d’enginyer industrial a l’escola de Barcelona, on va obtenir el títol l’any
1875. Va trobar la primera feina a l’empresa Planas de Girona, però després d’una
curta experiència com a funcionari, el 1875, va entrar com a director tècnic a la
Casa Dalmau.
El 1880, i sota la seva direcció, es va inaugurar la primera central elèctrica de l’Estat
espanyol, a la Rambla de Barcelona. Funcionava amb quatre motors de gas pobre de 50 cavalls, fabricats per la Maquinista Terrestre i Marítima, que alimentaven
sengles màquines Gremme de 200 A i 200 V. Un any més tard, es va enllumenar el
moll de Sant Ramon del port, amb cinc làmpades elèctriques que eren alimentades pel corrent generat als tallers que la Casa Dalmau tenia al carrer del Cid. A
més de ser pioner en l’arribada de l’electricitat a Catalunya, va lluitar perquè a casa
nostra hi hagués una aposta constant per la investigació. Narcís Xifra va ser amic
personal de Thomas Alva Edison, i a Girona va fer l’enllumenat de la Rambla i la
plaça del Vi. A més, va lluitar perquè a casa nostra hi hagués una aposta constant
per la investigació i els usos de l’electricitat, i així va treballar amb personatges
significatius, com ara Francisco de Paula Rojas, Antoni Planas, Josep Puig o Manel
Soucherion.
Aquella va ser la primera experiència d’enllumenat públic a la península i Girona
es va situar com a capdavantera en l’ús de ‘electricitat per l’enllumenat públic.
34
Narcís Xifra Mastmitjà amb els seus coneixements juntament amb la foneria Planas, Flaquer i CIA van fer de Girona, la primera ciutat d’Espanya que tenia tots els
carrers il·luminats amb llums incandescents nodrits pel corrent altern- El servei,
fou declarat per l’ajuntament com:” Una mejora de que pocas capitales de Europa
disfrutan”. La inauguració es va celebrar amb gran festivitat i van tenir lloc un munt
d’actes, gràcies a la bonança econòmica d’aquell moment.
Les campanes de totes les esglésies de Girona repicaven sense parar durant dies,
es van construir arcs de triomf per tota la ciutat, es van portar a terme diferents
oficis a la capella de Sant Narcís, es van beneir les instal·lacions, es van fer sarda-
Dibuix de les primeres faroles
nes, cercavila de gegants i nans, es tocar música militar durant dies, es van portar
a terme “juegos de sortija” a la Devesa, es va fer una volada de globus des del Pont
de Pedra, va haver-hi una serenata de mà de l’Orfeó Gerundense i les Orquestres
de Girona i Castelló d’Empúries van fer gresca i xerinola a la Plaça de la Constitució
mentre a la Rambla de la Lllibertat s’hi feien balls a les societats La Odalisca, El
Olimpo i el Liceo Gerundense i finalment, s’encenien focs artificials per commemorar l’arribada d’una nova era: l’era de la claror, la lluminositat i la modernització.
Les paraules de l’alcalde, Francesc de Paula Massa, van prendre en aquell moment històric un aire de solemnitat tocada per la cursileria: “Cuando todos los días
se ponga el rey de los astros, amanecerá al instante el rey de los diversos sistemes de alumbrado, la chispa eléctrica alumbrada en esas lámparas, puediendo con razón
exclamar,
parodiando aquella frase de Felipe II, que desde hoy en Gerona el Sol no se pondrà nunca
en sus dominios”.
Malgrat el rebombori que es va formar a l’entorn d’aquesta innovació lumínica
de la ciutat, l’enginyer Narcís Xifra no va aprofitar el negoci que havia fet i no va
implantar enlloc més d’Espanya aquesta xarxa d’enllumenat públic. Com tantes
vegades al llarg de la història, l’inmobilisme havia triomfat. Gràcies a la feina d’investigació i innovació que féu Xifra anys més tard s’inaugurà l’Institut Narcís Xifra
al Passeig Sant Joan Bosco.
GIRONA CREA EL PRIMER SIMPÒSIUM
D’ENLLUMENAT ENTRE GIRONA I S’AGARÓ
DEL 21 AL 24 DE MAIG DE 1998
El casc antic de Girona, es trobava compost per les tradicionals làmpades de vapor de mercuri de 250W amb un consum total de 274 watts. Degut a l’alt consum
de l’ajuntament de Girona, aquesta institució es va posar en contacte amb l’empresa Philips per tal de solucionar el problema i canviar l’enllumenat.
Es pretenia fer una reducció del consum energètic unit a un enllumenat molt més
eficient que l’anterior, millorant la qualitat de la llum i oferint un entorn càlid i
agradable. El repte es basà en aconseguir uns nivells d’uniformitat acceptables
dins del marc del projecte.
L’ART DE LA LLUM A GIRONA
A finals dels anys noranta es va dur a terme, a la ciutat de Girona, una reforma urbanística que pretenia, agilitzar el trànsit a la zona on es comunicaven l’avinguda
Ramon Folch i la Gran Via de Jaume I. Gràcies aquesta reforma es va construir una
rotonda just davant de l’edifici de correus i es va donar l’oportunitat a l’artista Jaume Plensa d’esdevenir creador artístic d’un espai urbà com és la pròpia rotonda.
L’artista va construir l’anomenada Capsa de llum.
L’obra està formada per un prisma de base quadrada, de sis metres d’altura realitzada a base de maons translúcids que es reflecteixen en un petit estany. Durant
la nit la capsa brilla amb llum pròpia ja que porta incorporat un sistema d’il·luminació intern.
Plensa ha descrit la Capsa de llum com una obra de doble joc, de dia té un paper
molt pràctic ja que respon a una funcionalitat; i de nit, és una peça màgica ubicada en un lloc de la ciutat on hi ha molta vida.La relació entre Girona i aquesta capsa de llum convergeix en el concepte de la ciutat com a acumuladora de memòria.
Cada maó de vidre representa una part de la història de la ciutat, un esforç, una
intenció amb la qual s’acaba construint tota la paret.
La solució fou la instal·lació de més de 112 làmpades Cosmo 90W amb equips
electrònics Lumistep de regulació doble nivell autònom. Això permeté controlar
tot l’enllumenat exterior de manera senzilla, amb un alt rendiment i sense complicacions de manteniment. Gràcies a totes aquestes noves intal·lacions es va
aconseguir evitar l’incersió d’equips de control addicional i fomentar el control de
l’enllumentat d’una manera automàtica.
La millora visual nocturna és destacable i va permetre contemplar el barri vell en
tot el seu esplendor gràcies als avantatges de la llum blanca, la reducció de llum
intrusa pels sistemes òptics i la millora de la seguretat vial i peatonal. Finalment,
cal destacar, que aquest projecte va aconseguir reduir el consum de la zona en
una mitja superior al 50% amb la seva conseqüent reducció d’emissions de CO2.
Diverses visions de la Capsa de Lllum situada a la rotonda davant de correus.
Logotip lightsources.org
35
SORTIDES ESCOLARS AL MUSEU DEL
CINEMA: LLUM I OMBRA
Visita dinamitzada al museu per descobrir d’una forma divertida, lúdica i molt participativa les històries més secretes i els orígens més desconeguts del cinema. Els
nens i nenes, acompanyats per un educador/a, podran mirar, tocar, jugar i manipular reproduccions interactives dels objectes exposats per conèixer, a partir
d’enigmes i objectes amagats, des de qui era en Karagoz fins a com eren en Mickey
Mouse i els primers dibuixos animats. TEMPS DE FLORS: LLUM, COLOR I AIGUA
Mirar és intervenir. Pintar el moviment de la vida d’una flor és una mostra de talent,
però treballar-ho visualment és crear mons possibles i ordir trames impossibles.
Des de la primera edició, les flors, l’aigua i sobretot la llum i el color esdevenen
protagonistes d’aquesta trobada cultural que té lloc a l’iniciar-se la primavera.
Imatges de mostres florals i lumíniques dels anys 2012 i 2014 durant Temps de flors a Girona.
L’artista crea un llenguatge nou, dóna significat a les ombres de les branques o de
les flors que prèviament ha despertat. Sovint, l’artista cerca la llum, però també
prefereix sortir a trobar les ombres (les regions fosques on la llum s’obstaculitza)
que brollen en una pantalla blanca que distorsiona el que és real. L’artista la ce36
deix a la natura perquè sigui ella mateixa la que hi escrigui. L’ombra de la flor o
de la fulla es fa penombra quan no hi ha gaire llum, però la pàgina fa que tot hi
convergeixi com en un imant. L’ombra és pura, essencial, consistent, té cos, ulls i
es mou. I malgrat siguin persones d’edats i sexes molts diferents, Temps de Flors
esdevé un crit a l’art natural, l’art que empra materials com les fulles, les flors, la
llum.... FESTIVAL MAPPING
Aquest és el darrer retrobament entre la ciutat
i la matèria llum.
Girona se suma aquest estiu al nou atractiu
visual que ciutats com Barcelona, Londres,
Milà o Nova York ja han adquirit. Es tracta del
primer festival internacional dedicat al Mapping. Una tècnica basada en la projecció de
creacions audiovisuals en 3D projectats i dissenyats única i exclusivament per una sèrie de
façanes arquitectònicament històriques de la
ciutat. Per tal de veure quina seria la rebuda
del públic ja es van realitzar amb anterioritat
dos mappings durant les fires, que es va projectar “L’orígen mitològic de Girona” i
per Temps de Flors, que es va projectar “La plaça dels Museus”. Ambdós projectes
van ser creats per equips interdisciplinars de la ciutat, que empraren la tecnologia
del Centre 3D i de les Tecnologies Emergents Bloom de Girona.
La bona acollida a l’iniciativa i la disposició tecnològica de l’Ajuntament va fer
possible la realització del festival Internacional de Mapping a Girona. El festival inclou un concurs per premiar els millors projectes com també, la col·laboració dels
centres educatius de la ciutat i conferències per facilitar la comprensió d’aquesta
nova corrent artística. L’Ajuntament defineix aquesta iniciativa com una atracció
pels turistes i els ciutadans que senten que a l’estiu, a Girona no hi ha cap atracció
turística. A més, la intenció és potenciar aquesta nova expressió artística i sumar
un atractiu cultural i turístic a la ciutat.
4_EL PROJECTE
SINOPSIS DEL PROJECTE
Aquest projecte pretén ser un projecte cultural que esta pensat per ser desenvolupat a la província de Girona, no obstant, també seria possible desenvolupar-lo
en qualsevol racó del món si la prova inicial ha demostrat tot el que preteníem. Es
tracta d’un projecte que pretén, a través del projecte real International Year of light
2015, destacar la importància de l’ús de la llum i les tecnologies de la llum aplicades a la història de l’art i les corrents artístiques actuals. Es tracta d’un projecte
participatiu on cerquem artistes que vulguin donar-se a conèixer i vulguin involucrar-se tant en el projecte IYL2015 com en el nostre petit festival i finalment, dins
del projecte virtual. Es tracta d’un projecte dividit en diversos àmbits expositius
tant reals com virtuals que pretenen destacar l’empremta que han deixat al llarg
de la història de l’art, artistes de tot el món i de totes les èpoques històriques que
han tractat amb la matèria llum.
A més a més, per poder treballar amb obres actuals cercarem artistes disposats
a: crear una obra, documentar-ne el procés, descobrir l’aura de l’obra, explicar-la,
exposar-la, comentar-la a través del fòrum de l’obra i finalment: observar com el
públic entén l’obra, se la fa seva i la transforma.
La creació d’espais reals i virtuals que ubiquin obres d’artistes propers a més,
d’una sala de col·laboració internacional, permetrà crear un recorregut artístic per
la ciutat de Girona i crear un emplaçament fix per cada una de les obres escollides.
Focalitzar tota l’atenció de l’espectador en una sola obra en un espai únic permetrà que aquest, empri tot el seu interès en una sola obra, pretengui conèixer-la a
través de l’aplicació web i vulgui familiaritzar-se amb l’obra, esdevenint-ne partícip
i finalment, convertint-se en lliure creador d’una o més interpretacions personals
de l’obra original.
L’objectiu és, en primer lloc: ressaltar la importància de la matèria llum dins del
món de l’art, fer més propera una corrent artística que al llarg de la història de
l’art, ha sigut entesa com a elitista. De vegades, quan hom admira qualsevol manifestació artística de seguida vénen al cap molts dubtes del procés que ha seguit
l’autor per acabar codificant un significat sota una determinada expressió. L’art ha
transcendit els significats accessibles a la gent que no té estudis d’art ni historia.
La gent, com estudiants, gent gran, pares, mares, gent de totes les edats i gèneres
ha de poder accedir a l’obra i malgrat, aquesta, pugui ser interpretada de milers
de maneres diferents, perquè segons els ulls que la mirin serà d’una manera o serà
d’una altre, la volem fer accessible i entenedora als ulls de tothom.
El nostre projecte cerca la desaparició d’aquestes barreres i ho fa, posant a l’abast
de tothom tota la informació necessària per conèixer, estudiar, palpar i comprendre l’obra per tal, que l’espectador esdevingui completament format al voltant
d’ella i la pugui arribar a treballar, assolint la seva pròpia essència i creant una
interpretació individual, personal i lliure de l’obra que ha escollit que aconsegueixi
integrar artista, obra i espectador.
Un artista esdevé elitista quan la societat el converteix en elitista, les seves obres
tenen un valor econòmic molt elevat i sols uns quants hi poden accedir. L’artista
per a ell mateix no és elitista però al ser exposat a una galeria de gran nivell o de
ser venut per un preu inestimable es converteix en elitista. L’art, és una realitat
subjectiva que a mans d’uns quants esdevé elitista i exclusiva, no obstant, gràcies
a la invenció de les noves tecnologies hom des del menjador de casa seva pot
accedir a totes les obres d’art i per tant, aquesta limitació ja no es produeix a l’hora
de visualitzar i gaudir de l’obra, sinó que es limita a uns pocs a l’hora d’adquirir-la
ja que per comprar una obra d’art s’ha de gaudir d’un elevat estatus social. L’art és
una expressió cultural i és evident que catalogar com a peça artística tot allò que
parteix de la creativitat de qualsevol persona involucrada en el projecte, és pensar
massa en global però és totalment necessari. Actualment, passem per un moment
de crisis, crisis econòmica, política, cultural, una crisis de valors que ens afecta a
les generacions futures i a una part cada cop més en augment, de la societat. És
hora de començar a pensar en un tot global i equiparar-nos al mateix nivell mal37
grat uns pensem diferents, els altres parlin una altre llengua, i d’altres no gaudeixin
del poder econòmic d’uns pocs. L’art és la manifestació d’un moment real, l’art
ens ensenya història, l’art representa les creences sobre el món que algú ha volgut
manifestar a través d’alguna de les corrents artístiques que coneixem i malgrat es
continuï exposant a les galeries d’art i als museus, nosaltres, ens encarregarem
de crear un art popular, art exposat a la xarxa, accessible per a hom, art que no es
compra sinó que sols es gaudeix i s’estudia.
El que pretenem dins del projecte Il·luminart-e és: aconseguir crear un vincle entre
les futures generacions i l’art. Per tal que estigui estretament lligat amb el projecte
de la IYL2015, creem sinèrgies entre el món artístic i el món de la llum i les tecnologies aplicades a la llum treballant a través de la tecnologia avançada i l’estudi
exhaustiu. Per tal de fer més accessible la matèria a tots els públics creem un dossier per infants de 6 a 14 anys en el qual hi ha tota la informació necessària per
entendre què és la llum, quins tipus de llum existeixen i finalment, quina aplicació
a tingut la llum al llarg de la història de l’art. A més de ser un dossier educatiu,
aquest va acompanyat de material recopilat a través d’internet per tal de fer més
comprensible la matèria als infants i finalment, una fitxa on es detalla el recorregut dels diversos emplaçaments que trobarem a la ciutat de Girona durant la fase
inicial del festival.
Per altra banda, per tal de crear aquest recorregut és necessari fer amb anterioritat, l’elecció de tres artistes actuals i propers que hagin treballat amb la matèria i
accedeixin a crear una obra que
posteriorment, portar a terme un estudi exhaustiu de cada obra per tal que a través d’una aplicació de realitat augmentada; l’espectador pugui interactuar, jugar,
interaccionar i entrar dins del món màgic de l’art. Per tant, per tal de poder saber-ho tot d’aquella obra cercarem artistes que condueixin a l’usuari per la totalitat de la seva obra, aconseguint així que qualsevol persona que accedeixi a visitar
l’obra, ja sigui a l’exposició real o a la web, s’acabi familiaritzant al cent per cent
amb l’obra i se l’acabi fent seva.
Aquella va ser la primera experiència d’enllumenat públic a la península i Girona
es va situar com a capdavantera en l’ús de ‘electricitat per l’enllumenat públic.
Narcís Xifra Mastmitjà amb els seus coneixements juntament amb la foneria Planas, Flaquer i CIA van fer de Girona, la primera ciutat d’Espanya que tenia tots els
38
carrers il·luminats amb llums incandescents nodrits pel corrent altern- El servei,
fou declarat per l’ajuntament com:” Una mejora de que pocas capitales de Europa
disfrutan”. La inauguració es va celebrar amb gran festivitat i van tenir lloc un munt
d’actes, gràcies a la bonança econòmica d’aquell moment.
Les campanes de totes les esglésies de Girona repicaven sense parar durant dies,
es van construir arcs de triomf per tota la ciutat, es van portar a terme diferents
oficis a la capella de Sant Narcís, es van beneir les instal·lacions, es van fer sardanes, cercavila de gegants i nans, es tocar música militar durant dies, es van portar
a terme “juegos de sortija” a la Devesa, es va fer una volada de globus des del Pont
de Pedra, va haver-hi una serenata de mà de l’Orfeó Gerundense i les Orquestres
de Girona i Castelló d’Empúries van fer gresca i xerinola a la Plaça de la Constitució
mentre a la Rambla de la Lllibertat s’hi feien balls a les societats La Odalisca, El
Olimpo i el Liceo Gerundense i finalment, s’encenien focs artificials per commemorar l’arribada d’una nova era: l’era de la claror, la lluminositat i la modernització.
JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
Il·luminart-e és un projecte transmèdia que crea una connexió entre la matèria
llum, l’art i les noves tecnologies. Cerquem tres artistes disposats a crear per i
amb el projecte i exposem les seves obres en tres espais diferents, sempre i quant
aquestes obres emprin la llum com a font inspiradora, com efecte transformador
o com a matèria de creació.
Col·loquem aquestes tres obres, més una quarta que serà itinerant, en un espai
real de la ciutat. A més, d’exposar-la, dins l’aplicació del projecte, donant la possibilitat als usuaris i visitants de conèixer l’obra en la seva totalitat, interactuant amb
aquesta a través d’un dispositiu mòbil o una tableta. Finalment, cedim a l’usuari
la possibilitat d’esdevenir artista a través de la nostra web.
D’aquesta manera ens apropem a l’obra d’art i a la matèria llum, d’una manera
diferent i innovadora a través de la tecnologia. El Consell d’Europa té com a lema
“Culture, the soul of democracy”, la cultura és un puntal per la nostra llibertat i
l’accés a aquesta està reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans
de l’any 1948, en l’article 27 que diu així: “Tota persona té dret a prendre part lliurement de la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar en el
progrés científic i els beneficis que en resultin”. Aquesta declaració dona clarament, la legitimitat per tal de tirar endavant el projecte que precisament el que
pretén és apostar per una cultura més global aprofitant l’ús de les noves tecnologies i l’estudi d’una matèria científica a través de l’art.
realitat augmentada, una eina de coneixement cada cop més avançada i emprada, per tal de transmetre coneixements als usuaris d’una manera més interactiva,
convertint així, l’experiència d’aprendre com un joc a través de l’ús d’un dispositiu
mòbil amb càmera.
Tot aquest estudi serveix a l’espectador per acabar esdevenint un artista també,
creant una interpretació personal de l’obra i connectant-la a través de la xarxa
amb altres espectadors/artistes.
OBJECTIUS GENERALS
4.El projecte Il·luminart-e és una aposta per la cultura. Vol apropar-la a la població a través de l’accés lliure a una base de dades sobre la totalitat de l’obra. El
que pretenem és qualsevol usuari que tingui accés a una tableta o smartphone
pugui conèixer l’art i el tractament artístic de la llum mitjançant la combinació
d’exposicions reals amb la creació d’espais d’exposició i interacció virtuals. A més,
apostem per la cerca de nous artistes, de nous pensadors i per tant donem l’oportunitat de a tothom qui ho vulgui a exposar la seva interpretació o interpretacions
personals de l’obra o obres que ell esculli.
Si bé, és admirable la tasca personal de cadascú per tal de esdevenir creador, s’ha
de tenir molt clar que el projecte no pretén descobrir artistes desconeguts sinó,
donar l’oportunitat a qui ho vulgui d’exposar la seva idea del món a través d’una
eina cultural, tecnològica i educativa.
1.Apropar el públic cap a la matèria llum tractada des del punt de vista artístic.
El principal objectiu que impulsa aquest projecte és el de donar a conèixer a estudiants i públic en general, la importància de la llum com a objecte d’estudi en
l’àmbit de les arts. La llum és un element vital i juga un paper importantíssim a les
nostres vides, però, quants cops ens hem parat a pensar la importància de la llum
i les tecnologies de la llum dins les nostres vides? Al tractar-se d’una matèria cientificotècnica és poc probable que se’n faci un estudi exhaustiu des dels centres.
Si bé, és de vital importància dins les nostres vides, desconeixem el poder que té
en nosaltres i conèixer-la a partir de l’art és una bona forma d’incís en la matèria.
La llum té un efecte transformador, tot allò que toca ho converteix en màgic, ho
nodreix de significat i li dona un toc de poesia inspiradora.
2.Crear sinèrgies entre el món artístic i el món virtual. El nostre projecte cerca l’interès de l’usuari per tal d’entendre i comprendre la importància de la llum com a
matèria inspiradora. La llum tant la podem ubicar en termes científics, artístics
com tecnològics. El nostre projecte neix amb la idea de destacar la importància,
la virtualitat i els tractaments artístics de la llum, alhora que ens nodrim de la llum
per desenvolupar un projecte que empra les tecnologies aplicades de la llum. Per
tant, la sinèrgia entre el món artístic i el món virtual d’Il·luminart-e, neix i es reprodueix de la mateixa llavor: la llum.
3.Crear una nova tipologia d’interpretació artística. Es cerca una nova manera
d’interpretar, interactuar, conèixer i crear: més atractiva, dinàmica i interactiva.
L’usuari pot accedir i conèixer en la seva totalitat l’obra des de l’inici de la creació
fins a la posterior interpretació per part d’usuaris interessats. Tot això a través de la
39
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
El projecte parteix de l’exposició itinerant de tres artistes actuals i propers que treballen amb llum i exposen un treball totalment nou desenvolupat exclusivament,
per i amb el nostre projecte i expressament detallat a l’hora de ser compost, creat
i definit. El seu emplaçament és fix i esta obert per a tots els públics durant sis mesos a la ciutat de Girona. Després, pensem que seria bo crear un recorregut a nivell
de província i exposar les obres en altres sales d’art i ciutats com Olot, Figueres,
Ripoll o Banyoles. Permeten que els estudiants d’aquestes ciutats pugui accedir
a l’obra en la seva totalitat i puguin interactuar amb ella a través dels codis QR
expressament dissenyats. A més d’exposar l’obra en una sala d’exposicions real
pretenem crear una plataforma virtual on l’usuari accedeixi i se situï davant l’obra
per tal, d’iniciar el procés d’introducció.
A més de comptar amb els tres obres fixes, comptarem amb un quart espai dissenyat per a la col·laboració internacional per tal de rebre artistes de tot el món que
vulguin exposar o portar a terme una conferència sobre l’obra i donar-la a conèixer
als usuaris del projecte i a tots els interessats i interessades, sempre hi quant hagin
treballat o tinguin una relació propera amb la matèria clau del projecte i hagin recopilat material sobre el procés creatiu. Degut a la complexitat del nostre projecte
hem elaborat un compendi d’artistes que podrien arribar acceptar les normes que
hem creat i adaptar-se al nostre projecte. Jaume Plensa és un dels artistes escollits, per la seva trajectòria amb la llum i per l’estreta relació que té amb la ciutat de
Girona creiem que seria un molt bon convidat. A l’apartat de referències trobarem
un estudi exhaustiu de l’artista Jaume Plensa ja que creiem convenient haver fet
una investigació exhaustiva d’aquest artista que pot esdevenir l’artista convidat
més proper i per tant, l’estrella del festival.
Altres artistes possibles podrien ser:
- Eulàlia Valldossera
- Vicenç Viaplana
ESPAI COL·LABORACIÓ INTERNACIONAL
-Artistes internacional que tractin la llum. A partir de la investigació en multitud
40
de pàgines web sobre art, galeries i museus hem fet una selecció dels possibles
artistes que podrien visitar la mostra Il·luminart-e. D’aquesta manera, un artista
internacional diferent visitarà cada mes la nostra sala itinerant.
A partir d’aquí, es divideixen les diverses obres en diferents espais expositius de la
ciutat de Girona, indrets prou concorreguts per tal que l’exposició tingui el màxim
de visitants. Nosaltres pensem que fóra bo traslladar el projecte per totes les comarques de la província però ens limitem a escollir els espais expositius de Girona
ja que Girona és la ciutat per la qual hem pensat el projecte. Els espais escollits
són:
1.Ajuntament de Girona
2.Centre cultural de la mercè
3.Casa de cultura
4.Centre cívic El Mercadal, del barri vell.
De cada obra, es fa una investigació conjunta amb l’artista i es desenvolupa una
fitxa tècnica que es podrà visitar des de la pàgina web del festival o bé, accedint-hi
directament des de la sala d’exposició a través del codi QR que es generarà de
cada obra i que reconduirà a l’usuari a la web principal i a l’aplicació de realitat
augmentada. Totes les obres escollides es connecten a través d’un mapa interactiu que marcarà el recorregut artístic de la ciutat. L’usuari doncs, té l’oportunitat
de conèixer amb anterioritat l’obra i després visitar-la o anar directament a l’emplaçament on es troba i conèixer-la directament. Es tracta doncs, d’un projecte
obert que permet al visitant esdevenir un simple espectador o bé, esdevenir part
del projecte i treballar-hi.
A la web trobarem els següents apartats:
La primera capa: emagotip del festival, si l’usuari clica a la e d’Il·luminart-e accedeix a la totalitat de la web.
En aquesta capa hi trobem la presentació del festival i el mapa interactiu on hi ha
marcats els 4 emplaçaments.
Dins de cada emplaçament hi ha una miniatura amb animació de cada obra.
Si l’usuari decideix accedir a una de les obres, clica i automàticament se li despleguen les següents opcions:
-coneix l’obra a través de l’aplicació de realitat augmentada
-Coneixem a l’artista
-el naixement de l’obra (vídeos, imatges i entrevistes)
-El tractament que fa l’artista sobre la llum
-Referents artístics
-Altres obres de l’artista
-Banc d’imatges i vídeos sobre l’obra de l’artista
-Dialoga amb l’artista, fòrum d’intercanvi d’opinions
-Enllaç al blog o portfoli de l’artista
-accedeix al mapa de constel·lacions de l’obra
en aquesta darrere opció s’obrirà una capa on hi haurà un mapa interestel·lar que
naixerà d’un planeta d’origen que és l’obra i a partir d’aquí, cada usuari podrà clicar-hi i crear-hi una interpretació personal de l’obra creant una estrella interconnectada. Si l’usuari ho vol podrà ubicar l’obra en espai real mitjançant l’ubicació
per gps i d’aquesta manera s’anirà teixint una xarxa d’interpretacions artístiques
per tota la Província i esperem que finalment, per tot el món.
El projecte esta pensat perquè, un cop el públic hagi visitat l’exposició esdevingui
usuari entri a la web, conegui, interactuï i es familiaritzi amb l’obra i finalment es
converteixi lliure creador. Tot aquest procés estarà explicitat a la web del projecte,
on s’explicarà a l’usuari de què es tracta el que acaba de veure i se li donarà instruccions en cas que vulgui continuar amb l’experiència.
USUARIS
L’usuari ideal del nostre projecte no té ni edat ni sexe, en concret. Busquem perfils
de personalitats actives psicològicament, curioses i amb ganes de descobrir; en
general poden ser molt variats, qualsevol persona activa culturalment i interessa-
da pel projecte International Year of Light, interessats en la matèria llum, interessats en l’art o interessats en les noves tecnologies.
Cada obra és d’una corrent artística diferent i d’un artista diferent per tant, els
usuaris que puguin accedir-hi tindran gustos i preferències molt diferents.
En quant a termes geogràfics, el projecte està encarat a la població de la província
de Girona, no obstant, al tractar-se d’un projecte tant global i tant accessible gràcies a l’aplicació web, es pot arribar a pensar com un projecte a nivell nacional. A
més a més, al tractar-se d’un projecte que engloba art i tecnologia i que sols acull
a tres artistes es pot pensar com un projecte itinerant que vagi exposant les obres
per totes les comarques i per tant, tots els estudiants puguin arribar a interactuar
directament amb l’obra traslladant-se a l’espai expositiu.
USABILITAT
Per tal de dur a terme el recorregut que proposa el projecte, l’usuari necessita fer
ús o posseir de tablet, ordinador o mòbil amb Internet a més, d’una aplicació de
lectors de codis QR que linkarem a la nostra web per tal de facilitar la descarrega.
Es tracta d’un projecte que tant pots iniciar i finalitzar des de casa a través de l’ordinador o bé moure’t fins al punt d’exposició i un cop allà mitjançant els codis QR
redirigir-te a la web on pots accedir a l’aplicació i comencen el procés d’interacció
artística a través de la tecnologia.
Aquest projecte s’ha inicialitzat en un àmbit petit i local, Girona ciutat, tot i que
per les seves característiques i per l’ús dels dossiers educatius, pot esdevenir ràpidament, un projecte de tota la Província. Si la fase d’exposició a Girona funciona
pensem que fóra bo convertir, l’exposició en itinerant i traslladar-la a totes les comarques del Gironès o inclús a ciutats com Barcelona; expandir-se a nivell nacional: Madrid, on caldria adaptar l’idioma (del català a l’espanyol); a nivell Europeu:
França, Regne Unit, Alemanya... on també s’hauria d’adaptar l’idioma (francès, anglès, alemany, etc); o fins i tot a altres continents. Es pot transportar a qualsevol
racó del món, simplement adaptant el projecte mínimament a les localitzacions i
els idiomes. Al tractar-se d’un projecte afluent del projecte IYL 2015 el nostre projecte es pot transportar a qualsevol racó del món.
41
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Per tal de dur a terme el recorregut que proposa el projecte, l’usuari necessita fer
Un cop fixada la metodologia, funcions i propòsits d’Il·luminart-e, hi ha diferents
objectius específics i interns al projecte que s’hauran d’anar assolint per tal de durlo a terme de manera òptima.
El procés creatiu consta de diverses fases, a continuació exposo una descripció
detallada de cada una:
1. realitzar una recerca documental i creativa.
Tot projecte s’inicia amb una recerca documental al voltant de la idea que el fonamenta i dels conceptes que hi tenen relació. De la mateixa manera es necessita
d’una recerca creativa per tal de trobar inspiracions i idees que es puguin adaptar
a Il·luminart-e. Aquesta recerca no s’ha de deixar de fer durant tot el procés, per tal
d’anar renovant la informació constantment. A més, necessitem saber més sobre
la llum ja que és una matèria científica, però també tècnica, tecnològica, artística
i històrica.
2.Creació d’aquest dossier que detalla el projecte
3. Buscar ajudes, col·laboracions i suports per tal de dur el projecte endavant.
Les dimensions del projecte, tal com es mostra en el pressupost adjuntat al briefing, necessiten d’una subvenció econòmica, per tal de poder realitzar tots els passos amb una qualitat acceptable. Així doncs, es proposa recercar ajudes i beques
amb l’objectiu de poder subvencionar tots els costos que suposa la realització del
projecte:
3.1. Col·laboració amb el projecte International Year of light 2015
El nostre projecte cerca la relació entre la llum i l’art a través de l’ús de les noves
tecnologies, per aquest motiu, és important crear un vincle amb el projecte inicial
i procurar-se un espai dins del projecte.
3.2 Demanar ajuda exterior (beques per a projectes culturals) per a finançar les
despeses de contractació de personal tècnic i artístic, despeses de campanya publicitària i les despeses per tal de desenvolupar l’aplicació web.
4. Creació dels dossiers educatius i del contingut gràfic propi, tals com l’emagotip,
el logotip, la imatge i els conceptes corporatius.
El projecte per tal de ser entès i comprès pel públic infantil necessita el recolzament d’una plataforma educativa que ajudi als infants a entendre aquesta relació
42
que establim entre art i llum. Per tant el primer pas, un cop feta la investigació
necessària de la matèria, és la realització d’un dossier explicatiu on s’exposi en
primer lloc; la llum com a matèria científica. En segon lloc, la relació entre art i llum
a nivell històric i finalment una fitxa amb el recorregut artístic.
El projecte, també necessita una imatge per mostrar-se al públic, per llançar la
fase inicial i donar-se a conèixer(emagotip, logotip, cartells, pàgina web, aplicació
web...). Així doncs, serà necessari crear la imatge corporativa del projecte Il·luminart-e, la qual representi un equilibri entre la matèria llum, l’art i les noves tecnologies, tot d’una forma adequada i formal.
5. contactar i aconseguir tres artistes propers que estiguin totalment d’acord a cedir els drets d’una nova obra dissenyada única i exclusivament pel projecte. Permetin que el projecte, documenti tota la creació, des de l’inici on l’artista crea i fa
servir la seva imaginació i la seva tècnica, fins que ja s’ha format l’obra i l’artista
exposa el seu punt de vista, per quin motiu escull aquesta tècnica i finalment l’exposa, la dona a conèixer i permet que els espectadors l’emprin per tal d’esdevenir
lliure interpretadors.
El projecte compta amb diferents obres, hem escollit tres artistes que contribueixen a la història de l’art, cadascun amb una corrent artística diferent. Així oferim més varietat al visitant i al consumidor i donem també llibertat a l’artista per
crear allò que li plagui, sempre emprant la matèria llum.
Una obra d’art ben relatada, detallada i investigada per un artista conegut proporciona una bona imatge al producte. Per tant, el fet que tres artistes propers
desenvolupin una bona fitxa tècnica i deixin que qualsevol usuari pugui esdevenir
un interpretador de la seva obra, converteix el projecte en un gran incentiu artístic
i cultural per a la societat.
Així doncs, s’estableix connexió amb tres artistes de renom que vulguin crear, documentar el procés creatiu, exposar la seva obra durant un temps estimat a la
realitat i per sempre més en el món virtual. I que a més, accedeixin a formar part de
fòrums de preguntes. Els marquem els diferents ítems (creació d’una obra lumínica, localització, desenvolupament de la fitxa i finalment, interacció amb el públic
i desenvolupament de l’app) que guiin a l’artista, i que facilitin el procés d’adapta-
ció al llenguatge audiovisual.
6. Durant sis mesos els situem en un espai de creació conjunt on un grup de tècnics documentaran tot el procés de creació a través de vídeos i imatges, entrevistes i material suplementari que l’artista cregui oportú.
7. Mentre dura el procés creatiu nosaltres iniciem la creació d’una web del projecte i una aplicació
Crear la pàgina web amb wordpress per tal que l’usuari pugui obtenir informació
envers tot el que envolta el projecte. Així, com el desenvolupament de l’aplicació
per a mòbil o tablet.
7.1. creació d’una pàgina web. Parlem d’un projecte interactiu relacionat amb el
2.0 i el 3.0, per tant no pot prescindir de pàgina web. Aquesta web servirà per emmagatzemar tota la informació a l’entorn del festival i exposarà a l’usuari totes
les fitxes tècniques de cada obra, obres interrelacionades a través d’un recorregut
artístic a més de reconduir-lo a l’aplicació de realitat augmentada.
7.2. Elaboració d’una app. La creació d’una aplicació per a smartphones del projecte és l’atractiu més innovador que presentem. Aquesta aplicació facilitat el
procés d’interectuació entre l’obra i l’usuari, permet accedir a tota la informació
alhora que permet jugar amb l’obra i conèixer-la des de dins.
8. Llançar una campanya publicitària que doni a conèixer el projecte i arribi als
usuaris.
La major part de la població (i dels futurs consumidors) desconeix el projecte International Year of light, per tant hem de fer més proper aquest projecte i donar-nos a
conèixer. A més, la majoria dels usuaris desconeixen els termes transmèdia i codis
QR com també desconeixen l’ús d’aplicacions web interactives. Per això, hem de
potenciar aquests termes i incentivar als usuaris a fer-ne ús a través de les xarxes
socials.
9. Anàlisis dels continguts expositius.
Una obra ben desenvolupada permet desenvolupar una explicació coherent. Una
bona tasca professional per part dels artistes, permet crear una fitxa tècnica amb
tots els detalls esquemàtics que facilitin la comprensió. Si narrem a la perfecció
l’obra i permetem a l’usuari l’ interactivitat total amb l’obra estarem creant l’oportunitat, d’esdevenir artistes als usuaris que ens visitin. Així doncs, els realitzadors
de l’aplicació i la web, tenen com objectiu aconseguir una òptima representació
de l’obra a través de la realitat augmentada, com també un detallat accés virtual
mitjançant la producció de codis QR per cada una de les obres.
Un cop finalitzat el procés creatiu reproduïm l’obra dins de la plataforma i iniciem
a través del material recopilat el disseny del joc que iniciarà amb posterioritat
l’usuari quan visiti la seva bombolla artística un cop hagi escollit l’obra que vol
visitar. Aquesta plataforma tant es pot visitar des de l’ordinador a casa com des
de la tableta o el dispositiu mòbil mitjançant la càmera a temps real posicionant
l’espectador davant l’obra original. Aquesta darrere opció és la més enriquidora i
la que comporta, que els usuaris emprenguin l’experiència amb la seva totalitat.
L’usuari es posiciona davant del codi QR, aquest el redirigeix a la bombolla virtual
i a través de l’ús de la càmera del dispositiu veiem l’obra i podem seccionar-la,
manipular-la, desordenar-la, esborrar-ne una part, jugar-hi, que l’aplicació ens
l’expliqui per part, o bé sigui la veu del propi artista que ens l’ensenyi de prop.
10. Cerquem els espais expositius i ens assegurem que disposem d’ells.
11. Un cop organitzat i situat el recorregut expositiu(exposició, localitzacions i codis QR) s’haurà de dur a terme l’anomenada fase inicial a Girona (prevista pels
mesos de Juny al desembre del 2015). Aquestes dates son les que acolliran l’exposició real de les obres i les que permetran que tots els usuaris puguin visitar
l’emplaçament fix de l’obra per tal d’interactuar-hi a nivell real.
A partir de l’exposició prevista per sis mesos, s’espera una reacció de tots aquells
que hagin pogut interactuar amb el transmèdia, com també una retroalimentació
dels usuaris i els artistes. El que cerquem és:
11.1.- crear una curiositat i un interès pel que fem a la població.
Com passa amb cada projecte nou i innovador que es treu a la llum, sempre existeix el dubte de si obtindrà l’èxit esperat. Així doncs, el nostre projecte té com a
objectiu aconseguir que es formi un ambient de curiositat envers les exposicions
i actes que s’esdevindran.
11.2.- Aconseguir un públic fidel i buscar una interactivitat en l’usuari, veure les
seves reaccions.
43
Un cop s’ha portat a terme la fase inicial, s’ha de fidelitzat el públic aconseguit i
aquest ha començat a desenvolupar les seves pròpies idees a la web, pensem que
seria bo encetar una nova etapa i transportar les exposicions arreu de la província.
12. Un cop l’usuari ja coneix l’obra a fons pot o bé acabar aquí el seu procés transmèdia o bé formar part del projecte a través de la web, esdevenint lliure creador
d’interpretació personal d’una o de totes les obres que ell esculli i se li doni així, la
oportunitat d’exposar allò que l’obra que ha pogut conèixer l’ha inspirat a fer. No
posem límits a l’hora de crear perquè el que cerquem és que dins d’uns patrons
establerts es creï una constel·lació d’interpretacions artístiques interconnectades.
DIAGRAMES DE FLUX
A continuació presentem dos diagrames de flux diferents, el primer detalla a través de l’ús de text el recorregut d’el·laboració del projecte. I el segon, retrata el
recorregut del festival a través de l’ús de pictogrames .
44
Cerca d’artistes
Proces creatiu
Construcció
de l’obra
El.laboracio de
material audio
Cerca de sales
expositives i fomació d’hostesses
docier educatiu
+
web, i aplicació
localització
de les obres
codi QR
visites escolars
Xarxes
Interacció de
l’usuari amb l’obra
proces de conversió
ARTISTA USUARI
Inici de la xarxa
d’interpretacions
personals
45
NAMING
El nostre projecte pretén mostrar la cara més crea:va d’una matèria cienAfica com és la llum. Sorprendre, arriscar i il·∙luminar el públic. IL·∙LUMINART-­‐e ART Tractem la manera com la llum s’interpreta en la història de l’art i creem obres relacionades amb la llum a través d’ar:stes que la treballen. E-­‐DUCATIU LLUM Eina d’accés a la Matèria prima amb la qual neix el informació i projecte. Parlem d’un agent Lsic que es l’aprenentatge a cons:tueix com una forma d’energia, través de la impressiona els òrgans de la vista i interacció amb les permet veure els cossos que l’emeten. noves tecnologies. 46
ANÀLISI DE CONTINGUTS
Il·luminart-e és un projecte molt ric que mescla una gran varietat de continguts de
moltes temàtiques diferents: ART, LLUM, CIÈNCIA, TECNOLOGIA, APRENENTATGE.
1.La llum. És la matèria prima amb la que es fonamenta el nostre projecte. Coneixem la llum relacionant-la amb el seu aspecte científic, girem entorn de la llum
a l’hora de cercar artistes passats i actuals que hagin treballat amb ella, emprem la
llum per desenvolupar aquest projecte a través de la innovació tecnològica, eina
que neix gràcies i a través de les tecnologies de la llum.
2.Manifestacions artístiques. La pintura, l’escultura, l’arquitectura i la fotografia
son la matèria prima amb la que treballem dins del nostre projecte. És la base del
projecte i la que iniciarà el procés transmèdia. Es treballa amb diferents corrents
artístiques adaptant-nos en tot moment amb els temps que tractem. Si bé, com ja
hem pogut observar en l’apartat històric de la llum i els seus tractaments, durant
l’antiguitat es feia un ús més a nivell pictòric i arquitectònic de la llum, actualment
les corrents dicten una manera diferent de tractar amb la matèria i per tant esdevenen parts totalment diferents en quan a ús, tractament i manifestació artística
de la llum. Coneixent la versatilitat de la llum no imposarem als artistes la necessitat de distingir-se en diferents corrents artístiques sinó que, un cop realitzades
les obres sabent amb l’espai que compten, les catalogarem dins d’una corrent o
una altre.
3. Actes al carrer i arts escèniques. Per tal de donar suport al projecte i fer-ne difusió crearem una escenificació en viu i en directe al vell mig de la ciutat gironina
una de les nits que dura el festival. Un dels col·lectius que treballa més amb la llum
a nivell espanyol i que alhora dur a terme accions de denúncia social, crearà un
espectacle de llums al bell mig del barri vell emprant material reciclat i pensant
amb l’espai i el missatge que es pretén donar.
3.Material didàctic. Al tractar-se d’un projecte global, infinit i innovador pretenem
fer arribar el nostre projecte al màxim de gent possible. Pensar en com podem
transmetre les eines per conèixer la llum, l’art i el nostre projecte esdevé de vital
importància, així doncs, configurem un dossier educatiu adaptat equitativament
per totes les edats que permetrà, als estudiants, accedir a tota la informació recopilada que tant hem treballat.
Per tal de comprendre el valor d’aquesta matèria científica que guiarà l’Any internacional 2015, s’haurà d’introduir la temàtica a l’alumne, des del punt de vista
científic en primer lloc, i en segon lloc accentuant la part que més ens interessa:
l’art. Per tal de fer comprendre a l’estudiant que la llum ha sigut vertebradora en la
història de l’art hem realitzar el dossier en el qual hi trobareu una selecció de les
diferents interpretacions artístiques que han treballat amb la llum.
4. Qr. En molts dels casos, per a connectar l’usuari amb els fragments dels relats,
s’ha cercat una manera ràpida i a l’abast de la major part de la població; aquí entren els codis QR. Amb un dispositiu mòbil com un mòbil o una tablet, l’usuari s’
adreçarà a una plana web on des d’allà podrà accedir a l’aplicació de realitat augmentada i visualitzar, entendre, comprendre i interactuar amb l’obra exposada.
5.Multimèdia. El fet que sigui un projecte transmèdia provoca que els continguts,
que es representaran en diferents formats, ens obliguin a aplicar coneixements
de realització audiovisual, disseny gràfic i edició d’àudio, de vídeo i programació
d’aplicacions interactives.
6.Xarxes socials. Les xarxes socials son una bona eina de difusió del projecte a més
de poder ser utilitzades com a suport de seguiment per anar exposant tot allò que
es puja de nou a la web. Inclús hem pensat crear un perfil imaginari d’una de les
obres (facebook, twitter, instagram i flikr) i que aquesta interectuï des de les xarxes
amb els usuaris, guiada sempre per el propi artista. Una altre manera d’emprar
les xarxes és que a mesura que els espectadors visitin la sala emprant el hashtag
“iluminarte” i pengin imatges de la seva visita a les xarxes per tal, d’incitar als seus
amics virtuals a visitar el nostre festival.
Web 3.0.Es treballa el disseny i la programació d’una web informativa però sobretot interactiva que serveixi de recolzament, guia i eina d’estudi per a l’usuari a més
de ser també: la opció de plataforma on hom pot esdevenir artista. Així mateix,
Pretenem anar més enllà del conegut 2.0 aplicant l’ús i la interacció a la xarxa a través de diferents camins. L’accés a les bases de dades del projecte seran totalment
accessibles totes amb un mateix format, a més a més, gràcies a les investigacions
que s’hagin desenvolupat abans, durant i després del projecte podrem desenvolupar un programa que raoni, basat en descripcions lògiques i agents intel·ligents.
Aquesta aplicació, podrà dur a terme raonaments lògics emprant les regles que
expressen relacions lògiques entre el concepte llum i les dades de la xarxa.
Volem que el contingut sigui accessible a través de l’aplicació non-browser ( sense
47
connexió a internet). Això permetrà a l’usuari accedir en qualsevol moment a la
informació necessària i no haver de dependre, de la connexió a internet; un cop en
disposi, aquella informació es pujarà automàticament a la xarxa.
ASPECTES FORMALS
Hem creat una imatge corporativa del projecte acord amb el missatge que volem
transmetre reflectint els valors del projecte tenint en compte que som un projecte modern i innovador i per tant volem transmetre al públic una imatge acurada
plantejada des de la innovació i el desenvolupament de l’ús de les noves tecnologies.
Després d’un rigorós anàlisis de referents, hem fet una tria dels conceptes
que pretenem transmetre a l’usuari i definim l’estratègia que emprarem per
representar-lo.
CONCEPTES A TRANSMETRE
A nivell conceptual:
Il·luminart-e parteix de tres conceptes molt clars: la llum, l’art i la tecnologia aplicada com a mitjà de difusió i interacció amb els usuaris. Per la creació del logotip
tindrem en compte aquests tres conceptes primordials: llum, art i tecnologia.
48
A nivell formal:
- Simulació de la llum a partir de la superposició de colors
- Formes atractives i contemporànies destinades a un públic jove
- Estètica moderna i desenfadada
GAMMA CROMÀTICA
Els tons que s’han escollit per aquest logotip son colors oposats freds i càlids que
donen força a la contraposició de conceptes com son l’art i la llum.
Aquests s’han tractat amb un degradat simulant així; l’efecte de lluminositat o reflex. A més a més, a l’unir els diferents colors creem: un enllaç entre el món artístic
i la llum a través de l’ús de plataformes com la tecnologia, l’educació i la innovació
artística
C: 0 %
M: 0 %
Y: 86 5
K: 0 %
C: 57 %
M: 0 %
Y: 58 %
K: 0 %
C: 0 %
M: 22 %
Y: 100 %
K: 0 %
C: 76 %
M: 8 %
Y: 37 %
K: 0 %
C: 84 %
M: 15 %
Y: 54 %
K: 16 %
EL·LECCIÓ TIPOGRÀFICA
Pel que fa a la tipografia hem escollit Droid Sans Mono, una tipografia de pal sec
amb molt de caràcter marcada per una estètica moderna i de gran llegibilitat. .
abcdefghijklmnopqrstuvwxyz
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
0123456789
Logotip horitzontal
abcdefghijklmnopqrstuvwxyz
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
0123456789
abcdefghijklmnopqrstuvwxyz
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
Logotip horitzontal escala de grisos
0123456789
tipografia Droid Sans Mono amb cos de lletra 18pt, 12pt i 10pt.
PROPOSTA GRÀFICA
La forma triangular serà l’element principal del logotip que farà referència als tres
conceptes principals que donen nom al festival.
Depenent de la superfície emprada, col·locarem el logotip d’una forma o d’una
altre. Per tant desenvolupem diverses versions.
logotip vertical escala
49
RECURSOS NECESSÀRIS I VIABILITAT
Recursos generals del projecte:
Il·luminart-e necessita de diversos recursos per a iniciar el projecte:
Obres d’art- manifestacions artístiques que neixen amb el projecte, evolucionen
amb el projecte i s’inicien i formen part del recorregut transmèdia del projecte.
Dossiers educatius-creació a base de la investigació que recopila i pretén ensenyar als estudiants la influència de la llum al llarg de la història.
Pàgina web-creació d’una pàgina web per recopilar tot el material del projecte i el
respectiu pagament a Nominalia.
Aplicació de realitat augmentada- creació d’una plataforma virtual d’emmagatzamatge i exposició d’obres, on l’usuari hi podrà accedir i interaccionar amb l’obra
mitjançant el material que haurem muntat a través de l’artista i un equip tècnic.
Xarxes socials- iniciació del projecte a través de l’ús de xarxes socials, per un ús
publicitari i de difusió del projecte.
RECURSOS ESPECÍFICS DEL PROJECTE
En el projecte Il·luminart-e hi interven diverses vessants, com són l’art, la ciència,
l’educació o l’experiència transmèdia. En aquestes parts del projecte es necessiten
uns recursos específics.
- Dossier educatiu d’aprenentatge de la llum- vital en el nostre projecte fer una
cerca d’investigació sobre el tema tractat i posar-l’ho a l’abast dels més joves.
·obres d’art-quelcom clau en el nostre projecte, son les manifestacions artístiques que hi intervenen i amb les quals l’usuari interactua- Per a l’exposició, i
l’interactuació amb aquestes obres s’han d’assolir diferents necessitats.
- Artistes- per a cada obra es compta amb un artista que la realitza, així doncs, per
a les futures interpretacions artístiques, es necessitaran més artistes que desenvolupin noves interpretacions personals. La creació de la xarxa d’obres lumíniques
esdevindrà vital per donar cabuda a totes i cada una de les interpretacions que es
vagin esdevenint.
50
- Software-en primer lloc necessitem desenvolupar el software específic de realitat augmentada per completar l’experiència i asegurar-nos que l’usuari interactua
directament amb l’obra, per tal de poder desenvolupar una experiència extrasensioral hem de recopilar tot el material didàctic entorn de l’obra i a continuació,
filmar com l’artista juga amb l’obra, l’explica, la desmunta, la torna a muntar... Això
permetrà desenvolupar l’aplicació de realitat augmentada amb la que els usuaris
emprendran aquesta aventura extradimensional. Després, per tal d’exposar vídeos
dins la web sobre el procés de creació de l’obra farem servir software més específic
com Final cut(vídeo), Adobe Illustrator (Il·lustració), Adobe Photoshop (fotografia),
Maya (3d)...
Material o aparells “extra” per a les escenificacions – per tal de facilitar
l’accés a la web o a l’aplicació un cop ets davant de l’obra necessitarem projectar
un codi QR just al cantó d’on se situa l’obra. Després a nivell d’usuari creiem que
per desenvolupar les seves pròpies interpretacions també caldrà emprar software
divers però aixo ja depèn de l’usuari i la pràctica que en tingui.
- Publicitat: Impressió de cartells informatius i publicitaris del projecte.
MANTENIMENT I ACTUALITZACIONS DEL
PROJECTE
Un cop el projecte ha sortit a la llum i s’ha fet la inversió inicial, es necessita establir
un manteniment i unes actualitzacions a seguir.
·pàgina web-Manteniment del corresponent hosting de la plana web, així com les
actualitzacions del seu contingut.
- Aplicació smartphone: Manteniment i actualitzacions de la aplicació, tant del seu
contingut, com de les seves versions.
- Xarxes socials: Actualitzacions del projecte dins del món de les xarxes socials, per
a mantenir l’usuari informat i facilitar la difusió de possibles canvis o notícies del
projecte.
DAFO
ANÀLISIS DE L’ENTORN
POSSIBLES AMENACES
POSSIBLES OPORTUNITATS
- Entorn molt dispers
- Encabeix molt de territori
- Ëpoca de crisis manca de subvencions,
presupostos limitats
- Creació d’una xarxa comuna entre centres
- Desenvolupament de projecte amb noves xarxes 2.0 i 3.0
- Cedir importància a la cultura
- Donar suport a les galeries i sales expositives de Girona
ANÀLISIS DELS RECURSOS INTERNS
POSSIBLES AMENACES
POSSIBLES OPORTUNITATS
-La no col·laboració de l’Ajuntament de Girona
- La no col·laboració del projecte IYL2015
- La no col·laboració dels centres educatius de la
provincia
- Falta de coordinació entre els interessats
- Cap artista esta disposat a fer el que cerquem
- Ffalta de pressupost
- Manca d’interès de la població
- Falta de material bibliogràfic
- Falta de coneixement de les noves tecnologies 3.0
- Dificultats per desenvolupar l’aplicació de realitat
augmentada
- No disposar de la tecnologia necessària
- Creació d’un projecte que engloba cultura, llum i tecnologia.
- Participació activa i necessària dels estudiants
- Disposició de material original creat únicament pel projecte
- Desenvolupament creatiu i treball d’investigació d’obres
històriques
- Ressorgiment de la cultura tractada des d’una nova
visió transmèdia
- Projecte infinit que obre fronteres
- Donem pas a noves interpretacions artístiques
- Hom pot mostrar la seva opinió
- Documentació exhaustiva d’una obra
- Projecte innovador tecnològicament parlant
51
FORTALESES
POSSIBLES AMENACES
1.ens afegim dins del marc del
programa International Year of
Light 2015
2.L’ajuntament de Girona ens
recolza completament
3.no existeix cap projecte semblant
4.engloba una sèrie de temàtiques totes al voltant de la llum
i les tecnologies aplicades a la
llum
5.vivim en un món tecnològic,
aprofitem aquesta era
6.La Província de Girona és un
territori unit on si parla en gran
mesura, el català.
7.el projecte ressorgeix la importància de la cultura
1. en època de crisis la gent
no s’interessa tant per anar a
museus
2.un projecte tant complex pot
fer fallida
3.es pot fer un mal ús de la
opció innovadora: crear interpretació personal
4.hem de tenir el recolzament
total de totes les institucions
culturals de Girona
VIABILITAT DEL PROJECTE I FINANÇAMENT
El projecte és viable contant amb l’ajuda de L’International Year of light 2015 i
l’Ajuntament de Girona. En el cas de rebre més ajuda, ja sigui d’una beca, per part
de les empreses elèctriques o de la diputació de Girona, el projecte augmentaria
exponencialment en qualitat i recursos. El projecte no finalitza mai i per tant, la
contínua ajuda econòmica, és necessària durant la investigació i desenvolupament de l’aplicació i la web, després, malgrat el procés no sigui finit ja només caldrà anar actualitzant la web i emmagatzemant i ordenant les obres que es vagin
pujant.
PERMISOS I LEGISLACIÓ
Per tal de desenvolupar un projecte seguint la legislació s’han de tenir en compte
diversos permisos necessaris de la localitat on es vulgui desenvolupar el projecte. En el cas del nostre projecte, com que es tracta d’una sèrie d’exposicions que
abasten 4 grans espais públics, aquestes consideracions esdevenen de vital importància. Per tal de complir amb la normativa adequada, el primer pas és presentar un esborrany del projecte a l’Ajuntament de Girona, en el qual s’especifiquen
les característiques de cada àmbit expositiu, el timing i l’objectiu de Il·luminart-e.
No obstant, al construir un projecte lligat a un projecte principal International Year
of Light, si la UNESCO no accepta afegir Girona dins del recorregut de ciutats el
nostre projecte no esdevé complet del tot.
Des de l’Ajuntament de Girona es demana en primer lloc: una instància bàsica a
l’alcaldia exposant els motius pels qual es desenvolupa el projecte i es demana
l’autorització, amb l’annex corresponent on s’especifica la sol·licitud dels espais i
es defineix l’ús que se’n fa. A continuació, exemplifiquem les condicions requerides per l’Ajuntament per tal, de donar el vist-i-plau.
52
1.Dur a terme l’activitat d’acord amb el projecte presentat a l’Ajuntament, tot assumint la totalitat de la gestió i l’execució.
2.Aconseguir les autoritzacions necessàries per a l’ús dels quatres espais i instal·lacions incloses no gestionades per l’ajuntament.
3.Incorporar el logotip municipal en tot el material de difusió de l’activitat.
4.Prendre les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones que
participen en l’activitat així, com el bon ús dels espais i instal·lacions cedides, disposant sempre d’una pòlissa de responsabilitat civil que es correspongui amb les
característiques de l’activitat.
PRESSUPOST
ITEM
eina
Costos de
totals
desenvolupament
INVERSIÓ
Lloguer d’espai
de creació
1 mes son 500
euros x 6 mesos
3.000
Dietes artistes
2.500
5.Complir amb l’ordenança de civilitat de Girona i respectar estrictament els horaris establerts en el projecte.
Material
necessari per
crear l’obra
6.000
6.Seguir les indicacions i instruccions dels serveis de Cultura i contactar amb
aquest servei 15 dies abans de l’inici de l’activitat.
7.Comunicar, amb caràcter previ, qualsevol canvi respecte el projecte presentar i
informar puntualment de les incidències que es puguin ocasionar durant el desenvolupament.
Càmera de vídeo
per documentar
el procés més
fotografia
6.550
Ordinador per
muntar 2 macs
8.000
Disc dur i
targetes
gràfiques
700
8.Presentar, en el termini de tres mesos, des de la finalització de l’activitat, en el
Registre d’Entrada de l’Ajuntament, una memòria de l’activitat realitzada.
Tant l’espai de l’Ajuntament, com el centre cultural La Merçè i el centre cívic del
Mercadal són espais gestionats per l’Ajuntament, entenem que seguint la legislació anterior hi podrem accedir. En relació l’espai de la Casa de Cultura, es requereixen uns permisos adequats al tipus de funció que volem aplicar a l’espai del
hall i per tant, en primer lloc ens hem de posar en contacte amb el responsable:
Sebastià Godoy. Després s’ha d’enviar una sol·licitud formal, que després serà
considerada en junta, sempre tenint en compte les molèsties que pot generar el
nostre projecte i les interferències en el funcionament normalitzat de la instal·lació
i dels seus ocupants. Si aquest sol·licitud s’accepta és gràcies al fet que es tracta
d’un projecte realitzat per un estudiant i per tant disposar de les instal·lacions és
totalment gratuït.
OPERACIÓ
Pagar un domini
web
199 euros+ 59
258
euros de renovació
anual
Registrar l’app a
Google play
25 dòlars
Registrar l’app a
apple store
99 dòlars anuals
per sempre més
19
euros
85
euros
53
Material de
publicitat
800
e lkl
o^ ofp=
1.500
Assegurança de
trasllat
=
gasolina
50
300
3
50
MUNTATGE I
DESMUNTATGE
imprès
=
=
=
Lloguer de
material tècnic
700
Comprats a
amazon 2 acer
X112 costa 366
per unitat
1.464
0
Professionals
audiovisuals
0
imprevistos
500
Dissenyadors
web
6.500
Programadors
web
=
6
Director de
fotografia
.800
0
=
0
=
1.750
0
udg
500
Trasllat de
2
recursos humans
4 projectors
4 persones que
Comissaris que
gestionen els 4
seran estudiants
espais expositius
Tècnics de so
=
etalonatge
2.584
1
qlq^ i=
.238
53,798
euros
DESPESES FINANCERES COM INTERESSOS
BANCARIS- no ho=acceptem
imprempta
54
1.500
IMPOSTOS ( IAE, Societat, IBI... )- no ho acceptem =
!
5_REFERENTS
GIRONA, CIUTAT DE FESTIVALS
Girona és la capital de la comarca del Gironès amb més de 38,73 km2 amb una població de 97.850 habitants aproximadament. Segons referències de l’observatori
de Girona del juny del 2013.
tant en la tria del repertori com a l’hora d’escollir les millors orquestres, directors i solistes del panorama internacional. Els artistes participants són
reconeguts arreu del món.
La ciutat està situada al nord-est de Catalunya, i gràcies a la seva situació entre
Barcelona i França és, un punt estratègic d’intercanvi de mercaderies, gràcies als
40 km de costa que formen part del territori Gironí. Accedir a la nostre ciutat és fàcil
gràcies a les comunicacions ferroviàries, aèries i per carretera. Així doncs, Girona
esdevé privilegiada gràcies al fàcil accés dels ciutadans per viure-hi, treballar-hi i
estudiar-hi.
Actualment, gràcies al bon posicionament de la ciutat i de l’empenta de l’Ajuntament de Girona per fer de la ciutat, un espai cultural, s’han desenvolupat un
inimaginable nombre de festivals, actes i propostes culturals.
Els festivals que tenen lloc a la ciutat de Girona són:
FESTIVALS MUSICALS
BERCAMERA
Cicle musical lligat estretament a l’Auditori de Girona. Enguany ha celebrat
la seva setena edició que s’encetà el 26 de gener i té una durada considerable fins el 18 de maig. El reconeixement de l’afició musical catalana es
reflexa amb els més de 1000 concerts presentats i en milions d’entrades
venudes des de 1985. La seva oferta engloba tots els gèneres i èpoques de
la música clàssica: del Barroc a les Avantguardes, passant pel Romanticisme; de les obres mestres de la música simfònica a la intimitat del recital. La
programació de les temporades, sempre esdevé equilibrada, rica i variada
BLACK MUSIC FESTIVAL
Des de 2002 el Black Music Festival, festival
de referència de la música negra a Catalunya,
ofereix una programació anual de blues, soul,
funk, jazz i altres estils relacionats amb la música negra a sales i auditoris de les comarques
gironines. La Mirona i l’Auditori de Girona són
les seus principals, però també es programa a
molts altres espais de mitjà i petit format, com
el Sunset, la Sala Tourmix o el Teatre de Bescanó. Ja en les darreres edicions s’han anat
incorporant algunes accions de carrer com ara
cercaviles amb marxing bands i demostracions
de Lindy hop. El preu de les entrades oscil·la
entre els 12 i els 28 euros actualment i el festival està gestionat per Multi-Art Produccions, SL
55
FESTIVAL STRENES
A CAPPELLA FESTIVAL
El Festival Strenes de Girona és el festival de
referència on els artistes catalans poden estrenar els seus discs, projectes o gires. És una
plataforma de difusió pels artistes emergents
del país, que nodreixen la rica escena musical
catalana. La primera edició del festival es va
celebrar de l’11 al 21 d’abril del 2013 acollint
prop de 9000 espectadors.
Del 10 al 18 de maig va tenir lloc la tercera edició del festival de música a capella.
La música anomenada “a cappella” és una de les modalitats amb més difusió i
bona rebuda per part de tot tipus de públic arreu del planeta. Amb una gran riquesa i constant renovació, i un directe emotiu i espectacular, la música “a cappella”
esdevé una font inacabable de possibilitats, amb una gran oferta de grups que
tant a nivell nacional com internacional gaudeixen d’una bona acceptació i popularitat. Una proposta complementària a Temps de Flors, apte per a tots els públics
i amb un atractiu indiscutible.
Un dels principals valors del festival és que
els espectadors d’Strenes són els primers de
gaudir de les novetats que marcaran la temporada musical a casa nostra. El festival té diferents ubicacions estables com l’Auditori de
Girona -tan a la Sala Montsalvatge com a la
Sala de Cambra-; l’Auditori de la Casa de Cultura; com també espais on habitualment es programa música en viu com: la Sala
Planeta, la Tourmix, els Jardins de la Mercè, El Cercle.
A banda dels concerts, es programen un seguit d’activitats que compten amb la
complicitat del teixit cultural del qual gaudeix la ciutat. La programació d’Strenes
és responsabilitat de Xavier Pascual, director de Promo Arts Music, amb la complicitat d’una comissió assessora artística, on hi són representats tots els agents
que intervenen en una estrena musical. Aquesta comissió està formada per Lluís
Gendrau, Xavi Fortuny i Gerard Quintana.
FESTIVAL IN-SOMNI
Entre els dies 30 d’abril i 4 de maig se celebra un dels festivals amb més antiguitat
de la ciutat. Aquest 2014 compleix una dècada i és que la mostra musical independent és tant arriscada, plural i internacional que des dels inicis ha destacat tant
per la seva varietat com per la riquesa musical. Se celebra a la Copa i acull artistes
tant de la ciutat com de tot el país i fins i tot internacionals. Els promotors del festival són Individu Ocult Associació Cultural-JMS Produccions.
56
NITS DE CLÀSSICA
Formant part de la programació d’estiu de l’Auditori té lloc aquest cicle de concerts de música clàssica en diversos punts monumentals de la ciutat, el Claustre
de la Catedral o Sant Domènech. Tal com indica el propi nom, el festival exhibeix
un nombrós i excels repertòri de música clàssica amb artistes de renom durant les
nits del 27 de juny al 13 de juliol.
FESTIVAL DE GUITARRA
Festival que té lloc del 15 al 31 de juliol, té com element principal la guitarra. La
majoria de concerts posen el punt d’atenció en el guitarrista i es mouen entre es-
tils tant variats com el flamenc, el jazz, la guitarra clàssica... El festival no només té
lloc a Girona sinó que aprofitant la temporada d’estiu, s’acaba estenent per Platja
d’Aro, Palamós i Santa Cristina. El festival destaca música d’alt nivell com també
dona l’oportunitat de donar a conèixer artistes emergents i joves que enceten la
seva carrera musical a través del so màgic de la guitarra. A la ciutat els espais emprats són la Casa de Cultura i diferents centre cívics de la ciutat.
FESTIVAL DE JAZZ DE GIRONA
Del 14 al 27 de setembre 2014, Girona acull el millor jazz d’avantguarda català,
europeu i internacional a la ciutat, amb propostes de primer nivell per a tots els
públics. Girona Jazz Project obrirà el festival amb una producció especial per a
l’ocasió en què la formació gironina adaptarà algunes peces emblemàtiques
d’Adrià Puntí. Els espais que acullen els concerts son l’Auditori de Girona la Sala la
Planeta, la Mirona I la Casa de Cultura. El preu de l’entrada sempre oscilà entre els
10 i els 12 euros.
FESTIVALS I ACTES DE REFERÈNCIA SOBRE CINEMA, LITERATURA I ALTRES CORRENTS ARTÍSTIQUES.
FESTIVAL D’ART INDEPENDENT PEPE SALES
Del 23 al 28 de gener tindrà lloc la vuitena edició
del festival. Cada edició es dedica a un autor diferent: el primer fou Pepe Sales, que li donà el nom al
festival, després fou Miquel Bauçà, Pedro Casariego
Córdoba, Lluís Vilà, Santa Teresa de Jesús, Carlida
Oliver Labra i finalment, l’edició del 2014 es dedicà
a Juan Eduardo Cirlot. Aquest festival té com a objectiu donar conèixer obres d’artistes independents
destacant la participació artística i plurisdisciplinar,
el retrobament i intercanvi entre creadors i artistes
i un gran ventall d’exposicions, cinema, dansa i una
gran varietat de manifestacions artístiques. L’associació cultural La Penyora és l’encarrega de dirigir i
coordinar el festival i ho fa a través dels espais com
el Centre Cultural La Merçè i el cinema Truffaut.
MOT, FESTIVAL DE LITERATURA OLOT-GIRONA
El MOT és un festival literari de referència nacional que es fa de l’1 al 5 d’abril, organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot. Es porta
a terme cada any durant el mes d’abril i té com a tret identitari l’excel·lència en els
ponents i les propostes.
El festival cada any escull un àmbit temàtic que serveix
de fil conductor de l’edició i compta amb una programació d’actes literaris de la
mà d’escriptors i intel·lectuals de referència. Al costat d’aquesta programació, el
festival compta amb la complicitat de moltes entitats que fan que cada una de les
dues ciutats visqui durant una setmana la literatura a peu de carrer i des de moltes
mirades diverses.
INUND’ART
Inund’Art és una plataforma cultural per a la promoció de la creació, la producció i l’exhibició de
propostes en l’àmbit de les arts visuals i d’altres
disciplines artístiques contemporànies. La iniciativa sorgeix l’any 2005 de la necessitat de donar sortida i visibilitat a les noves formes d’art i alhora crear
un fòrum de reflexió i intercanvi cultural a Girona i
les seves comarques. Inund’Art aposta pel compromís amb artistes i col·lectius emergents recolzant
projectes d’art interdisciplinari que desenvolupen
un discurs propi i innovador en el procés creatiu. El caràcter de la Mostra és plural; conjuga l’exposició i presentació d’una varietat estilística i disciplinària àmplia i oberta d’obres
originals. És un espai de creació i
reflexió, on hi tenen cabuda propostes innovadores i de risc, difícils d’ubicar en espais més institucionals de l’art. Del 5 al 8 de
juny té lloc en diferents espais
de la ciutat, marcant un recorregut artístic molt semblant al que
proposem nosaltres.
57
MILESTONE PROJECT
TEMPORADA ALTA
La tercera edició del MILESTONE PROJECT avança, vers la unificació de l’art,
el
pensament i la societat en la ciutat de GIRONA. Del 9 al 21 de juny, Girona
s’exposarà i es pensarà al voltant de l’art i les noves corrents artístiques, es tracta d’un
concepte nou de festival. Durant. Durant dos setmanes
es pot gaudir dels artistes urbans més reconeguts internacionalment, del pensament
més necessari, així
com de tallers i exhibicions dirigits pels mateixos artistes i
pensadors MILESTONE,
per gaudir de l’art com a mitjà d’expressió i del pensament com
una via de desenvolupament.
El festival d’arts escèniques que se celebra a les ciutats de Girona i Salt durant
els mesos d’octubre, novembre i desembre. Al llarg de la història ha guanyat el
reconeixement del sector, del públic i de la premsa especialitzada esdevenint el
festival qualificat com “el millor festival de l’Estat Espanyol”. Es fa una aposta per
programar grans noms de l’escena internacional i això es complementa amb la voluntat de ser una plataforma de presentació de nous talents. Tot això, juntament
amb la programació de gèneres diversos, per a diferents públics i una acurada
oferta d’activitats paral·leles, ha convertit Temporada Alta en una cita ineludible.
FITAG, FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRE AMATEUR
Durant la darrere setmana del mes d’agost té lloc el FITAG. Girona i els gironins
gaudeixen durant la darrera setmana del mes d’agost de les creacions artístiques
de companyies amateurs procedents d’arreu.
Des del 1998, any en què es va crear
amb el nom d’El Pati, el Festival no ha parat de créixer fins a consolidar-se com a
l’esdeveniment d’arts escèniques més engrescador de l’estiu gironí. La il·lusió amb
què cada any s’espera demostra que és una esplèndida realitat consolidada. El
FITAG és un aparador de teatre amateur arrelat a les comarques gironines. És, alhora, un festival que ens permet copsar cap on va el nostre teatre no professional,
així com impregnar-nos del seu dinamisme i creativitat.
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MAPPING DE GIRONA
ACOCOLLONA’T
Festival de cinema fantàstic i de terror que té lloc entre el setembre i l’octubre. Durant la setmana es projecten pel·lícules de terror i fantàstiques arreu de la ciutat,
des de clàssics i pel·lícules de culte, a una selecció dels millors curtmetratges. A
més, de les projeccions, es porten a terme diverses conferències amb experts del
gènere i fins es fan concursos. A més, el festival dóna un toc d’originalitat i participació i des de les dues últimes edicions organitza la Zombiewalk de Girona, una
desfilada de morts vivents. Aquest cicle pretén ser una oportunitat pels directors
novells per tal que mostrin els seus treballs al públic gironí. Majoritàriament, les
projeccions son al Truffaut i al Museu del Cinema.
58
Gràcies al bon moment que viu la ciutat de Girona cada vegada més emergeixen
nous festivals que aposten per la cultura, l’atracció turística i l’evolució a través de
les noves tecnologies. Aquest és el cas del FIMG. El Festival Internacional de Mapping de Girona neix de la necessitat de dotar Girona d’un nou atractiu a l’estiu, i ho
fa a través de les projeccions 3D. Girona té precedents en aquesta matèria que han
donat molt bons resultats, i és un lloc idoni per fer-ho, un plató pràcticament únic
a Europa que permet una perfecta combinació d’innovació i patrimoni. Aquest
nou festival s’obre camí aprofitant sinergies amb el Centre 3D i Tecnologies Emergents Bloom, potenciant la creació contemporània i atraient talents a escala internacional per continuar reforçant el rol de capital cultural del país que ha adoptat
Girona en els últims temps. Del 30 de juliol al 3 d’agost té lloc en diverses façanes
històriques del barri vell de la ciutat.
GIRONA TEMPS DE FLORS
FESTES DE SANT NARCÍS
Dels dies 10 al 18 de maig s’inunda Girona de flors, colors, llum i aigua. Temps
de flors es va iniciar al 1955 en una petita exposició de flors que van organitzar
la Sección Femenina de la FET i les JONS a l’església de Sant Domènec. L’exposició perdurà i a mitjans dels 90, l’alcalde Joaquim Nadal va decidir estendre-la
per tot el barri vell de la ciutat. Aquest any se celebra la cinquanta-novena edició
de temps de flors i cada any més aquesta exposició augmenta tant en nombre
de participants com de visitants. Hi participen actualment 70 entitats, que s’encarreguen dels 142 espais expositius, entre patis, espais oberts i jardins. A més
de les exposicions es fan concursos tant d’aparadors, com de flors, de fotografia,
smart films i concurs d’instagram. Durant aquets dies es fan menús especials als
restaurants i l’allotjament té preus especials. Un dels punts forts del festival és l’ús
d’una aplicació de realitat augmentada anomenada layar que mostra informació
addicional sobre els espais expositius.
Des del 25 d’octubre al 3 de novembre té lloc la celebració del patró de la ciutat a
Girona. Durant aquets dies tenen lloc tota mena d’activitats tant per els més menuts com per els més grans. Hi ha fires, espectacles, lectures, circ, màgia, tallers de
manualitats... a més d’actes més de caire tradicional com cercaviles de gegants,
castellers, el correfoc, la fira de mostres i finalment els focs d’artifici. Girona s’omple de llums i de color i de gent que ve d’arreu per visitar la ciutat, el teatre programa una sèrie d’espectacles més de caire professional i es fan una sèrie d’exposicions itinerants per diferents racons de la ciutat.
ÀMBITS EXPOSITIUS
CENTRE CULTURAL LA MERÇÈ
Espai pluridisciplinar en el qual s’ofereixen diverses iniciatives de moltes temàtiques diferents amb la intenció d’intercanviar idees sobre el món artístic a través
d’exposicions, obres de teatre, conferències, projeccions i trobades culturals. El
centre està instal·lat a l’antic convent de la Merçè, un edifi datat del Segle XIV i
emprat posteriorment com a hospital militar. Aquest espai acull també l’Escola
Municipal d’art, que realitza tant tallers d’art com de multimèdia i vídeo per a totes
les persones que vulguin accedir-hi indiferentment de l’edat. A més, també acull
l’Escola Municipal d’Humanitats, un centre que encapçala tot el moviment de re59
flexió literària de la ciutat. Des del Centre es volen promoure els projecte artístics
i culturals i per això creiem que és un bon espai per exposar-hi una de les obres
aprofitant, que tenen ja un espai dissenyat anomenat el Laboratori, on s’hi pengen
anuncis i es fa intercanvi d’idees i suport als artistes. Creiem doncs, que és un bon
espai per tal d’exposar-hi una de les obres ja que és un centre cultural amb un aire
innovador i que engloba diverses corrents en sí mateix.
blica de Girona, d’altra banda hi trobem la Fundació Casa de Cultura de Girona
on s’organitzen exposicions, activitats i cursos i finalment, és la seu del Centre de
Formació Teatral el Galliner i de l’Organisme Autònom del Conservatori de Música
Isaac Albéniz. Es tracta doncs, d’un espai amb un cert nivell cultural que denota un
continu interès per la cultura i per tant és un bon espai per exposar-hi una de les
obres fixes del nostre projecte.
AJUNTAMENT DE GIRONA
L’ajuntament es troba just al costat del
teatre situat a la Plaça del vi, una plaça
de grans voltes on s’hi apleguen tots els
joves universitaris entre els bars de sota
voltes. El petit pati que separa l’ajuntament del teatre, esdevindrà el tercer escenari del nostre recorregut. Ja que també hem pensat en artistes que portin a
terme obres exteriors considerem que és
un bon espai i podem aprofitar-lo per exposar-hi un dels tres artistes escollits. Es
tracta d’un espai arquitectònic emprat ja
en altres festivals que a través de l’arc de
l’entrada permet l’accés a un espai petit
entès com un pati d’accés amb grans pedres blanquinoses. Aquest, és considerat
un espai de pas no obstant, considerem
que és un bon espai per fer-ne ús i canviar la idea que és te d’ell.
CASA DE CULTURA
La Casa de Cultura de Girona és una fundació privada de caràcter cultural promoguda per la Diputació de Girona per tal de fer més àgil la gestió del centre i les
iniciatives culturals que desenvolupa arreu de la demarcació. L’òrgan rector de
la Fundació és el patronat, que estableix les directrius bàsiques per a l’aplicació
dels recursos a les activitats fundacionals. Aquest, és un centre de referència a la
ciutat, que aglutina diversos serveis. Per una banda hi trobem la Biblioteca Pú60
BARRI VELL CENTRE CÍVIC MERCADAL
El Centre Cívic del Barri Vell - Mercadal (2013), situat al carrer de la
Cort Reial, a les Voltes d’en Rosés,
obre les seves portes a tothom que
en vulgui formar part per compartir
propostes, idees i inquietuds. Un
equipament de proximitat amb un
alt grau de polivalència que ofereix
serveis de caràcter formatiu, cultural i social destinats al conjunt de la
ciutadania. El centre cívic el Mercadal neix amb la intenció de posar l’accent a projectes que es desenvolupin des
de l’àmbit social i cultural. Pretén esdevenir un centre d’acollida a totes aquelles
associacions i entitats amb iniciatives veïnals i comunitàries. Un enfoc innovador,
que contempla la participació ciutadana en tots els seus projectes. Un centre cívic
que pretén fomentar la creativitat en el marc de la participació social acollint i impulsat noves iniciatives socials. Considerem que és un quart espai idòni per pro-
clamar-se l’espai itinerant d’intercanvi internacional. El fet que sigui de tant fácil
accés i que es destini si es demana l’exclusivitat, només a un projecte ens facilita
l’incersió de les obres nouvingudes cada mes i ens permet acabar de crear tot el
recorregut, sempre entès entre els límits del barri vell.
FESTIVALS, ACTES I ORGANITZACIONS
DE REFERÈNCIA
En aquest apartat fem una repassada per tots els festivals, actes, plataformes,
sales, associacions i esdeveniment que tenen una estreta relació amb el nostre
festival ja que desenvolupen, un tractament de l’art contemporani des de la visió
de la innovació tecnològica i per tant empren la llum com a eina i a més, acullen
l’organització que hem dissenyat com a eina de desenvolupament: tot a través
d’un recorregut a través de la ciutat que ho presenta. La manera com he ordenat
els festivals ha sigut mitjançant la localització, primer les més properes i a continuació ens anem allunyant a mesura que s’estén el territori.
LLUÈRNIA
Lluèrnia és un festival intensiu, de 6 hores de durada, a l’entorn del foc i de la llum,
que té la voluntat de transformar-se en un esdeveniment anual de forta espectacularitat i alta participació popular, de manera que, a més del gaudi cultural pels
olotins i olotines serveixi de reclam turístic de tardor a la ciutat i la comarca.
Lluèrnia és una proposta de Pim Pam Pum Foc!, el grup de diables i espectacles
de carrer d’Olot, que actuarà com a amfitrió i programador del festival, en aquesta
primera edició, sota la direcció artística d’en Pep Fargas i la producció i suport de
l’Ajuntament d’Olot mitjançant l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i el Teatre
Principal d’Olot. El disseny del festival vol congeniar diverses accions que resultin
espectaculars pel seu concepte i participatives en la seva realització, convençuts
que aquesta fórmula facilita l’acceptació general de la proposta, en transformar
els espectadors en protagonistes.
DATES:9 NOVEMBRE
LLOC:OLOT
WEB: http://lluernia.wordpress.com/quant-a/
61
LLUM BCN
FÊTE DES LUMIÈRES
Per primer any, Barcelona ens
convida a descobrir els efectes
transformadors de la llum, a
través d’un esdeveniment que
cada any pren més volada: Les
festes de Santa Eulàlia i el piromusical de la Merçè. Aprofitant
que cada cop és més corrent
l’ús del mapping per amenitzar el Piromusical aquest any
l’Ajuntament de Barcelona porta a Santa Eulàlia el festival LLUM BCN. Es tracta
d’un festival que com el nostre i com tots els que veurem a continuació segueix la
tendència Europea, mitjançant l’ús de la llum com a element central i configurant
doncs; un festival urbà on l’art contemporani esdevé protagonista innegable.
Com Il·luminart-e però més encarat a la transformació d’edificis i a la confecció de
petits racons màgics i carregats de poesia i significat, Barcelona teixeix una xarxa
artística i visual de la ciutat antiga i la guarneix de màgia, poesia i significat.
El festival de les Llums expressa la gratitud cap a Maria, mare de Jesús , el 8 de
desembre de cada any. Aquesta tradició única dicta que cada casa posi les espelmes al llarg de la part exterior de totes les finestres per produir un efecte espectacular al llarg dels carrers. Amb més de 4 milions de turistes que vénen a Lió
per a aquest esdeveniment, el festival és probablement un dels tres més grans
reunions festives en el món en termes d’assistència (després del Carnaval de Rio i
la Oktoberfest a Munic ). El festival inclou altres activitats en funció de la llum i en
general té una durada de quatre dies, amb el pic d’activitat que es produeix en el
vuitè. Els dos eixos principals d’activitat són típicament la Basílica de Fourvièreque
que s’encén en diferents colors, i la Place des Artistes , que compta amb una llum
diferent cada any. Aquest any ha sigut notícia l’elevat finançament que rep la proposta per part de les empreses.
Art i tecnologia son els dos elements centrals d’aquest festival que ja està consolidat, com una de les propostes més atractives de Santa Eulàlia quan és pon el
sol. Un de les intencions més destacables d’aquest festival d’il·luminació urbana
és redescobrir-nos un perfil insòlit de la ciutat, mitjançant, un conjunt de rutes
nocturnes. La proposta es desenvolupa a través de l’ús de monuments, edificis
singulars, el Parc de la Ciutadella i Ciutat Vella, on es poden veure mappings i instal·lacions de llum treball fet de mà d’estudiants i professionals del Barcelonès i
Estudis col·laboratius internacionals.
Dates: 7,8 i 9 de febrer.
LLOC: Barcelona
WEB: http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/02-329781/llum-bcn-2014-el-festival-de-iluminacion-urbana-de-barcelona
62
DATES: DEL 5 AL 8 DE DESEMBRE
LLOC: Lyon, FRANÇA
WEB: http://www.fetedeslumieres.lyon.fr/maintenance/
MAPPING FESTIVAL
El Mapping Festival, dedicat al videoart i la cultura digital , ha celebrat
aquest any la seva desena edició.
El festival s’ha convertit en un esdeveniment important en el camp de
la generació de la imatge, la creació
i l’exploració tecnològica , es dirigeix​​
als professionals i al públic en general. Important centre de producció i
distribució a Suïssa, que té una reputació internacional , a causa de la qualitat de la seva programació i la diversitat dels seus grups d’interès, l’atenció especial als artistes emergents. Associat a
diversos llocs i espais de la ciutat, que alterna performances audiovisuals, instal
· lacions, discoteques, elaboració de mappings, així com tallers i conferències. El
Punt de trobada; la creació i intercanvi I l’esperit innovador en les noves edicions
Mapping Festival ha seguit creixent i s’ha convertit en una de les cites de la cultura
més important d’Europa .
DATES:DEL 22 DE MAIG A L’1 DE JUNY.
LLOC: Ginebre, SUÏSSA.
WEB: http://www.mappingfestival.com/2014/a-propos/
MAPPING FESTIVAL, VISUAL AUDIO & DEVIANT ELECTRONICS.
El mapping festival és un esdeveniment cultural internacional dedicat a l’art audiovisual en el sentit més ampli de la paraula. creat el 2005, el mapping festival ja
està en la seva vuitena edició. any rere any, que segueix atraient a un públic més
ampli i posar èmfasi en les majoria dels artistes d’avantguarda, mentre que la introducció del seu treball i creacions construïdes de tot tipus de tecnologies noves
i innovadores.
el desenvolupament continu del domini mitjançant l’establiment de xarxes professionals.
s’exploren diverses formes artístiques, en les fronteres de l’art contemporani i digitals i culturals. per tant, la riquesa de la programació del festival ve del fet que està
fet, cada any d’interpretacions i execucions audiovisuals, instal · lacions, festes,
presentacions en viu, amb tallers i conferències. dates:del 10 al 20 de maig
lloc: gènova, ITÀLIA.
web: http://www.mappingfestival.com/2012/en/about/
KINETICA ART FAIR
Plataforma global de galeries, grups curatorials, dissenyadors i artistes que treballen en l’àmbit dels nous mitjans d’art interdisciplinars. Es tracta d’una fira d’art de
referència al Regne Unit i ofereix una plataforma internacional que engloba l’art
cinètic, electrònica, robòtica, llum i so. Fins el dia d’avui l’Art Fair ha acollit expositors de més de 25 països i anualment rep més de 12.000 visitants. Al costat de la
Fira, trobem una sèrie de xerrades, presentacions i performances on, pioners destacats i artistes experimentals configuren les claus dels nous mitjans artístics, la
cibernètica i les neurociències. Les obres exposades estan a cavall de la innovació
i per tant la connexió entre llum i art esdevé el pedestal més important de la fira.
Dates: del 16 al 19 d’octubre.
Lloc: The Old Truman Brewery, Brick Lane, London, E1 6QL, GRAN BRETANYA
Web: http://www.kinetica-artfair.com
el festival està reconegut internacionalment com un espai de trobada experimental. considerat com un veritable laboratori per a l’art, que fomenta la interacció
entre tots els interessats, promou intercanvis interactius i participa activament en
63
ART MIAMI
Art Miami és la fira d’art modern i contemporàni internacional líder, que té cabuda
durant la Semana de l’art en el complex de Midtown Miami a la famosa Wynwood
Arts District. És un dels esdeveniments més importants anuals de l’art contemporani dels Estats Units, que atrau més de 72.500 col·leccionistes, estudiosos de
l’art, marxants, comissaris, col·leccionistes i professionals de museus i aficionats
de l’art de tot el món.
Art Miami manté una posició preeminent en el mercat de la fira d’art contemporani d’Amèrica. Amb una rica història, és la fira d’art contemporani més original i de
més llarga durada a Miami i continua rebent elogis per la varietat d’art incomparable que ofereix. Està compromesa amb el desenvolupament i el reforç d’artistes emergent.
L’Ambient obert de la fira crea un diàleg significatiu entre artistes, galeries i col·leccionistes alhora, que proporciona la plataforma definitiva per establir una relació
professional entre artistes emergent i art d’avantguarda. Ara en el seu tercer any, la
fira tindrà lloc en un pavelló independent directament adjacent de 45.000 metres
quadrats. Es tracta d’una fira que rep milers de visitants, artistes i obres de tot el
món, moltes de les quals interectuen amb la llum. A més, la realització de la pàgina web és molt interactiva i l’emplaçament del festival és Miami, la ciutat de les
llums fluorescents, els cartells lluminosos i els edificis amb mil colors.
L’efecte total de El Projecte Llum és, com la pròpia llum, difícil de precisar. Tot i
que el projecte és ostentós està en fase de prova des de fa un any. No obstant, es
tracta d’un projecte que compta amb la col·laboració de la comunitat i de molts
integrants diferents internacionals. S’escullen 4 artistes que treballin amb la llum:
Ann Lislegaard, Spencer finch, Jason Peters i Rainer Kehres& Sebastian Hungerer.
A cada artista se li cedeix un espai diferent i allí durant una setmana el públic visita
l’obra al mateix temps que parla amb l’artista i pot compartir-hi idees. A la web hi
ha un apartat anomenat area map, semblant a la idea que nosaltres desenvolupem però sense realitzar el mapa sinó, emprant l’aplicació google maps. A més a
més, dins de la web pots visitar cada compte de l’artista on hi trobes una pestanya
d’audios explicatius de com s’ha desenvolupat l’obra, un banc d’imatges i vídeos
cronològics sobre el procés creatiu i finalment, una entrevista amb l’artista. Alguns
d’ells t’enllacen directament al seu blog.
DATES: primera setmana de setembre.
LLOC: Saint Louis, USA.
WEB: http://lightproject.pulitzerarts.org/introduction/
Dates: del 2 al 7 de desembre
Lloc: Miami, USA.
Web:
http://www.art-miami.com/DesktopDefault.aspx?tabid=169#sthash.1ySZaa2s.dpuf
THE LIGHT PROJECT
NOTHERN SPARK
Conceptualment, l’exposició Pulitzer de Dan Flavin: Constructed Light, va ser el
punt d’inici. Alguns dels artistes convidats a participar en el Projecte Llum emprèn
la llum com efecte secundari; d’altres la involucren directament i d’altres, fins i tot,
hi apliquen un to còmic.
Nothern Spark, és un festival d’art de tota la nit que il·lumina la ciutat de Minneapolis el segon dissabte de juny de cada estiu. El festival és presentat pel nord
d’Lights, una organització artística sense ànim de lucre amb seu a Minneapolis,
una organització petita però poderosa que té com a missió, transformar el nostre
sentit del que és possible en l’espai públic.
64
Desenes de milers de persones es reuneixen al vespre per explorar més de 100
projectes d’art creats per prop de 200 artistes amb visió de futur que treballen
amb una àmplia gamma de camps-visuals d’art, teatre, dansa, cinema, música, la
tecnologia i els nous mitjans. Cerquen l’experimentació a partir de cedir un espai
inusual a un artista i que ell hi plasmi les seves idees avançades a través de la innovació tecnològica .Les construccions van des de ponts, sitges, façanes d’edificis,
places, carrerons, terrasses i espais oblidats.
Intercanvi - Facilitar l’intercanvi d’informació mitjançant l’organització de conferències internacionals, visites de camp i altres esdeveniments. Promoure ressaltar les millors pràctiques de les ciutats i els premis a projectes exemplars.
Progrés - participar en una visió prospectiva de l’enllumenat urbà (investigació i
assistència a projectes).
S’associen amb més de 50 institucions culturals per mantenir les seves portes
obertes i entrada gratuïta per a la programació especial de tarda-nit. Això permet
a als artistes arriscar amb les seves contundents interpretacions artístiques.
NorthernLights.mn proporciona la infraestructura i el suport que els artistes i les
organitzacions participants necessiten, al seu torn, el que els permet centrar-se en
els riscos artístics que estan prenent, no els logístics.
L’Associació del Quartier des espectacles convida a dissenyadors de tots els orígens, a proposar els seus projectes per al proper programa de teràpia de llum,
el que converteix els espais públics en un museu a l’aire lliure interactiu durant
l’hivern a Montreal (Canadà). L’Associació està buscant un concepte original de
la Place des Festivals i de la Place des Arts, com a part de la quarta edició de la
teràpia de llum. La idea és crear una illa de vida - per al dia com la nit - per oferir al
públic una experiència divertida i significativa, i animar l’hivern a través de la llum.
DATES:14 de juny
LLOC: Minneapolis, Minnesota. EUA.
W E B : h t t p s : / / w w w . k i c k s t a r t e r. c o m / p r o j e c t s / n o r t h e r n s p a r k / n o rthern-spark-2014-light-up-minneapolis-on-june-1
LIGHT THERAPY
DATES: de l’11 de desembre al 2 de febrer.
LLOC: Montreal, CANADÀ.
web:http://www.luciassociation.org/call-for-light-art-projects-for-light-therapy2013-2014-in-montreal.html
LIGTING URBAN COMMUNITY INTERNACIONAL
UCI (Lighting Urban Community International) és una xarxa internacional única
que reuneix les ciutats i els professionals de la il · luminació que participen en
l’ús de la llum com una eina important per al desenvolupament urbà, social i
econòmic, amb una preocupació per la sostenibilitat i el medi ambient. Creat el
2002, a instàncies de la Ciutat de Lió, avui LUCI és una organització de prop de 100
membres, que comprèn al voltant de 63 ciutats que abasten quatre continents
i 35 membres associats (empreses internacionals, dissenyadors d’il · luminació i
arquitectes, universitats, professionals de la il · luminació independents ...)
L’objectiu de LUCI és ajudar a les ciutats a trobar respostes adequades a aquests
grans reptes, fent ús de la llum com una eina per al desenvolupament urbà a través de plans d’il · luminació, projectes i innovacions. Amb això en ment, tres objectius principals porten el treball de la xarxa LUCI:
65
THE CREATORS PROJECT
The Creators Project és una plataforma
global d’art i tecnologia, fundada gràcies
a l’associació revolucionaria de Intel i
Vice. El projecte engloba el màxim de disciplines que empren la tecnología de forma innovadora per tal d’ampliar els límits
de l’expressió creativa. El seu objectiu és
inspirar a artistes novells i emergents demostrant la infinitat de possibilitats que
presenten les tecnologies aplicades de la llum. The Creators Project ja ha exhibit
uns 500 treballs d’artistes de tot el món. L’any 2013 es van consolidar com un canal
d’art online que compte amb un ampli ventall de documentals originals, oferint
una mirada interior de la ment d’alguns dels artistes actuals més innovadors amb
la música, el cinema, l’art i el disseny a més dels videojocs. Totes les obres s’inspiren i són possibles gràcies a les noves tecnologies. Aquest canal s’està convertint
a nivell global amb el principal canal d’art, tecnologia i cultura que presenta obres
d’art innovadores i contingut de primera qualitat.
WEB: http://thecreatorsproject.vice.com/es
ILIGHT MARINA BAY
L’únic festival de llum sostenible d’Àsia que exhibeix art i continguts innovadors
que treballen amb l’ús intel · ligent de la il · luminació, així com una alineació internacional de talents creatius. El festival d’enguany compta amb 28 instal · lacions
d’art de llum innovadores i sostenibles amb el medi ambient de tot el món. El
passeig marítim Marina Bay es transformarà en un espai màgic de llum i color per
al públic per celebrar tant en espais públics, la creativitat de la llum.
Per tal de promoure un comportament ambientalment responsable per a un futur
sostenible, els artistes participants han incorporat l’ús de materials reciclables i
han adoptat tecnologies d’il · luminació energèticament eficients en la creació de
les seves impressionants instal · lacions artístiques de llum. Cada aspecte del festival adopta una gestió més eficaç i eficient dels recursos per complir amb aquest
compromís amb el medi ambient.
66
Una àmplia gamma d’esdeveniments, programes i activitats de diversió s’han
alineat per tal de crear una experiència enlluernadora, diversa i més enriquidora
per a la comunitat. Des de visites guiades gratuïtes i actuacions d’entreteniment,
menjadors a l’aire lliure per a xerrades i tallers educatius, aquest festival s’esforça
per construir una experiència màgica.
DATES: DEL 7 AL 30 DE MARÇ
LLOC:Port de Marina Bay a Singapore, ÀSIA.
WEB:http://www.ilightmarinabay.sg/
TAIWAN INTERNATIONAL LIGHTING SHOW 2014
ILS se celebrarà al Taipei World Trade Center Nangang Exhibition Hall (TWTC
Nangang). Es tracta d’una mostra amb més de 420 expositors I aproximadament
18.000 visitants locals I 1.300 d’estrangers. Es tracta d’una fira d’exhibició d’art contemporani que conta d’una cerimònia d’obertura, uns premis al millor producte,
reunions, seminaris I un fòrum internacional.
DATES: del 20 al 23 de març.
LLOC:Taipei, LA CHINA.
WEB: http://www.tils.com.tw
TOKIO HOTARU FESTIVAL
La tranquil·la superfície del riu Sumida es converteix, una nit a l’any, en un esdeveniment d’art meravellós. Una simfonia de llum, iniciativa del projecte Sumida-gawa Renaissance, pretén recuperar l’animació de la que gaudia el riu Sumida
durant l’era EDO en la que, el riu estava plegat de cuques de llum. Actualment, per
retre homenatge aquestes bestioletes màgiques s’estén per tot el riu uns cent mil
leds solars anomenats estrelles d’oració. Floten il·luminant la superfície del riu i
fan tot el recorregut, un cop arriben al final són tots recuperats. El riu i la llum es
converteix en una nova i magnífica instal·lació artística. L’esdeveniment esta patrocinat per PANASONIC.
DATES: 25 DE MAIG
LLOC: Terrasses del riu Sumida (entre els ponts Sakura-bashi i Azuma-bashi),
TOKIO.
WEB: https://tokyo-hotaru.jp/
Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2012
rebé la Creu de Sant Jordi, Actualment viu entre Barcelona i París i treballa en el
seu taller de Sant Feliu de Llobregat.
PARIS, febrer 1993
Plensa presenta una sèrie de collages amb fotografies sobre paper blanc i amb
un paper vegetal blanc al damunt. Empra també una tècnica similar a la dels seus
dibuixos amb relleu, que s’aconsegueix amb un procés de contracció d’aigua
produint efectes similars als de certs gravats. Amb això, Plensa demostra la seva
excel·lència en una obra aparentment menor, com el dibuix i el gravat, confirmada
a la vista dels refinadíssims gravats exposats a Arco, on jugava amb la idea de
transparència, el seu primer contacte amb la llum.
La composició a vegades dispersa de fotografies d’objectes quotidians recorda als
collages de 1933 fets per Miró, però Plensa investiga també altres solucions, com
la de col·locar cartrons ondulats a sota de cada fotografia, el que dona al conjunt
una subtil sensació de baix relleu.
Febrer 1994
ARTISTES PROPERS
Per tal de fer una bona tria d’artistes, hem escollit artistes propers, del territori
Català. Hem fet servir dos paràmetres: el primer és abastar el màxim de corrents
artístiques i per tant hem cercat artistes propers, que tractin la llum des de diverses plataformes de creació. No cerquem una quantitat inabastable d’artistes sinó,
que apostem per l’elecció d’artistes que treballin, estudiïn i puguin arribar a adaptar-se al projecte a través del tractament de la llum en termes artístics.
Degut amb la seva estreta relació amb Girona hem aposat per l’estudi d’investigació més exhaustiu de l’artista Jaume Plensa, a continuació podreu llegir un repàs
per tota la trajectòria artística de l’artista barceloní sempre, des de la visió del
tractament que fa de la llum en diverses exposicions. Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1 de gener de 1955) artista català que treballa amb l’escultura, l’arquitectura,
la performance, el disseny i l’escenografia. L’any 1997 va ser galardonat amb el
Nova mostra on ens ofereix dos treballs destacadíssims, dins del que s’acosta més
a la idea d’instal·lació que ha anat dominant les propostes de l’escultor durant els
noranta.
Treballs que s’estableixen com una metàfora del trànsit, una imatge que ens incita
cap a un més enllà imaginari, envers un altre espai-territori de l’insomni i de la
memòria- del qual l’obra no és res més que un reclam i al mateix temps frontera.
Al mateix temps, però de forma diferent; la llum condueix i fixa la nostra mirada
davant el llindar que defineix, però també ens priva d’un altre espai.
També trobem, un gran cilindre de paper suspès que ens incita cap a un àmbit
central, despertant el nostre desig mitjançant les siluetes que, com si fossin ombres platòniques, la llum interior projecta la superfície anul·lar.
Barcelona, desembre 1996
Exposició a la Fundació Miró que serà la primera en tota Espanya. Es tracta d’una
coproducció amb The Galerie Nationale du Jeau de Paume, de París, que després
viatjarà a Suècia i Alemanya i en la que es fa un repàs de la seva trajectòria en els
últims cinc anys: -“Durant aquests anys he treballat amb la llum com a factor bàsic
67
ja sigui a base de fluorescents, de neons incorporats a bronzes, de peces transparents o translúcides, o projectant paraules. Els materials són diversos: llum,ferro o
paper, però entre els diferents camins paral·lels hi ha una sèrie de dreceres que els
posen en contacte.” L’exposició recull 39 peces que sovint es presenten en sèries.
Comença amb una gran estructura, La neige rouge (1991), consisteix en una espècie d’habitacle realitzat amb mòduls de ferro fos dins del qual s’han instal·lat
llums de neó vermelles, que se succeeixen com reproduint la forma d’una graella. El vermell, explica l’artista, és el mateix que té el ferro durant la fundició. “És
de les primeres obres que vaig fer amb llum. M’interessa que l’impacte sigui físic.”
Comenta Plensa.
A l’altra banda de la sala, una altra estructura igualment quadrada reprodueix
en negatiu un esquema. Es tracta de coudy box: saché (1996). És un cub de resina sintètica dins del qual s’aprecia petits habitacles cadascun amb dues portes
metàl·liques, en les que no es pot accedir. “En aquest cas, la relació amb l’espai
interior és purament mental”, diu l’escultor.
El recorregut de la mostra segueix amb peces translúcides de resina que pengen
del sostre, grans i pesades boles de ferro fos i dins seu, apareixen escrites en neó
les paraules somni i desig; habitacles de resina en forma de maó…
París 1997
Islands, una sèrie de petites caixetes metàl·liques amb llum a dins i amb el nom
d’una sèrie d’artistes- David, Dutxem, Cornell, Beus, Giacometti...-retallat en la
seva superfície:- “A la Miró no podien presentar-se en continuïtat”, explica l’artista.
Mentre que en el Jeu de Paume si que adquireixen la seva condició de:- “memòria
a l’interior d’una altre memòria, més amplia, a la que pertanyem, una mica com
unes illes disseminades dins l’oceà”. Neó, resines transparents i ferro fos són els
tres materials o suports del discurs de Plensa. Algunes de les peces recorden “ la
memòria dels motlles dels alts forns” per recrear-la, com és el cas de la neige rouge, en la que els recipients de fundició suggereixen la pantalla d’un focus i a dins
hi trobem una graella freda de neons vermells.
Festes de Girona, octubre 1998
La torre lluminosa, erigida sobre un estany circular, endolceix un espai estratègic
del teixit urbà gironí i es converteix en una icona que identificarà la ciutat.
Els gironins la descobriran en el seu recorregut cap a les fires de la Devesa.
68
Plensa ha elaborat la columna amb molts maons de vidre translúcids semitransparent que queden subjectes per una estructura de metall. A sota de l’escultura
s’ha disposat un passadís subterrani que permet accedir al seu interior.
Setembre 1998, Diario El País.
“Sí, crec que la gent entén que la historia sempre és la mateixa, encara que sembli
diferent, però intento a aproximar-me des de diferents punts de vista”, afirma. En
les seves obres publiques, Plensa utilitza cada cop més la llum- a Jerusalem, una
escultura consistia en un gran raig de llum que per la nit podia veure’s per tota la
ciutat- o objectes que puguin ser reflectits sense dificultat, com taules, cadires o
espais tancats o refugiar-se.
“La llum la utilitzo com una festa. És el que millor pot representar la bellesa, el
millor que té cadascú a dins.” declara l’artista.
Salzburg 1999
L’escultor Jaume Plensa, autor de la escenografia i vestuari de La condemnació de
Faust, exposa a la galeria d’art Rupertinum de Salzburg.
El fonamental són tres peces a partir de diferents poetes, que representant tres
cultures amb un tema comú: la fricció entre l’amor i la mort que genera el moviment”. Els escriptors escollits per Plensa són Goethe, Alain Ginsberg i Vicent Andrés
Estellés. Ell declara:-“Utilitzo la paraula com un material més, com el vídeo o la resina. La paraula és un contenidor de la memòria”.
Aquí torna a fer ús de la llum, dins l’escenografia utilitza unes lleteres plenes de
llum que serveixen per emmagatzemar la memòria. Són els records, les vivències,
que es van llençant, que es van fonen en un cilindre.
Sant Sebastià, Juny 1999
En aquest cas, l’artista juga amb la llum i el fals silenci i exposa a la galeria
Altxerri de Sant Sebastià dues instal·lacions que suposen una síntesi de les seves
obsessions artístiques, al costat d’una mostra d’obra gràfica que resumeix la seva
feina com a gravador. L’exposició, la primera de Plensa al País Basc, es presenta
com una aproximació molt personal a l’art, revestida de preocupacions de l’autor
sobre la fragilitat humana, la incertesa davant el canvi de mil·lenni i una concepció
de l’escultura com “dipòsit de la memòria”.
Plensa ha convertit la galeria en un espai per a la reflexió, vertebrat a partir de la
llum i el so. L’artista català no busca enlluernar amb discursos o apologies. Proposa simplement dues instal·lacions sota una llum tènue que convida al recolliment
enmig d’un silenci impossible. A la planta baixa diverses taules blanques de niló
suporten aquestes llums infantils que enllumenen durant tota la nit per mitigar la
por dels nens a la foscor.
És un toc d’atenció a l’espectador per penetrar en el seu món interior, sentir-se
a si mateix assegut en qualsevol de les estructures i descobrir que mai pot
parlar de silenci. “En el fons no existeix, és una ambició, un anhel”, afirma l’escultor.
“L’obstacle és el nostre propi cos, suposo que cal morir per descobrir en estat pur “.
L’espectador no trobarà silenci a Altxerri. En aquest refugi, encara que estigui sol,
atent a la seva pròpia sonoritat, el sorprendrà el soroll de l’altra instal·lació: un
recipient a terra, sobre el que penja del sostre un címbal, que rep una gota d’aigua periòdicament i pertorba la quietud de la sala. Aquesta peça és l’escenificació
d’un dels pensaments de William Blake: “Una idea pot omplir la immensitat”. “El
gong”, diu Plensa, “ocupa l’espai amb l’energia que produeix la pròpia vibració de
la matèria “. I resumeix la seva concepció sobre l’escultura. “És més una qüestió
de temps que d’espai. L’escultura és un dipòsit de memòria brutal. Per això crec en
la seva proporció, però no física, sinó mental “. Potser per això busca renovar-se
constantment, perquè una de les seves obsessions és que aquesta disciplina artística no es converteixi en un exercici d’estil. Els treballs de Plensa tanquen sempre les mateixes preocupacions, busquen generar percepcions emotives, però des
d’una fugida i un menyspreu a la repetició. L’escultor ha utilitzat al llarg de la seva
extensa trajectòria internacional diferents materials, des del ferro fins l’alumini o
l’alabastre, el vidre i ara, amb més insistència que mai, el niló i, sobretot, la llum.
La delicadesa de l’obra que presenta a Altxerri pretén servir de contraposició a la
tradició de l’escultura basca, “sempre”, diu, “lligada a la duresa, al fort”.
Madrid 2000
Rebutja la llum natural del palau de Velázquez, del Retiro madrileny, per situar
entre la nua arquitectura de metall un total de 29 peces de grans dimensions
realitzades en els últims deu anys. L’exposició Chaos-Saliva es presenta com “un
viatge a l’interior del cos humà”, segons va declarar l’artista. les peces apareixen en
tota la superfície, sense barreres, com “focus d’energia”. La programació del Museu
Nacional Reina Sofia es trasllada al centre del parc del Retiro.
El palau de Velázquez estarà ocupat fins al 30 d’abril amb les escultures de Jaume
Plensa. Per primera vegada, l’espai lluminós i l’estructura de ferro, vidre i plom del
palau de Velázquez apareix ocultar-se per destacar una escenografia basada en la
llum i el so al voltant de grans peces i instal·lacions.
La retrospectiva de Jaume Plensa abasta els darrers deu anys. Plensa arriba al
Reina Sofia després del reconeixement internacional de l’exposició de 1996 i 1997
que va recórrer la Fundació Joan Miró, de Barcelona; la galeria Nacional del Jeu
de Paume, de París; el Malmo Konsthall i la Städtische Kunsthalle de Mannheim.
A més de les peces exposades a Hannover i a Viena. A més realitza projectes a
França, Anglaterra, Japó i Santa Cruz de Tenerife (Illes, 1994). També intervé en el
teatre, amb escenografies per òperes, com L’Atlàntida, de Manuel de Falla, al Festival de Granada (1996), i La Dammation de Faust, de Berlioz, al Festival d’Òpera de
Salzburg (1996).
En la presentació de la mostra del palau de Velázquez, Plensa es va referir al concepte de Babel a la participació de persones de diferents països i la freqüent aparició de paraules i textos com a part de les peces. A les obres hi ha lletres en anglès,
alemany, espanyol, català i francès. “La llengua és un contenidor de memòria, és
un vehicle més. No sóc nacionalista. Em fascina la idea de Babel, aquesta barreja
d’estètiques i llengües “.
L’efecte Blake
La primera obra de l’exposició de Jaume Plensa, Wispern (1998), amb 21 recipients
de coure i uns platerets sobre els quals cauen gotes d’aigua, és un homenatge a
William Blake, que inclou textos dels seus proverbis de l’infern. Una frase de Blake,
“un pensament omple la immensitat “, és el manifest de l’artista, és l’efecte Blake.
Plensa es defineix com un escultor clàssic i diu que la seva obra parla de l’escultura en estat pur. Creu que és un error parlar de materials i d’escales. “És un problema d’energia, vibració, temps. L’escultura és com respirar normalment. “Les idees
de l’artista tenen formes de boles, portes, cabines, llums. A més de la llum i el so,
utilitza com materials ferro, neó,bronze,corda, alabastre, aigua, plàstic, vidre, parafina, niló i llana.
Chicago 2004
Jaume Plensa inaugura a Chicago una espectacular escultura amb aigua. La
69
Crown Fontaine que inclou imatges de 300 ciutadans anònims.
Després de més de quatre anys de treballs, inaugurà al Millennium Park de
Chicago. Es tracta de la Crown Fontaine -anomenada així perquè la família Crown
ha aportat gran part dels 13,7 milions d’euros que ha costat la peça-, una intervenció en la que l’artista realitza alhora una plaça, una font i un punt de trobada, tant
real com virtual, dels ciutadans de Chicago.
L’obra ocupa una superfície de 2.200 metres quadrats, recoberta tota ella de granit
negre. Al centre s’ha situat un estany rectangular amb les lloses de granit
suspeses sobre una piscina, el que permet al visitant caminar sobre l’aigua, que arriba
només tres mil·límetres de gruix. Durant els tres mesos més intensos de l’hivern,
degut que el fred intens gelaria l’aigua, l’estany estarà sec, però la resta de l’any,
com ja està succeint fins i tot abans de la inauguració oficial, són molts els nens i
joves que aprofiten per refrescar-se.
A cada extrem de l’estany, sorgint de l’aigua, ha situa dues grans torres de 16 metres d’alçada que ha construït amb blocs de vidre transparent. Tres dels costats
d’aquests blocs s’il·luminen amb diferents colors que van variant; les dues cares
interiors, les que donen a l’estany, estan recobertes d’una pantalla LED, en què
van apareixent, amb una freqüència d’entre cinc i deu minuts, cares de ciutadans
anònims de Chicago que s’han gravat gràcies a l’ajuda de l’escola de l’Art Institute
de Chicago. De moment s’han introduït 300 rostres, però està previst que es vagin
incorporant noves cares, fins a superar el miler. De la boca d’aquests rostres sorgeix també, de manera intermitent, un raig d’aigua, de manera que les imatges
animades es transformen en gàrgoles contemporànies.
Londres abril 2005
Plensa explora la dualitat entre cos i ànima a través de Wilde i Salomó. L’artista
exposa a Londres l’obra ‘Breathing’ per a la BBC .
Com un homenatge al silenci, Plensa també ha concebut una escultura en forma
de con invertit, amb una altura d’uns 14 metres, que s’elevarà sobre la seu renovada de la BBC.
L’Ha titulat Breathing (Respirant) aquest el seu primer treball públic londinenc
que, segons explica, “crearà un diàleg” amb l’antena de ràdio de la BBC i la torre
70
en agulla de la veïna església de Tots Sants. “Londres atravessa un moment molt
interessant d’activitat i creació, no només en l’art, sinó en tots els aspectes de la
societat. És un retorn molt agradable. Estic molt il·lusionat “, admet.
Les instal·lacions creades específicament per a l’espai londinenc, prenen formes ja
conegudes en la seva trajectòria com les cortines de paraules, les figures de vidre
transparent il·luminades en el seu interior, les balances de coure o les cabines de
vidre. “El fil conductor de la meva obra es descobreix en la representació d’estats
d’ànim”, diu. En aquesta ocasió, inserida en les escultures frases de les cartes de
presó d’Oscar Wilde i fragments del Càntic de Salomó com a metàfores de les presons terrenal i espiritual.
“El concepte de l’exposició està en la dualitat entre el material i l’immaterial, entre
el cos i l’ànima, el somni i desig. La base fonamental del meu treball s’assenta en
la dualitat, en la fricció entre dos oposats”, defineix . “Vull reivindicar”, continua, “el
Càntic dels Càntics, el poema eròtic, místic i sensual més total que existeix, i les cartes de Wilde com la millor literatura epistolar. El primer parla d’una presó espiritual,
és a dir, del cos com a lloc que no et permet anar més enllà amb el vostre esperit.
Wilde, en les seves cartes, parla d’una presó física, és a dir, la societat com a lloc que
no et permet anar més enllà amb el teu cos “.
I sobretot, Plensa vol recuperar el significat i importància de la paraula. “Les paraules s’utilitzen malament, es perverteix el seu contingut amb l’ús, es gasten i sembla
que els falta oxigen”, conclou.
Màlaga octubre 2005
Màlaga amb la llum i el so com a guies . L’escultor presenta 11 instal·lacions i
escultures en una mostra oberta fins al 8 de gener .
“He tatuat el meu cos de paraules escrites amb tinta invisible”. A Jaume Plensa li
diverteix jugar a despistar i l’obsessiona la literatura, que aboca a les seves obres.
“He crescut entre paraules i mai he tingut una cultura audiovisual “, diu. Onze instal·lacions i escultures, amb llum i so com a guies; mostren els referents literaris d’aquest escultor de perfil internacional en el Centre d’Art Contemporani de
Màlaga, Les onze obres estan disposades com a illes, sense relació entre elles. A la
instal·lació Song of songs, cortines de lletres formades pels passatges del Càntic
dels càntics de Salomó s’obren al pas dels visitants, i produeixen una suau dringadissa que recorda a les veus i murmuris humans.
A continuació, a Wanderers Nachtlied estan disposades dues cabines enfrontades gairebé tancades, amb aspecte de psiquiàtric, asfixiants. “Sí, és la meva obra
més neuròtica “, confirma. Al seu interior sentim el so de la sang mentre travessa
la jugular i la femoral de l’artista. “Un so molt profund i el més preciós que et puc
donar”, apunta. Les tres Gràcies s’inspira en una de les cartes que Oscar Wilde va
escriure des de la presó, en la que va esmentar problemes fonamentals com la
fam, la malaltia i l’insomni. Són tres figures il·luminades que s’eleven sobre la paret perquè la societat els sembla “un horror”, en paraules de Plensa.
“Si el ximple persisteix en la seva ximpleria, es convertirà en savi”, diu un dels
Proverbis del l’Infern de William Blake, i que Plensa ha gravat sobre címbals en la
seva instal·lació Wispern.
És l’obra que tanca aquest recorregut. Les gotes cauen capritxosament i a
manera d’un metrònom sobre aquestes campanes, il·luminats dins d’una foscor que
sembla sagrada.
València 2007
Jaume Plensa converteix el text en matèria
La mostra que va inaugurar el museu valencià exhibeix 4 cortines formades per
versos poètics que el visitant està obligat a travessar si vol contemplar l’exposició
en la seva totalitat. 29 poemes, de Baudelaire, Blake o Andrés Estellés, que produeixen un estrany efecte: “Quan l’espectador passa a través de les cortines viu una
experiència bella, perquè, sense ell, la cortina no existeix”, afegeix Plensa, que rendeix un doble homenatge, en aquesta curiosa instal·lació interactiva, “els poetes” i
“al record infantil d’anar a comprar amb la meva mare i travessar aquestes cortines
que servien per espantar les mosques “.
Cortines a part, Plensa treballa amb resina de polièster i acer inoxidable per
crear aquestes caps humans en les que la llum que les projecta té un paper tan
important com la pròpia obra. “Com a autor sempre m’he sentit fascinat pel pas
de la foscor a la llum”, explica l’escultor barceloní. Una llum que potencia ja no
l’escultura en si, sinó “l’espai buit que l’envolta, perquè en escultura es parla massa
de l’objecte i molt poc de l’espai al voltant d’aquest”. Un espai, format per lletres,
poemes, paraules o simplement aire, lleuger, etèri.
Arco 2008
Poesia en tres dimensions : Oscar i Irma. La màgia de l’art permet crear parelles impossibles. Com aquesta, entre un escriptor irlandès del segle XIX i una
immigrant dominicana a l’Espanya de principis del XXI.
Oscar Wilde va ser condemnat a treballs forçats, segons Plensa, per defensar la bellesa. I des de la presó de Reading, Wilde va escriure una carta que es va publicar al
diari The Daily Chronicle el 24 de març de 1898. La missiva estava encapçalada per
un advertiment: “No llegeixi això si desitja ser feliç avui “. I en ella, l’autor de Balada
de la presó de Reading denunciava les crueltats del sistema penitenciari anglès:
“Hi ha tres càstigs permanents que la llei permet a les presons angleses: la fam, l’insomni i la malaltia “. Aquell trinomi fascina Jaume Plensa. Els tres problemes de la
presó es corresponen, va pensar, amb els problemes del cos.
Irma és una dona dominicana que va venir a Espanya per treballar i tirar endavant
els seus fills. Es va instal·la · lar a l’extrarradi de Barcelona i trobar un treball a Sant
Just Desvern, a la casa d’un escultor anomenat Jaume Plensa. Amb el temps, Irma
va obtenir els papers i va aconseguir portar amb ella als seus nens. “És emocionant”, diu Plensa, “pensar com ha lluitat per aconseguir ser espanyola”.
A petició de l’artista, un dia Irma va introduir el seu cap en un sofisticat escàner
que va examinar els seus volums i desenvolupar un model en tres dimensions.
Una altra màquina va convertir aquest model virtual en un cap de foam de dos
metres d’alt, que va servir de motlle per a realitzar una escultura buida de resina.
I en aquell rostre translúcid, en els pòmuls gegants d’Irma, l’escultor enganxa les
tres paraules: hunger, insomnia, disease.
“Vaig voler parlar d’una cosa que sento molt proper: el sentit del lloc”, explica. “A
mi, que no crec en països ni en fronteres, el tema d’acceptar gent que ve d’altres
llocs em preocupa especialment. Em sento estranger a tot arreu, i això m’agrada.
Aquesta peça pot ser un homenatge als estrangers. Aquestes tres paraules, com les
tres Gràcies, escrites a la cara d’una persona, suggereixen que el cos és en si mateix
el lloc. Que el teu lloc no és un país. Que tu et desplaces amb la teva memòria, tot el
teu territori. I que, per tant, com més diferents siguem, millor, perquè podrem intercanviar més informació “.
Andorra, gener 2014
Plensa posa piques a Andorra
71
L’artista porta les seves escultures poètiques al centre del país dels Pirineus .El
conjunt és el primer que inaugura després de guanyar el Premi Velázquez
L’escultura consisteix en set figures humanes d’homes que s’agafen amb els braços
les cames doblegades. Estan creades en resina epoxi i fibra de vidre de 2,1 metres
d’altura i totes romanen assegudes sobre uns enormes pals d’acer de 10 metres.
Des de la seva alçada, semblen mirar a l’infinit, buscant entre els edificis que envolten la plaça, els cims nevats dels Pirineus. Pel dia “Semblen porcellanes recent
mullades”, però és a la nit quan arriben a la seva plenitud ja que, il·luminades
de diferents colors que van canviant, “semblen conversar creant vincles entre ells,
formant una comunitat”, va explicar Plensa durant un passeig per aquesta plaça
dura d’edificis grisos de pedra i vidre en la que les seves escultures estan cridades
a esdevenir un nou reclam per visitar la zona i aquest petit país.
El conjunt és el primer que inaugura a tot el món després de guanyar al novembre el Premi Velázquez a tota la seva obra. “És el que més directe m’ha arribat
al cor”, va tornar a repetir l’artista que en només dos anys ha rebut alguns dels
reconeixements artístics més importants d’Espanya, com el Nacional
d’Arts
Plàstiques el 2012 i Nacional d’Art Gràfic a 2013.
Plensa va evocar davant de les seves figures als monjos estilites de Constantinoble que al segle V es van retirar a la muntanya a pregar. I són set, va dir, per les set
parròquies andorranes. “L’art redefineix i ajuda a veure de nou el que ens sembla
conegut. I això a Andorra és fonamental. Aquest carrer tan estret i amb pressió sembla l’ànima en el cos, que quan creix no cap en el cos. Aquestes escultures semblen
voler sortir cap amunt, per escapar. I això obliga a la gent a mirar cap amunt “.
Entrevista Agost 2014, El País.
PREGUNTA. Durant els vuitanta, el significat de l’obra era a la superfície del cos
de l’escultura, en aquesta frontera dinàmica entre el que pensem com intern i privat-el comportament del material- i el que reconeixem com extern i forma final.
Llavors es veien els accidents ocorreguts en el procés de fosa, i això constituïa
l’evidència visual del pas del medi d’un estat a un altre. Ara ja no hi ha un èmfasi
en el fer, vostè ja no és l’artífex, els seus operaris executen les escultures amb materials molt diversos -polièster, fibra de vidre, alabastre, fusta, acer inoxidable- que
apareixen polits gairebé fanàticament. Quina ha estat la cadena evolutiva al llarg
d’aquests trenta anys?
72
RESPOSTA. El material no ha estat el fonamental en la meva obra, malgrat haver
experimentat molt amb ell. sempre he dit que el gran material són les idees. L’art
no és una adreça, sinó la conseqüència de la teva vida. evolucionant com a persona, l’obra creix amb tu. A poc a poc vas trobant la forma de fabricar i generar
silenci, que és una de les meves obsessions. Potser hi ha artistes que intenten
perpetuar el gest i jo el que he intentat sempre és fer-ho desaparèixer. En la forja
buscava l’origen del món: feies un forat a terra, tiraves ferro fos i quan es refredava havia nascut un objecte, no havia retoc. Això que poèticament és d’una gran
bellesa acabar sent un estil i ho vaig abandonar. No representava el que sentia,
perquè en aquell moment buscava una transparència que el ferro ja no em podia
donar. Un dia, veient sortir el ferro fos del forn, em vaig preguntar com sent aquest
un material tan pesat i opac, en estat líquid era només llum. La llum va començar
a entrar en la meva obra. El vermell, exactament el mateix color que tenia el ferro
quan estava líquid. Cada vegada tenia més necessitat que el material fos translúcid. Vaig començar a utilitzar resines, vidre, so. Va ser un moment de grans canvis.
Tot em portava a buscar l’absència, més que la presència.
P. Una de les seves últimes peces, a Andorra, representa set estilites pujats a un
pal, el color realça la coherència material de l’escultura vista com una cosa física,
i afavoreix el funcionament de l’obra com imatge. És un nou pictoricisme, un decorativisme?
R. Aquestes obres vénen de molt enrere, potser de la llum que vaig descobrir al
ferro fos. Valente té un poema molt bonic que diu: “En quin lloc del meu cos et
trobes, ànima, que et vaig necessitar i no em vas donar auxili”. M’agradava aquesta
idea del cos com a lloc amb l’ànima perduda en una de les cantonades, com una
llum movent-se. Fa anys desenvolupant aquestes peces de resina. La primera va
ser a Berlín, l’escultura tenia altaveus amb el so de la meva sang, i una càmera interactiva que quan s’acostava algú transformava els colors. Aquest va ser el preludi
de Crown Fountain, que també usa la llum com aquesta energia que tots portem
dins, i que em recorda al meu primer viatge al Brasil, a les cerimònies de candomblé i Macumba, on vaig descobrir l’aura dels cossos. Sí, aquestes obres tenen
aquest punt pictòric. A Andorra s’uneix a la idea de la persona que decideix residir
a la part alta d’una columna, aquesta posició dels estilites de Constantinoble que
van voler separar-se de la societat habitant columnes d’edificis en ruïnes. vaig fer
el primer a Lausanne, després a Jacksonville (Florida). A Niça, el Govern francès va
imprimir un segell amb ells, segell que viatja! Em va encantar. Després al Regne
Unit, Mèxic ... M’agradaria poder sobrevolar el món i veure aquests pals elevant
com una comunitat global de poetes. La primera d’aquestes obres va ser La Llarga
Nit, en homenatge a Vicent Andrés Estellés, un poeta absolutament incomprès.
Va escriure, referint-se a la responsabilitat del poeta: “No t’han parit per a dormir,
t’han parit per estar despert en la llarga nit del teu poble”.
1.Crown Fountain
2. In The Midst Of Dreams
3.The Painted
4.No disparen al artista
GALERIA FOTOGRÀFICA de JAUME PLENSA
5.The heart of trees
6.Dialogue
7.Como un soplo
4.
1.
5.
7. .
2.
2.
6.
3.
6.
7.
73
1.
74
2.
3.
1.Breathing
2.Conversation à Nice
3.World voices
75
MARTA BISBAL TORRES
Marta Bisbal Torres inaugurava el passat 20 d’agost una exposició sobre fotografia
de la llum amb el títol de Kosmos, a la sala Gòtica de l’Institut d’Estudis ilerdencs,
a Lleida. Considerem que malgrat tenir poca trajectòria, el seu treball té una relació força propera amb el nostre projecte. Així doncs, Marta Bisbal és una de les
opcions femenines amb la qual, apostem en el nostre festival.
L’artista de Mollerussa nascuda el 1974, es va llicenciar en Dret per la Universitat
de Navarra i té un Màster en Periodisme per la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en la Llibertat d’Expressió i el Dret a la Informació, obtenint el doctorat
en Dret a la Universitat de Lleida. A partir de 2010 va decidir canviar de rumb o, si més no, obrir una nova via d’experimentació, iniciant els estudis de Fotografia Artística a l’Escola d’Art Municipal
Leandre Cristòfol de Lleida. De fet, des de 2007 s’ha interessat per la fotografia com
a eina de recerca i reflexió personal.
kosmos l’obra
L’artista reflexiona sobre la seva darrere obra, una sèrie de fotografies que plasmen l’art de la llum. L’exposició neix arrel d’una mudança que va fer l’artista, i va
començar a observar i a fotografiar com incidia la llum a les parets buides. Bisbal
diu que:-“A la nova casa hi vaig viure un temps amb les habitacions gairebé buides. A les parets blanques s’hi succeïen projeccions de llum, que entraven impetuosa-ment per la finestra o s’escolaven tímides per sota la persiana mig abaixada.
De tant mirar vaig decidir “escriure les habitacions” o “escriure la casa”, com diria
Gaston Bachelard, endinsar-me en aquesta intimitat, en la relació amb el nou espai
i els seus vincles amb l’exterior.
M’he detingut. He mirat a la paret. He reconegut la qualitat musical de la llum, el
ritme del sol en la seva aventura, la claredat i la profunditat del cel d’est a oest, la
lluna sobre les faroles i el jardí, o les llums espontànies en les terrasses dels meus
veïns. Cicles de vida, empremtes de llum en un temps i espai evolvents.”
76
EULÀLIA VALLDOSERA
L’artista Eulàlia Valldosera té una manera diferent de treballar amb la llum, a partir
del seu treball artístic forma cossos fruit d’una dimensió personal marcada per la
tendència a l’autoafirmació com a dona artista.
Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà
la fotografia i el vídeo al seu treball. L’obra El melic del món (1990) significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció. Durant els anys noranta
es decantà progressivament per les instal·lacions, en les quals recrea ambients
domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de
llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També utilitza el seu propi
cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre
la identitat de la dona com a individu i com a ésser intel·lectual. Durant la dècada
del 1990 presentà treballs en esdeveniments internacionals, com Manifesta 1 i la
Biennal d’Istanbul (1997). L’any 2000 se n’exposà una mostra retrospectiva a Witte
de With, de Rotterdam, present a la Fundació Tàpies de Barcelona al començament del 2001 i per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d’arts visuals
concedit per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 presentà una altra retrospectiva, al Museu Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía, de Madrid, amb l’obra
Alma Mater, una instal·lació monumental multicanal creada expressament per a
aquesta ocasió. L’any següent, a la galeria Joan Prats de Barcelona presentà la
videoinstal·lació Dependència mútua, sobre les desigualtats socials.
Treballa amb projeccions lumíniques per a realitzar les seves instal·lacions, on
hom hi pot veure reiterades al·lusions als estereotips femenins i al sexe.
En les seves instal·lacions realitza una lectura minuciosa del seu propi cos, projectant-lo en un entorn asèptic i immediat, habitacions buides o matalassos col·locats a terra. El cos, indissociable del pensament, ocupa l’espai i es relaciona com
un atrezzo d’objectes de consum domèstic, cosmètics, productes de neteja i medicaments, els quals fixen la seva dimensió personal.
77
MAYTE VIETA
El maig del 2002, l’artista Mayte Vieta va inaugurar una mostra titulada Corredores
de Luz en el Museu de la Universitat de Alicante.
classe de referència espacial o temporal. Amb aquesta obra i la resta d’obres de
l’artista aquesta, mostra un interès rellevant pel silenci, la llum, la fragilitat humana i la mort.
Vieta neix a Blanes al 1971 i participa en més d’un centenar d’exposicions, tant individuals com col·lectives, des de principis dels noranta, ha mostrat el seu treball
en importants cites internacionals. Entre les seves últimes cites destaca la seva
compareixença a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona.
VICENÇ VIAPLANA
L’exposició integrava deu instal·lacions: Silencio (1999-2000), Vértigo (2002), A ciegas (2001-2002), El cuerpo enjaulado (2000), Tarde de encuentro (2002), Corredores de luz (2002), Latente (2001), El columpio (2000), Los miradores. A través de
las paredes (1992) y Animales del tiempo (2002). La mostra fou comissariat pels
Tècnics d’ART del MUA . Corredores de luz engloba en un únic espai gran part del
treball conceptual que ha realitzat Mayte Vieta al llarg de la seva trajectòria professional. Les instal·lacions que ofereix son la mostra d’una interessant combinació de fotografia i peces escultòriques d’un intens simbolisme, que transmeten
missatges íntims de gran força emocional. Marcada per una tendència a fusionar
imatges i a cercar el moviment a través de la llum, l’artista crea imatges tridimensionals amb la intenció d’introduir el que observa. La mirada té un gran pes en
l’obra de l’artista, per això és molt freqüent l’ús de lents, de miradors, de miralls i
les superfícies reflectant ja que segon diu l’artista:-“Els mirall provoquen el moviment, deformen, alteren l’espai englobant a l’espector amb el seu propi reflex”. I en
aquest joc de realitat i ficció, la llum té un paper rellevant, ja que “dibuixa tot el que
nosaltres ens envolta, crea vides.”. Per això la gran majoria de les fotos de l’artista
estan retroiluminades amb llum natural o artificial.
L’artista retrata un cos femení nu a escala natural suspès en l’aigua enmig de la
foscor de la nit, puntualment il·luminat per un focus de llum que revela la seva
presència enmig de l’abisme ingràvid, buit i silenciós del mar, eliminant qualsevol
78
Vicenç Viaplana neix l’any 1955 a Granollers, les seves pintures, realitzades amb
una tècnica personal a base de l’ús de pigments i coles, ens produeix una impressió de misteri que atrapa la nostra atenció. Mescla elements auto referencials i
imatges de la realitat fora de context, les propostes de Viaplana apareixen parades
en el temps, situades sempre entre els límits del possible, en un permanent diàleg
sobre el vuit. Condueix sense cap mena de dubte a l’espectador al límit de l’estètica.
A les seves pintures, l’artista guanya matèria a la llum, com qui guanya terra al mar.
Tanmateix, aquesta suposició, que naufraga ben aviat al mar de dubtes que el
seu llenguatge pictòric provoca en l’espectador, s’esvaneix amb la llum, una força
natural que aquest artista fa anys que tracta des d’una estètica ben personal. L’obsessió de l’artista per fer palpable les coses immaterials i etèries mitjançant la captura d’efectes lumínics i exhibint-los com a esdeveniments que passen sobre les
coses denota un cert treball artístic considerable.
Es tracta d’una recerca que implica el temps, que transcorre amb la llum, la qual
Viaplana filtra pel sedàs de capes i capes d’acrílic, a manera d’onades que transporten elements de tota mena, com ara pols, sediments, objectes, formes, ombres, etc. Onada a onada, la claror penetra, per transparència, els estrats plàstics
que la contenen, i així embolcalla els elements que l’artista ha anat incorporant
com si els fotografiés, tot situant-los davant la seva cambra fosca; i el temps els fa
aparèixer.
Cada obra seva és un experiment nou, en el qual ell va acumulant experiències i convivències amb els elements tractats. En resulta un cúmul de sumes i
restes que van desdibuixant cada moment plàstic aconseguit, i que s’acaben
diluint bo i deixant un rastre mínim, un haver estat alguna cosa per un instant.
D’aquesta manera, Vicenç Viaplana ens mostra un palimpsest d’intents que
llambreguen en aquesta mar d’onades acríliques contenidores de llum, i,
amb l’acció abrasiva del dissolvent, fa, de l’atzar, destí, en el moment d’eliminar, o deixar, allò que va existint i desapareixent en cada onada. El resultat n’és el potencial d’allò negat a cada capa, de tot el que només ell
ha pogut veure, i que mai no serà, però que roman absort al si d’allò que
transparenta aquesta llum intensa que sempre traspua a les seves teles.
Aquestes, des de la immensa subtilesa cromàtica que recorre pregonament tots
els matisos del gris, dels blancs a les foscors del blau, del roig i del verd, submergeixen la mirada més enllà de la imatge observada. Ens captiva la intimitat que hi
batega sense revelar-se mai del tot.
ARTISTES INTERNACIONALS
A continuació, farem un compendi de les obres que hem considerat oportunes
per tal, de visitar el nostre projecte dins de l’espai zero dedicat a la col·laboració
internacional.
Artistes que treballen amb el focus de llum, els que creen instal·lacions tècniques
i finalment els que empren la llum solar.
FOCUS DE LLUM
Es tracta de treballar únicament amb la projecció d’un o diversos focus sobre una
part de l’escultura. Al il·luminar l’obra, es pot veure l’altre part i així és, tot cobra
sentit i el missatge esdevé complet. Alguns dels artistes que treballen amb el focus
de llum son:
TIM NOBLE & SUE WEBSTER
Britànics nascuts a Stroud al 1966 i a Leicester al 1967.
Ambdós han cursat Belles Arts al mateix centre educatiu.
Han realitzat nombroses escultures, sempre una línia clara. La força del contrast, el joc de la contraposició, aconseguint crear un moment impactant. La sèrie d’escultura-projecció de sombres té una gran complexitat tècnica
YUMI YAMASHITA
Nascuda al Japó però viu a Nova York. La seva formació acadèmica també tingué
lloc als Estats Units, encara, que es poden veure fortes influències de la seva cultura en la seva obra. Origami, jocs d’ombres i dibuixos amb un detall i una tècni79
ca molt elaborada. No només treballa amb origamis, també realitza treballs amb
peces de fusta o amb planxes de metall tallades, que al projectar-hi la llum contra
elles, s’aprecien siluetes.
Tota la seva obra son figures humanes en diferents actituds i rostres, en tots els
seus treballs es pot apreciar el temps i la sensació que tot és etèri i efímer. Emprant paper d’origami, Yamashita doblega i plega el paper de tal forma que crea la
sombra d’una silueta
FRED EERDEKENS
Neix l’any 1951 a Bèlgica i s’ha especialitzat en escultura d’ombres que
reflecteixen idees, pensaments i vides
senceres. Les obres d’aquest artistes
es col·loquen en un lloc fora del comú,
on cada lletra neix sense voler i va formant poc a poc un significat, un profund missatge de reflexió a partir d’una
simple llum contra una paret. Aparent80
ment, a l’observar les seves obres no veiem més que un filferro o una sèrie d’objectes penjant del sostre sense cap funció aparent, però, al projectar una llum des
d’un cert angle, resulta que descobrim que la sombra reprodueix un text.
DAVY AND KRISTIN MCGUIRE
Matrimoni Interdisciplinari, al 2011 van crear The Icebook, una teatret en miniatura que barrejat amb les vídeo projeccions sobre paper esdevé una mini realitat a
través de l’art de la llum. L’obra va voltar per 12 paisos diferents. Han fet adaptacions de guions originals i fins i tot, han treballat amb el director de cinema anime
Hayao Miyazaki. S’inspiren amb les històries fantàstiques, amb els contes de por i
amb la construcció d’un món màgic a través dels teatrets de cartró retallat.
MEGUMI KAJIWARA I TATSUHIKO NIIJIMA
Artistes japonesos que mesclen la literatura infantil amb l’art de la llum. Han creat
un Motion Silhouette, conte interactiu per infants que inclou objectes en 3D entre
les seves pàgines. Si una llum reflecteix directament a l’objecte aquest cobra vida
i és així com creen un conte interactiu on la bellesa de la màgia de les imatges
recau en l’art de les projeccions i les ombres xineses.
tècniques, on el protagonisme el té únicament la llum i l’espai. Generalment son
efímeres
BRUCE MUNRO
JOHN V.MUNTEAN
Una escultura Magic Angle sembla ser res més que una talla de fusta abstracte,
travessada amb una vareta i muntada sobre una base. No obstant això, quan s’il
· lumina des de dalt i gira en l’angle màgic (54.74º) es projecten tres ombres que
s’alternen. Cada 120 º de rotació, les ombres amorfes evolucionen en formes independents. La nostra interpretació científica de la naturalesa sovint depèn del
nostre punt de vista. Tot depen de la perspectiva en que es miri.
Nascut a Devon al 1959, estudia Belles Arts a la Politècnica de Bristol,
Es va traslladar a Autralia al 1984, on
va crear una empresa de disseny comercial que proporciona la senyalització de publicitat per clients corporatius. A la seva tornada al Regne
Unit l’any 2002 es va establir com a
dissenyador d’il·luminació.
Es tracta d’un artista de la instal·lació britànica. La seva obra més coneguda com
a Camp de llum, s’ha exhibit per primer cop al Victoria and Albert Museum al 2004
i després d’exhibir el seu campt de llum, l’artista desenvolupà una versió a major
escala per Knoll Camp Llarg a Wiltshire, un camp adjunt al seu taller que travessava un camí públic. Munro va ser convidat a crear el camp de la Llum al Eden
Project a Cornualles l’hivern del 2008. La instal·lació consta de 6.000 barilles acríliques, amb esferes de vidre transparents, cada una amb un cordó de fibra òptica
ANTHONY MCCALL
INSTALACIONS TÈCNIQUES
Aquestes obres es caracteritzen perquè el propi objecte projecte la llum. Ja poden ser lampades més decoratives que al realitzar una instal·lació de varies, creei
un ambient que transmet sensacions i missatges. O simplement, creacions més
Conegut per les seves instal·lacions sòlides de llum, una
sèrie que va començar el 1973 amb la seva línia seminal un
cono, en la que una forma volumètrica composta de llum
projectada, evoluciona lentament en l’espai tridimensional. Es tracta d’instal·lacions més fredes, un art més tecnològic. Els elements tècnics com projectors o focus de
llum, pantalles o el propi espai, son neutres i sense disseny,
totalment funcionals. Son obres més interessades en transmetre a l’espectador i interactuar amb l’espectador.
81
FOTOGRAFIA LUMÍNICA
ALESSANDRO LUPI
El centre d’investigació Alessandro Lupi es centra a
la llum, en el desenvolupament de les instal·lacions,
nous mitjans on el color, la llum i l’espai es fusionen
dinàmicament. Lupi empra per tal de crear les seves
obres els anomenats fluorescents de densitat, fils de
poliamida pintats un a un amb pintura fluorescent
il·luminat per la llum de color negre. Els subjecte son
normalment cossos tridimensionals representats
d’una manera estàtica o cinètica. Cada obra sembla
crear el seu propi mon, centrant-se en la idea d’inversió. En les seves obres s’observa el joc i la dualitat entre l’exterior i l’interior i la llibertat i la presó de la mort.
KIM PIMMEL
Disenyador de Sant Francisco i fotògraf ha creat una llarga exposició de llum a través de la fotografia emprant una sèrie d’objectes comuns i tecnologia de la llum.
Empra els Led’s, micro ordinadors, servidors i altres mecanismes de llum com la
pantalla d’un I-phone, Ha exposat el seu treball a Flickr i ha produït diversos vídeos a partir de tècniques experimentals amb fotografia.
LLUM SOLAR
Escultures que dinamitzen amb el seu entorn i amb el clima, en aquest aspecte
l’ésser humà no pot interferir en l’escultura, és el sol o l’absència d’aquest el que fa
que l’escultura estigui completa o no.
JIYEON SONG
Artista gràfica, es dedica en gran part al món de la
tipografia i del disseny editorial, és un clar exemple d’escultura solar. Aquesta escultura també
és un poema en moviment. Mentre el sol travessa les perforacions, es van formant paraules que
depèn de l’hora del dia, formen un poema diferent.
La temàtica gira a l’entorn del naixement d’una
nova vida durant el solstici d’estiu i és una reflexió
del pas del temps durant l’hivern. L’obra es titula
Pavelló del Poema d’un dia.
82
ANDREI AND SERGIU COSMA
Germans i fotògrafs, nascuts a Romania han
creat l’associació PhotoCosma on reprodueixen els seus treballs fotogràfics i els exposen a tots els públics. Ells fan viatges junts
i gràcies a la llum, els plans i els processos a
l’hora de realitzar una imatge acaben creant
unes perspectives destacables.
SHARON JOHNSTONE
Fotògrafa anglesa que produeix fotografia fascinant a través de la mescla entre
aigua i llum. Son fotos al detall que deixen entreveure cada partícula d’aigua i aire
que ha captat l’artista obtenint una sèrie de fotografies d’allò més artístiques.
creat explícitament per veure la ubicació de l’obra en temps reals i redirigir a
l’usuari al mapa interestal de creacions personals. Cada punt d’ubicació ve representat per el carrer i número on s’ubica i si es tracta d’un centre escolar, el nom
del centre.
REFERÈNCIES
Ens hem inspirat en les següent pàgines i aplicacions per poder desenvolupar la nostra web en termes estètics:
GOOGLE EARTH
Ens permet interactuar amb l’espai, conèixer rutes i crear-ne de pròpies a més de
visitar cada punt planetari a partir del zoom com si fóssim realment en el carrer en
que ens hem situat. La realitat visual del programa és molt complexa i el desenvolupament incomparable amb cap altre aplicació. És per això, que google earth és
el nostre principal referent.
DESENVOLUPAMENT WEB I APLICACIÓ
ASPECTES FORMALS DE LA WEB
La primera base del projecte és la web, el seu objectiu és cobrir el projecte i poder-lo
desenvolupar correctament. No es busca entretenir o crear quelcom especial sinó
que aquesta és el suport tecnològic que explicita on es troba cada punt del projecte. Per tant, en aspecte formals ha de ser senzilla d’emprar, ha d’englobar totes les
obres detalladament i conduir a l’usuari a un mapa interactiu
83
IMOS DE SMART GALAPPS
TRIP JOUNAL
Guia social de Galicia, on pots trobar punts d’interès de menjar i tabernes. A més,
té la base de dades més gran de plantes gallegues: més de 900 arenals en un sol
clic. Si t’interessa més informació et guia a la Oficina de Turisme més pròxima. Ho
localitza tot i és molt funcional a més de tenir un disseny pràctic i útil.
Realitzada per iQapps és un diari de viatge i és l’aplicació de viatge definitiu ( guanyador del Android Desafiament per al Desenvolupament ) per realitzar un seguiment , registrar , documentar i compartir els seus viatges amb amics i familiars
.Et permet crear un quadern de viatge ric en mitjans de comunicació de les seves
experiències de viatge i compartir-los amb amics i familiars . Et permet fer servir
més fàcilment waypoints. Pots crear el teu viatge amb uns senzills passos en una
pantalla principal . Els llocs ara s’anomenen Waypoints.
YOUCAMP EU, J20R
Guia de càmpings d’Europa
més completa d’Android,
publicat en 5 idiomes, amb
més de 7.800 càmping en
30 països diferent, controlat
per EDICIONS JD. Cada càmping proporciona informació
completa sobre les seves intal·lacions, cosa que també
trobem en el nostre projecte,
un llistat de característiques.
Més informació : categoria , la ciutat , la ubicació GPS , pàgina web , correu electrònic , telèfon , càmpings fotos, ...Et permet administrar els càmpings favorits .
Mostra al mapa la ubicació GPS actual.No necessita connexió a internet per funcionar ( a excepció dels mapes ) . Té un disseny molt original i funcional i permet
a l’usuari navegar-hi amb facilitat a través de moltes imatges.
84
ALDIKO BOOK READER PREMIUM
Ens hem fixat en aquesta app perquè la manera com s’exposen els llibres és molt
original i interectiva. Té Suport EPUB , PDF , així com Adobe DRM eBooks encriptades . eBooks dona suport de les biblioteques públiques . Experiència de lectura totalment personalitzable : ajustar la mida de font , tipus de font , tipus de lletra i els
colors de fons , marges , alineació , interlineat , així com la brillantor per adaptar-se
millor a les seves preferències. Estem davant d’una interfície fàcil d’usar: Aldiko
Book Reader suporta tant els telèfons Android com les tabletes. L’usuari accedeix
al llibre i pot posar-hi marcadors, notes i llums destacats.
entorns virtuals bastant rudimentaris. Avui en dia, disfrutem de smartphones i
aplicacions que combinen el món real amb el virtual. A continuació farem un repàs detallat d’algunes d’elles.
MATARÓ, APLICACIÓ PIONERA.
CONCLUSIONS
Per tal de desenvolupar una web amb totes les característiques necessàries necessitem tenir present la funcionalitat de la web i l’objectiu d’aquesta.
Les referències ens ajudaràn a l’hora de dissenyar la web estèticament parlant.
Hem pensat que cada secció tindrà un color alternant els colors del nostre projecte, del nostre emagotip a més, que cada artista vindrà representat per una tipografia característica. El mapa interactiu vindrà marcat amb waypoints i el mapa
interestelar també.
APLICACIÓ DE REALITAT AUGMENTADA
Ja no podem dir que Internet és el futur perquè és part circumstancial del nostre
present, tampoc podem fer una rotunda afirmació dient que la realitat augmentada
és el futur però el que està clar és que cada vegada més, surten al mercat aplicacions pensades per l’entreteniment, el turisme i l’art. La realitat augmentada i la realitat virtual son conceptes que considerem innovadors, però en realitat comencen a
definir-se a mitjans del segle passat. Al 1962 veia la llum una invenció anomenada
Sensorama, un simulador amb imatges, so, vibració i olfacte, obra de Morton Heilig,
director de fotografia nortamericana, culpable de fabricar una eina que generava
Aquesta primera aplicació és la més propera a nosaltres, s’ha desenvolupat a Mataró i ha estat creada a través d’una exposició pionera anomenada Mar de fons.
Ca l’Arenas inaugura una exposició pionera que uneix pintura, dispositius mòbils,
reconeixement d’imatges per realitat augmentada i Viquipèdia. La mostra porta
per títol “Mar de fons” i presenta un recorregut per obres de temàtica marina dels
fons municipals, amb especial protagonisme d’artistes locals com els germans
Jaume i Jordi Arenas. El valor afegit d’aquesta mostra, pionera però, és que l’espectador hi podrà interactuar utilitzant el telèfon mòbil i experimentar amb realitat augmentada.
Si una obra s’enfoca amb un mòbil de nova generació o tauleta tàctil, automàticament és identificada i a la pantalla del dispositiu hi apareix informació que
permet enllaçar amb l’article de Viquipèdia corresponent, per exemple, a l’autor.
La comissària de l’exposició, Alexandra Prats, explica que és la primera vegada que
s’aplica aquest tipus d’aplicació en l’àmbit dels museus. “Mar de fons” no neix com
una exposició tancada, sino amb voluntat de ser una mostra participativa. Per això
es convida el públic a fer de comissari. A través de la pàgina de Facebook del Museu de Mataró, es podrà votar quines obres del fons es vol veure exposades i, a la
vegada, es podran proposar creacions pròpies per evidenciar com cada persona
viu la relació amb el mar. Aquestes obres pròpies, si reben prou “m’agrada” al Facebook, també podran acabar formant part de l’exposició de Ca l’Arenas.
Aquest projecte neix de la col•laboració amb l’empresa
MKTCultural i sota el comissariat d’Alexandra Prats. A més,
el fulletó de la mostra també permet captar les obres que es
poden veure amb realitat augmentada. D’aquesta manera,
l’espectador “es pot endur a casa” el catàleg de l’exposició.
La temporada de Ca l’Arenas comença també presentant
l’exposició itinerant a la planta baixa “Retrats de mar”, una
coproducció amb la Xarxa de Museus Marítims de la Costa
Catalana, a la qual pertany el Museu de Mataró
85
LEARN AR
Eina tecnològica educativa amb Realitat Augmentada, és una nova eina d’aprenentatge interactiu. Es tracta de deu programes d’estudi per mestres i estudiants,
que els ajuda a explorar mitjançant la combinació del món real amb continguts
virtuals, emprant una càmera web. El paquet de recursos consisteix en activitats
de matemàtiques, ciències, anatomia, física, geometria, educació física i idiomes.
Els 10 recursos de realitat augmentada learnAR estan disponibles sense cap cost.
Tot el que necessites és : imprimir els marcadors de PDF paquet de recursos (per
sota) , connectar la webcam i començar.
WORDLENS
Aquesta app permet traduir les paraules que apareixen en una imatge real.
Només has de fer una foto de qualsevol text desconegut com un anunci,
un menú, instruccions... i s’obté una
traducció instantània sobre el mateix objecte. El procés és molt senzill:
el software identifica les lletres que
apareixen en l’objecte i busca la paraula en el diccionari.
86
Un cop es troba la traducció, la dibuixa en el lloc de la paraula original. L’aplicacio
és ideal per els viatjants que necessiten conèixer de manera ràpida i fàcil el significat d’alguna paraula. De moment, el programa ofereix traduccions de l’anglès a
l’espanyol i de l’espanyol a l’anglès però, el pas següent és incorporar-hi llengües
com el francès, l’italià i el portuguès..
WIKITUDE WORLD BROWSER
Una de les 50 millors aplicacions per Android i guanyadora del programa de Realitat Augmentada per telèfons mòbil de l’Augmented Planet. Disponible per iPhone
3GS. Wikitude World Browser funciona com una enciclopèdia del futur. Presenta
un menú senzill i una guia amb milers de recomanacions sobre bars, hotels, restaurants, botigues i serveis. Des de qualsevol lloc del planeta t’ajuda a localitzar
i compartir a les xarxes socials, tot el que ens passa. Si una persona tuiteja a una
distància no massa gran de tu, el teu mòbil ho intercepta i t’explica quina és l’activitat que aquella persona ha desenvolupat o quina és la seva opinió sobre el
servei rebut
LAYAR
POINT & FIND
Layar és el navegador de realitat augmentada per excel·lència. Per entre el seu funcionament només cal seguir aquest exemple: vols localitzar una botiga de sabates
a la teva ciutat, accedeixes a Layar i t’apareix una capa amb totes les botigues de
sabates que contenen la localització, només cal carregar una capa i la càmera del
nostre Android s’activara llavors només haurem de seguir les instruccions reals
del mòbil fins arribar-hi. A més podrem consultar abans quin tipus de producte
venen i la opinió dels compradors. Es pot aplicar en tot els àmbits, si per exemple
vols veure com comprar un producte que surt en una revista col·loques el mòbil
davant del producte i et redirigeix a la pàgina oficial on poder adquirir-lo. Si vols
contactar amb una persona que surt en un anunci, col·loques layar i la càmera
web just a davant i si aquesta persona té un perfil a les xarxes automàticament t’hi
pots posar en contacte. No hi ha barreres de cap tipus amb Layar
Connectes l’aplicació i fas una fotografia d’un pòster d’una pel·lícula, s’obté automàticament informació sobre aquesta, on comprar entrades i opinions i crítiques sobre el film. Si vols aconseguir el millor preu d’una peça de vestir, mitjançant Point and find, obtens els preus més econòmics i la geolocalització de les
botigues més properes.
JUNAIO
Desenvolupat per PublicAdCampaign I per The Heavy Project, és un navegador
de realitat augmentada pensar per Ipod, Iphone I Ipad que , bàsicament permet
depurar i substituir la publicitat existent de la via pública per continguts artístics.
Un exemple és com els ciutadant de Nova York substitueixen tots els cartells publicitaris per obres d’activistes i artistes independents.
87
GOOGLE GOGGLES
De la mà de Mountain View arriba Google Goggles. Una aplicació que permet interceptar qualsevol objecte, identificar-ne el contingut i passar-lo per l’escàner de
l’aplicació. L’aplicació identifica el contingut escanejat i ens mostra imatges similar i tota la informació al voltant de l’objecte en qüestió.
LA ÚLTIMA EVOLUCIÓ MÉS SONADA
La realitat virtual (VR) ha estat material de novel·les i films de ciència ficció durant
dècades, però actualment esdevé una cosa real, palpable i inimaginablement divertida.
Les primeres ulleres de realitat virtual es van produir durant la dècada del 1960. En
aquest moment, la tecnologia ocupava molt d’espai i costava grans i inimaginables quantitats de diners iniciar-se en aquest món.
A finals de la dècada de 1980 a 1990, VR es va fer accessible al públic en general a
través de les màquines recreatives i altres llocs de diversió a través d’ulleres pesades i els controladors que s’utilitzen per jugar a jocs més simples - com utilitzar
una espasa de mentida en enemics virtuals.
El seguiment de la ullera era lent, el camp de visió s’estrenyia i els gràfics eren de
baixa resolució per als estàndards moderns. L’experiència, sovint indueix mal de
88
cap i mareig causat en gran part pel moviment i alhora, perquè la tecnologia evoluciona molt més ràpid que l’ull humà i per tant la retina s’estressa. Tot i això, va
ser un pas endavant en el joc i estava disposat a millorar, però no va quallar en el
seu moment i la indústria va fracassar. La tecnologia necessària no havia evolucionat tant com per atraure les masses.
Actualment, les ulleres de gamma alta produïdes per Google, Sony o Epson detallen amb gran cura la realitat virtual, no son pesades ni incòmodes i tenen una
sèrie de sensors connectats via bluetooth i via wifi amb el dispositiu mòbil, tablet
o ordinador. S’ha aconseguit una millor resolució i el temps de resposta s’ha limitat a milèscimes de segon. Actualment, al tractar-se d’una matèria infinitament
desconeguda, es limita l’ús domèstic i s’empra en espais de recerca i formació. En
àmbits com el militar, la indústria automotriu, programes espacials i medicina, ja
s’empra la realitat augmentada des de fa temps.
Aquest 2014, la tecnologia ha evolucionat tant ràpidament a partir de petits components potents com els mòbils que, els jocs de sistemes que empren la VR ja són
una ferma atracció pel comprador.
L’última creació de realitat augmentada que ha sortit a la llum, és un projecte creat
per Palmer Luckey un estudiant de Periodisme de la California State University de
Long Beach que a mitjans del 2007 va decidir no continuar amb els seus estudis i
es va tancar a casa a crear el que coneixem avui com Oculus Rift.
Un dispositiu de realitat virtual que proporciona una
experiència totalment englobadora. En un principi s’havia pensat per desenvolupar
en videojocs, però Mark Zuckerberg , que ha comprat els
drets, ja ha confirmat als mitjans que aquesta tecnologia
canviarà la forma en què entenem la feina, el joc i la comunicació. Un dels plats forts
de l’aplicació és que és totalment accessible ja que té un
preu de 100 dòlars.
6_ ANNEXOS
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
Proposar aquest projecte no va ser tasca fàcil per a mi: per la indecisió que em
caracteritza i per les ganes d’explorar tots els territoris que durant aquests quatre
anys hem treballat, estudiat i investigat a través del Grau en Comunicació Cultural.
Busquets, J.(2007) La Cultura. Barcelona: Editorial UOC.
La idea que tenia del treball final s’ha anat reforçant a mesura que Il·luminart-e
s’ha anat desenvolupant. Al principi, en veure que la UNESCO declarava el 2015
com l’Any Internacional de la Llum em van venir mil idees al cap, a poc a poc vaig
anar veient que es tractava d’un tema molt ampli i globalitzador; incloïa matèria
científica però se’n podien fer molts tractaments. D’aquesta manera, vaig anar teixint el que avui és aquest projecte.
Durant el procés de creació he aplicat totes les eines que heu posat a disposició
meva: les classes de comunicació oral i escrita m’han servit per redactar un text
amb cara i ulls, les classes d’anàlisi dels mitjans m’han ajudat a donar el valor
artístic al projecte, els crèdits sobre història i estètica de l’art han completat la
cerca de referents artístics, les classes sobre història i actualitat m’han influenciat
a l’hora de pensar un projecte global i destinat a totes i cada una de les persones
que es mostrin interessades per les temàtiques que toco.
I finalment, per poder acabar fent un bon dossier he aplicat tots els coneixements
que vam tocar a discurs i imatge per tal de fer una bona edició del text.
Per tant, agafant un polsim de coneixement d’un racó i d’un altre he elaborat Il·luminart-e; un projecte cultural teixit gràcies a tot el que he après durant aquests
quatre anys de carrera i del qual me’n sento molt orgullosa.
De Caus, Salomon (1615). Les Raisons des forces mouvantes, avec diverses machines tant utiles que plaisantes, Francfort.
Einstein, Albert (1915). Die Feldgleichungen der Gravitation. Königlich Preussische
Akademie der Wissenschaften: 844-847.
Fresnel, Augustin (1815). Premier mémoire sur la diffraction de la lumière adressé
à l’Académie des sciences. 15 octobre 1815.
García, Marina(2005). Mateo de paseo por el Thyssen.Editorial Serres, Barcelona.
Girard, René (2006). Los origenes de la cultura. Madrid: Trotta
Gutierrez, Carlos A. (2003). Si quieres experimentar...en casa puedes empezar con
luz. Selector., Madrid.
Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona:Enciclopèdia Catalana S.A, Edicions 62 S.A.
Lombardo, Ethiel Cervera Díaz (2005). Pintando con la luz: foto, cine y video. Plaza
y Valdés
Loiseleux, Jacques (2005). La luz en el cine. Editorial Peidós
Maxwell, James Clerk (1865). A dynamical theory of the electromagnetic field. Philosophical Transactions of the Royal Society of London 155: 459-512.
89
Penzias, Arno and Wilson, Robert (1965). A Measurement Of Excess Antenna Temperature At 4080 Mc/s. Astrophysical Journal Letters 142: 419–421.
VCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=f9ff4aef4eb66410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Pons i Busquet, Jordi. El cinema. Història d’una fascinació. Girona: Fundació Museu del Cinema-Col.lecció Tomàs Mallol, Ajuntament de Girona, Àmbit Serveis Editorials, 2002.
COMITE ESPANYOL
Subirats, Eduardo. Linterna mágica. Vanguardia, media y cultura tardomoderna.
Madrid: Ediciones Siruela, 1997.
ÒPTICA PER INFANTS
http://www.optics4kids.org/home/
Wolfe, Gillian. Seeing the Light in Art. Frances Lincoln Limited, 2010
BLOG DEL PROJECTE
http://light2015blog.org/2014/07/08/photonics-player-fifa-world-cup/
FACEBOOK DEL PROJECTE
https://www.facebook.com/IYLight2015
Zajone, Arthur (2010). Atrapando la luz: historia de la luz y la mente. Andres Bello
WEBGRAFIA
PÀGINA WEB AMB CONCURS DE CARTELLS PER REPRESENTAR L’ANY INTERNACIONAL DE LA LLUM I PETITA EXPLICACIÓ DE LA FOTÒNICA PER EL DOCTOR JOHN DUDLEY
http://www.magic-of-light.org/iyl2015/message.htm
http://www.lucescei.com/noticias-y-eventos/noticias/news/detail/News/
se-constituye-el-comite-espanol-para-celebrar-el-ano-internacional-de-la-luz/
ECOP
http://ecopalliance.eu/who-we-are/
VÍDEO SOBRE IBN AL-HAYTHAM
https://www.youtube.com/watch?v=mm5dTC6-a7Y
BIOGRAFIA DE FRESNEL
http://scienceworld.wolfram.com/biography/Fresnel.html
http://spie.org/x106695.xml
BIOGRAFIA DE MAXWELL
http://www.clerkmaxwellfoundation.org/html/who_was_maxwell-.htmL
DIARI ARA DONA LA NOTICIA DE LA DECLARACIO
BIOGRAFIA EINSTEIN
http://www.biography.com/people/albert-einstein-9285408
http://www.ara.cat /premium/ciencia/LONU-declara-Any-Internacio nal-Llum_0_1056494349.html?print=1
LA LLUM I EINSTEIN
http://www.fundaciorecerca.cat/einstein/ciencia.asp
NOTA DE PREMSA UPC
http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/les-nacions-unides-proclama-el-2015-com-l2019any-internacional-de-la-llum
ISAAC NEWTON
http://www.nostranau.net/isaac-newton
GENCAT ANUNCIA IYL
LA SETMANA DE LA CIÈNCIA
http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/
http://www20.gencat .cat /portal/site/mediambient /menuitem.6ab71a7e3e7165ee7cf26710b0c0e1a0/?vgnextoid=690f590eb6ee121
0VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=690f590eb6ee1210Vgn-
ILLUMINATION CURIOSITY
WWW.illuminatingcuriosity.icfo.cat
https://www.youtube.com/watch?v=Nbsg5KWVlSw
90
ICFO
http://www.youtube.com/watch?v=ncfEhQx4LSI
LES VIDRERES
https://www.youtube.com/watch?v=sstdhzxK2H0
EXPLORADORS DE LA LLUM
https://www.flickr.com/photos/icfo/sets/72157633215361089/
VÍDEOS SOBRE LA LLUM
https://www.youtube.com/watch?v=qS9vigZk3kg
https://www.youtube.com/watch?v=2EkCFDyIFpo
LIGHT PAINTING
https://sites.google.com/a/fje.edu/la-llum-a-les-ones/referencies/exemplesHISTÒRIA DE LA LLUM
http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/8448167627.pdf
LA LLUM A BATXILLERAT
http://blocs.xtec.cat/firaciencia/tag/llum/
FIRA DE LA CIÈNCIA
http://www.greenprophet.com/2010/05/mena-cleantech-sees-existential-needfor-concentrating-solar-power-in-mena-region/
IBN AL HAYTHAM
https://www.youtube.com/watch?v=zORAtVjl23E
https://www.youtube.com/watch?v=mm5dTC6-a7Y
TEORIA ELECTROMAGNÈTICA
http://es.scribd.com/doc/39121203/Teoria-Electromagnetica-de-Maxwell
DOSSIER EDUCATIU SOBRE LA TEORIA DE LES ONES
http://educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/3000/3233/
html/13_produccin_de_ondas_electromagnticas.html
QUADRE DE JEMINA BLACKBURN
http://www.bbc.co.uk/arts/yourpaintings/paintings/james-clerk-maxwell-18311879-cavendish-professor-18711879-193523
ÀNGELS RIBÉ
http://www.macba.cat/ca/interseccio-de-llum-1492
EXPOSICIÓ BERLIN LIGHT
https://www.youtube.com/watch?v=x6duUXjCbAI
LLUM A LA BBC
https://www.youtube.com/watch?v=qS9vigZk3kg
EXERCICIS PER NENS
http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2006/luz_arte/html/
cuestionario1.html
LA LLUM DE L’ART
http://www.iluminet.com/la-luz-en-el-arte/
ARTE DES DE PEQUEÑOS
http://elpais.com/diario/2006/12/30/babelia/1167439818_850215.html
ARTISTES OF PAPER
https://www.youtube.com/watch?v=xxzRi1i8vq4
JIM CAMPBELL
https://www.youtube.com/watch?v=-JsLgypYqCM
GUNDA FOERSTER
http://vimeo.com/12515285
LUZINTERRUPTUS
http://www.luzinterruptus.com
LA WEB GEOCENTRALITZADA
http://elpais.com/diario/2007/06/14/ciberpais/1181785883_850215.html
FESTIVAL PEPE SALES
HTTP://festivalpepesales.org
LA COLUMNA DE LLUM A LONDRES
https://www.youtube.com/watch?v=Q1IjGKF3M_4
91
IBERCAMERA
http://ibercameragirona.cat
LYON
http://www.lyon-entreprises.com/News/La-redaction/News/Activites/Tourisme-loisirs-vacances-spectacles-art-culture-sports/Tourisme-Loisirs/Fete-des-Lumieres-les-entreprises-se-bousculent-sous-les-projecteurs,i5709.html
TOT ESTÀ IL·LUMINAT
http://www.artinamericamagazine.com/news-features/news/everything-is-illuminated-meet-germanys-centre-for-international-light-art/
ULLERES DE REALITAT AUGMENTADA
http://www.oculusvr.com/dk2/
ANUNCI KOSMOS BISBAL
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5195332
CAZADORES DE LUZ
http://www.xatakafoto.com/fotografos/quienes-son-los-cazadores-de-luz
EL REGNE DE LA LLUM
http://metode.cat/Revistes/Monografics/Materia-d-art/El-regne-de-la-llum
DANIEL CANOGAR
http://www.rtve.es/television/20110429/daniel-canogar/428560.shtml
LA LLUM I L’ART
http://elpais.com/diario/2010/07/10/babelia/1278720767_850215.html
VICENÇ VILAPLANA
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/706639-pintura-per-superar-el-buit.html?cca=1
JAUME PLENSA i EL PAÍS
http://elpais.com/tag/jaume_plensa/a/
92
Fly UP